Tocant a l'església hi ha els dos rentadors que donaven servei al poble. L'un, més petit, està concebut expressament com a rentador; l'altre, més gran, estava destinat era la bassa de l'hort de cal Jeroni que hi és a tocar. Tots dos es nodrien de l'aigua de la font. Hi ha una canalització soterrada que comunica una petita pica de pedra situada al capdavall del rec de la font amb el rentador i amb la bassa per dos llocs ben diferenciats. Sembla que si l'aigua anava a l'un no anava a l'altre i viceversa.
En les obres de recuperació vam tenir força cura de poder-los netejar amb compte per no trencar la seva estructura original que està una mica malmesa. Ara hi hem fet un marge de protecció per evitar que la gent hi continuï tirant pedres però encara ens falta la pared lateral per acabar la feina. Després mirarem de protegir l'interior, tant de la bassa com del rentador, per acabar recuperant la canalització d'aigua original. Hi ha feina però val la pena.
Parlant amb els que hi vivien ens van dir que a Fontscaldetes hi havia bàsicament tres llocs per amagatzemar l'aigua que només provenia de la font. L'un és el que ens ocupa: el rentador i la bassa. El rentador servia de safareig públic i l'altre de contenidor d'aigua per a regar. Sota de cal Martí de la plaça hi ha dues grans basses comunicades que també rebien l'aigua de la font. Servien de cisterna o de dipòsit per les necessitats de la casa. Recordem que cal Martí era una de les cases grans del poble. L'altra família, cal Rovira, es nodrien de la bassa i del rentador abans esmentats. Finalment hi havia una gran cisterna situada sota la sala del billar de cal Lluís Tomàs. Encara ara se'n poden veure les seves restes.
Al poble de Cabra hi havia dos rentadors. L'un molt més gran que l'altre encara es conserva i forma part dels Camins de l'aigua que el municipi de Cabra promociona. El més petit se'n deia el rentador dels malalts perquè era allí on s'hi rentava la roba contaminada dels malalts de la vila. Ambdós s'omplien amb l'aigua de la Font de la Salut i ambdós deixaven anar l'aigua sobrant al torrent de la Creu.
Una placa amb una poesia de la Rosa Maria Canela els ha immortalitzat per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada