-Què és això que se sent?
-Calla i escolta. Tinc fe que és la campana de l'església!
Sense que ningú ho hagi decidit el poble ha quedat en silenci per uns segons. Tots miràvem al cel amb continguts per una emoció que es fa difícil de descriure. Molts anys després de l'abandonament i de l'expoliació de Fontscaldetes se senten de nou sons de vida.
Una petita campana portada de lluny dringa al cel amb alegria.
Hi ha algú que crida. Hi ha algú que hi va. Venen nous temps per Fontscaldetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada