dijous, 15 de maig del 2014

Fontscaldetes al llibre Els pobles oblidats

L'editorial Sidillà de la Bisbal d'Empordà publica ELS POBLES OBLIDATS, de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, on hi surt Fontscaldetes amb un article que signa Oriol Margalef, inspirat en el texte del Nen Jesús de Fontscaldetes que apareix en aquest blog.

Aquest volum, que neix com la continuació natural d'Els pobles perduts publicat el 2012, farà les delícies de tots aquells que estimem el nostre país i que ens fem preguntes davant d'un paisatge amb cases enderrocades, esglésies abandonades...

Us convidem a comprar-lo a la vostra llibreria, a
Edicions Sidillà i Judit Pujadó.


El llibre on hi surt Fontscaldetes.

dimecres, 30 de gener del 2013

La "nova" Mare de Déu de Fontscaldetes

30 de gener de 2013

El passat dimecres, 30 de gener, alguns membres de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes, vam anar al Palau Arquebisbal de Tarragona a recollir la imatge de la Mare de Déu que – fidel a la promesa que ens va fer durant la primera missa que va oficiar a Fontscaldetes – l'arquebisbe havia donat ordres que se'ns lliurés.

El secretari particular de l'arquebisbe, Mossèn Josep Manuel González Álvarez amb Mossèn Antoni de la parròquia de Cabra ens van rebre al Palau i ens van fer entrega de la imatge. La Mare de Déu és una imatge Mariana, feta a Olot a finals del segle XIX, de les anomenades de cap i pota: l'artesà només obrava les parts visibles –cara, mans i peus– donat que la resta queda amagada sota la roba.

L'arquebisbat ha cedit durant 50 anys aquesta imatge a la parròquia de Cabra per a ser posada a l'altar de Fontscaldetes i traslladada a l'església de l'Assumpta quan s'hi faci alguna cerimònia religiosa. Per a la primera missa, el Joan Adserà ens va deixar una Mare de Déu. Ara, hem pensat que sigui el mateix Joan Adserà qui li faci el nou vestit.

La Mare de Déu de Fontscaldetes.

El Joanito Tous Esteve, el Francesc Tous Pimàs i el Josep M Rovira i Valls de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes amb Mossèn Antoni al Palau Arquebisbal.

dissabte, 21 de juliol del 2012

Primera missa a Fontscaldetes

La primera missa a l'església de l'Assumpta de Fontscaldetes, després de les obres de restauració, fou oficiada el dia 21 de juliol de 2012 per l'arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol i Balcells; acompanyat pel rector de la parròquia de Cabra, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros; per l'anterior rector Mn. Josep Maria Font i Solé, que ho és actualment de la parròquia de Sant Pere de Cambrils; i pel secretari de l'arquebisbe.

L'acte fou presidit per l'alcalde de Cabra, Andreu Ferré i Targa; acompanyat pel president de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes, Francesc Tous i Pimas; per l'alcalde del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat i Miquel; per l'alcalde de Figuerola del Camp, Oleguer Balañà; i pels anteriors alcaldes de la Vila de Cabra, Josep Fontova i Salla, Francesc Fontova i Salla i Joan Grimau Gavaldà.

Durant l'acte, la Coral de Cabra del Camp va actuar per primera vegada al reduït espai del cor de l'església de Fontscaldetes.

S'hi aplegaren nombrosos veïns de Cabra i dels pobles del voltant. Volem destacar la presència de les antigues famílies de Fontscaldetes com els Baldrich, actualment de ca l'Angeleta de Cabra; els Baldrich, de cal Jeroni; i els de cal Patacó, que actualment viuen al Pla. També hi eren presents els descendents de Cal Martí, propietaris de una de les hisendes més grans de Fontscaldetes des del segle XV i l'actual propietari de l'hisenda de Cal Rovira, Sr. Martorell de Roda de Berà. També hi assistiren membres d'entitats comarcals com l'Institut d'Estudis Vallencs (IEV) amb el seu president Xavier Salat, el directiu Joaquim Torres i l'historiador Àngel Gasol.

Va ser un acte molt emotiu. Després de més de 50 anys de solitud, la vida semblava tornar al poble de Fontscaldetes. Per commemorar-ho, es va fer lliurament de tres càntirs de vidre - obrats especialment per l'ocasió pel mestre vidrier Paco Ramos del Forn de Vidre de Vimbodí - a tres personalitats que ens han ajudat a recuperar Fontscaldetes: l'arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol, persona entranyable que sempre ha estat al nostre costat; el mossèn Josep Maria Font, una de les ànimes de la tasca que ha fet l'Associació a Fontscaldetes; i al Sr. Albert Vallvé, vicepresident de la Diputació de Tarragona, que ens ha ajudat econòmicament i moral en les tasques de restauració de l'església de Fontscaldetes.

El càntir se'ls va lliurar amb aigua de la font de Fontscaldetes: si l'aigua és vida, simbolitzem en aquest acte el nostre agraïment per ajudar-nos a retornar la vida a Fontscaldetes -els vam dir.

En acabar l'acte es va fer un vermut a la plaça amb tots els assistents, seguit d'un dinar al Mas del Carril -on actualment hi ha un gran espai condicionat per a fer-hi banquets- Amb la presència de l'arquebisbe i de les autoritats, és allí on es van fer els darrers parlaments. Val a dir que pel dinar vam comptar amb la col·laboració de l'empresa de Sant Sadurní d'Anoia, Cal Blai -actuals gestors de l'espai Castelltallat, al Mas del Carril- i de la col·laboració de tots els membres de l'Associació i dels veïns assistents que van fer la feina d'amfitrions i de cambrers.

Assistents a la primera missa de Fontscaldetes

La Coral de Cabra, dalt el cor de l'església de Fontscaldetes

Primera missa a l'església de Fontscaldetes

Parlament de l'alcalde de Cabra, Andreu Ferré

El càntir de la vida de Fontscaldetes per a mossèn Josep Maria Font

El vermut a la plaça

El vermut a la plaça

L'arquebisbe de Tarragona amb els mossens de Cabra i el secretari de l'arquebisbe.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Nova benedicció de l'església

El ritual de la nova bendicció* de l'església de Fontscaldetes, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, fou feta per l'arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol i Balcells el dia 28 de setembre de 2011.

A l'acte hi assistiren el rector de la parròquia de Cabra, mossèn Josep Maria Font; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; l'alcalde de Cabra, Andreu Ferré; el president de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes, Francesc Tous; acompanyats d'una bona representació de veïns de Cabra entre els que destacaven la família Baldrich que foren els darrers veïns de Fontscaldetes concretament de la coneguda com cal Rovira.

L'acte va començar amb un petit audiovisual a través del qual, els membres de l'Associació van explicar als assistents les tasques que s'havien dut a terme a Fontscaldetes des de l'estiu del 2008, data que es van començar la neteja de la font, de la plaça i de l'església.

Seguidament, l'arquebisbe de Tarragona va procedir a beneïr l'església.
Com a dades curioses, val la pena fer constar que la imatge de la Mare de Déu que presidí l'acte fou cedida pel Joan Adserà i Riba, veí de Cabra. Els bancs que hi ha a l'església de Fontscaldetes provenen de l'església del Pla de Santa Maria i foren cedits per aquesta parròquia.
Per evitar ensurts, l'altar de l'església, el Nen Jesús, el Sant Crist, i la resta d'elements de Fontscaldetes, es guarden al temple parroquial de Cabra.

*Aclariment: segons el mossèn, el ritual que es va fer corresponia a la Benedicció de les obres de l'església. Els rituals de la Consagració, Benedicció i Dedicació -habituals en els temples catòlics- es devien fer al segle XVIII en erigir el nou temple. L'església que hem restaurat és la mateixa que hi havia llavors. De moment, fins que no tinguem una confirmació oficial, direm que es va beneïr l'església. Quan n'estem segurs rectificarem aquest mateix escrit. Preneu-lo, de moment com a provisional.

El nou altar de l'església de Fontscaldetes amb la imatge de la Mare de Déu cedida pel Joan Adserà

Benedicció de l'església de Fontscaldetes per l'arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol i Balcells

L'arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Sr. Albert Vallvé; i el president de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes, Francesc Tous, durant lacte a Fontscaldetes.

Assitents a l'acte de benedicció de l'església de Fontscaldetes

Lectura de la benedicció de l'església de Fontscaldetes.

diumenge, 25 de setembre del 2011

Preparatius finals

Amb la visita -prevista pel dimecres 28 de setembre- de l'arquebisbe de Tarragona per a la Consagració de l'església donàvem per acabada la primera fase de restauració de l'església de Fontscaldetes.

Teníem un nou altar i ara arribaven els bancs de l'església, que ens van donar de l'església del la de Santa Maria. Els darrers treballs consistien en netejar l'església i condicionar l'entorn per a rebre la visita episcopal.

Podem dir que la data d'avui, 25 de setembre de 2011 és la nostra primera presentació pública.




Darrere, d'esquerra a dreta: Toni Rigau (de cal Pau); Albert Rovira (de cal Biló); Ernest Navarro (de cal Duarte); Josep Maria Balcells (de cal Mason); Joanito Tous (de cal Pep Balenyà); Josep Maria Rovira (de cal Biló). Al davant, d'esquerra a dreta: Pep Forn (de cal Figueres); Mar Calbet (de cal Biló); Josep Maria Calavera ( de cal Foguet); Jordi Rovira (de cal Jaume Vilallonga); i Francesc Tous (de cal Gallard). Els Gossos: La Nuca (el ros) i la Gabana (el blanc i negre). La fotografia la va fer el Rafel Fortuny del Pla de Santa Maria.
Neteja de la plaça de Fontscaldetes

Neteja de l'interior de l'església de Fontscaldetes

L'església de Fontscaldetes amb els bancs i la nova barana del cor.

Neteja de l'entorn de la plaça i del carrer principal de Fontscaldetes.

Els artífexs de consolidar el marge original del camí de Fontscaldetes: Jordi Rovira, Pep Forn i Rafel Fortuny.

La Maria del Mar acabant de netejar l'entorn dels rentadors de Fontscaldetes.

Feina feta. El de la moto és el Jordi Rovira; pertany al Moto Sport Cabra. Molts dels membres d'aquesta entitat local van ser i són els capdavanters en la recuperació de Fontscaldetes. I després ni ha que critiquen als de les motos perquè fan malbé el camins: els de Cabra, a més a més de tenir-ne cura, demostrem que som sensibles a la preservació del nostre patrimoni.

dijous, 30 de juny del 2011

El nou altar de l'església de Fontscaldetes

El nou altar de Fontscaldetes




































Estem d'enhorabona! Aquest any, gràcies a l'ajuda de la Diputació de Tarragona, al programa Tu Ajudes de Catalunya Caixa i a les activitats de la nostra Associació,  iniciem les obres de restauració de l'interior de l'església de l'Assumpta que, com sabeu, data del segle XVIII.
Ens calia trobar algun element que substituís l'antic altar i el retaule destruïts a la darrera Guerra Civil. La sort i els encerts d'alguns que has estat atents a qualsevol oportunitat ens a dut a localitzar un antic altar que pertanyia a una capella privada d'un domicili particular de Barcelona. Es tracta d'una peça de dimensions adequades per la l'església de Fontscaldetes.
El diumenge dia 26 el vam presentar en societat ubicant-lo a la Plaça Nova com un dels altars de la processó de Corpus de Cabra.
Ara, en publiquem una fotografia al nostre blog per tots aquells no no el van poder veure.
Està previst que l'interior de l'església estigui acabat aquest estiu.
Això vol dir que, si no hi ha cap impediment, ben aviat podrem veure l'altar ubicat en el seu futur destí.
Un pas més cap a la consolidació de Fontscaldetes.

dijous, 9 de juny del 2011

Tu Ajudes 2011

Aprofitem per comunicar-vos que del programa Tu ajudes de CatalunyaCaixa ens donen 1.257,07 € per la restauració de l'interior de l'església. Enhorabona, això és un èxit de tots els que amb el vostre vot heu triat el projecte de Fontscaldetes. Moltes gràcies

diumenge, 10 d’abril del 2011

Tu ajudes 2011

Aquest és el segon any que el projecte de Fontscaldetes pot rebrer l'ajuda del projecte TU AJUDES de CatalunyaCaixa. L'any passat vam aconseguir 1.900 Euros que hem aprofitat per acabar l'exterior de l'església. Ara ens posem a treballar en l'interior.

Ajudar-nos no et costa res. Si ets client de CatalunyaCaixa només cal que vagis a la teva oficina i diguis que vols votar per FONTSCALDETES amb el codi 1193. I ja està.

Amb Tu Ajudes, els clients de CatalunyaCaixa decidiu els projectes, presentats per entitats sense afany de lucre, que voleu posar en marxa. Amb els Vots Tu Ajudes que hagueu acumulat durant l’any 2010 podeu votar els projectes que voleu fer realitat.

Podeu fer-ho de l’1 de març al 30 d’abril de 2011, des d’aquest lloc web o des de la vostra oficina de CatalunyaCaixa.



diumenge, 3 d’abril del 2011

Imatges de Fontscaldetes prèvies a la neteja

A través de la pàgina que tenim al facebook "Fontscaldetes per sempre" el Joan Vilar ens ha fet arribar aquest enllaç on hi podem veure unes 40 fotografies de Fontscaldetes fetes a l'abril del 2008 abans que els de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes comencessim a netejar els carrers i a reconstruïr l'església. Sobren les paraules. Gràcies Joan per la teva aportació.

Moltes gràcies tambe a l'autor de les fotografies que signa "Solomiro" que ens ha permès fer-les servir en aquest blog. 

Galeria fotogràfica de Solomiro al Flickr: http://www.flickr.com/photos/solomiro/2440672403/in/photostream/

divendres, 14 de gener del 2011

Topia, iniciatives culturals, amb Fontscaldetes

El camí de Sant Pere. Imatge cedida per Topia.
Des de fa pocs dies estem en contacte amb Topia Iniciatives Culturals que són un grup de persones que coneixen molt be el nostre territori, que hi treballen, que en tenen cura i que, en definitiva, se'n ocupen i preocupen. Ens han proposat establir lligams de col·laboració amb la nostra Associació i estem a punt de parlar-ne. Mentrestant podeu donar un cop d'ull al seu blog on, entre altres coses, descobrireu que tenen intenció de recuperar el camí que va de Sant Pere del Gaià fins a Cabra, passant per Fontscaldetes. És el camí que nosaltres coneixem com el camí de Sant Pere que no hem de confondre amb el camí de Santes Creus, que és un altre.
Aquesta és una de les idees que preteníem dur a terme des de l'Associació i ens ve molt de gust compartir-la amb altres entitats que poden ajudar-nos encara més a difondre la nostra cultura i el nostre paisatge.
Tenim molts temes a parlar amb les noies de Topia però entre els punt més destacats hi ha la recuperació, senyalització i promoció del camí de Sant Pere; la inclusió de Fontscaldetes i de Cabra del Camp dins les rutes excursionistes de la comarca; la posada en marxa d'excursions guiades a Fontscaldetes; i a Cabra i la possibilitat d'organitzar camps de treball especialitzats per a intentar recuperar l'antiga granja del monestir de Santes Creus.
Sabem que són objectius ambiciosos però si comptem amb la participació de tots, no ens fan por.
Si algú vol formar part d'aquestes noves iniciatives no us en esteu de posar-vos en contacte amb nosaltres.
Per a més informació sobre Topia podeu visitar el seu blog a: http://topiainiciativesculturals.wordpress.com/

dissabte, 1 de gener del 2011

Mapa militar de 1873


En aquest cas es tracta del detall d'un mapa militar de Catalunya publicat a Madrid el 1873 pel Depósito de la Guerra.
Destaquem els topònims de Monte de Gabarra (Cabarrà) i un indret anomenat Camundils.
És curiós com dibuixa una carretera que va directa del Pla a Fontscaldetes amb el mateix gruix que la que va del Pla a Cabra.
Fixeu-vos que traça un camí que va de Fontscaldetes a aquest lloc anomenat Camundils al que forçosament hem d'identificar com Selmella.
Finalment veiem com traça un camí que ve de Montblanc per Prenafeta i que va fins a Santa Perpètua passant per Cabra i NO per Fontscaldetes. És el camí que ja coneixem i que passa pel coll del Sàrria, cal Palatí i puja per la costa de les espases. El riu que hi dibuixa ha de ser el torrent de Cabarrà, per tant aquest camí és el que va a Vallespinosa i posteriorment a Pontils, Tot i que el topònim de Vallespinosa no hi figura.
Aquest mapa ens aporta una dada important: el camí que passava per damunt de Fontscaldetes, actualment desaparegut, anava de Cabra cap a Fontscaldetes i s'unia amb el que venia de Valls i anava en direcció a Vallespinosa passant per Fontscaldetes i per Selmella.  Aquest camí no surt al mapa ni cap altre que enllaci Cabra amb Fontscaldetes. Suposem que és per aquest motiu que el mapa dibuixa una important connexió entre el Pla i Fontscaldetes.
El mapa tampoc dibuixa la connexió entre Selmella i Vallespinosa però els que hi hem anat sabem que existeix tant per la muntanya com pel riu. Hi havia, per tant dos camins per anar a Vallespinosa des de Fontscaldetes, igual que ara. Aquest és el camí que estem en procés de recuperació.

Intentarem trobar més informació sobre el topònim Camundils. Si algú en sap res, si us plau, que ens ho digui. Gràcies.

Una de les aportacions que volem fer als estudiosos des d'aquest blog és la localització de bibliografia i d'informació que trobem sobre Fontscaldetes en particular i els termes propers (Cabra, el Pla, Figuerola, Sarral i El Pont d'Armentera) en general. Sens dubte els mapes històrics són una atractiva font documental alhora que interessant pel que fa als topònims. 
Els fragments de mapes que publiquem pertanyen a col·leccions o arxius privats i no es poden fer servir sense permís llevat de treballs històrics o de recerca, com és el cas d'aquest blog. Citem sempre els autors i la font o arxiu a qui pertany per si algú vol ampliar més la informació que aportem.

Un any després

El Josep Freixes, la seva filla Assumpció, el seu marit i la seva filla.
El 3 de gener de 2010 en Nen Jesús de Fontscaldetes va tornar a la seva església. Feia 74 anys que n'havia sortit. La família Freixes Ferré, complint la voluntat de la seva mare la Palmira Ferré van portar el Nen Jesús de nou a l'església que l'havia acollit durant tants anys.

La Palmira i el Josep fan donació del nen Jesús

El dia 13 d'agost de 2009, la Palmira Ferré i el Josep Freixes van decidir fer la donació el Nen Jesús de Fontscaldetes que custodiaven des de la guerra. En aquesta fotografia es poden veure la Palmira i el Josep al seu domicili de Valls amb el Nen Jesús de Fontscaldetes.
Pocs dies després, el 3 de setembre del 2009 la Palmira, de molt avançada edat, va morir.
El Josep Freixes i la seva Filla Assumpció van fer efectiva la voluntat de la seva esposa i mare el dia 3 de gener de 2010. A l’església de Cabra es va fer una missa en record de la Palmira i posteriorment vam anar tots a Fontscaldetes, amb el Nen Jesús. El llegat que la Palmira va fer a Fontscaldetes consta, a més de la imatge del Nen Jesús, d’una petita col·lecció de fotografies personals i d’un donatiu de 250 Euros per contribuir a les obres de l’església.

dilluns, 27 de desembre del 2010

Fontscaldetes des de Reus

L'excursió que van fer a Fontscaldetes els amics de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus és present a internet tant en texte com en imatges. Si voleu seguir la diada només cal que aneu entrant als enllaços que us proposem.
La serra de la Voltorera vista des de la banda de Cabarrà, cap el camí dels Pedregals a la vora del Tossal Rodó.

Blog de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus
http://secelecreus.blogspot.com/

Àlbum de fotos de la Secció
 http://picasaweb.google.com/secelecreus/ColLocacioPessebreAFontscaldetesExcursioCabraDelCampElCogulloFontscaldetes19122010?feat=directlink#

Àlbum del Josep i la Sesca
http://picasaweb.google.com/ganxets.cat/SortidaDeNadalCentreDeLecturaSeccioExcursionista19122010Fontscaldetes#

Els hem manllevat una fotografia de la Voltorera per il·lustrar aquesta entrada.
A més a més, hem d'agraïr-los que col·laborin amb Fontscaldetes oferint a tots els socis del Centre de Lectura de Reus la nostra samarreta al preu de 6 Euros. Tu també ho pots fer a:
http://fontscaldetes.blogspot.com/search/label/Amics%20de%20Fontscaldetes

La samarreta de Fontscaldetes

Una bona manera d'ajudar-nos a recuperar Fontscaldetes és col·laborant amb les accions que fem els de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes.
Fotografia cedida per la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus

Si vols comprar la samarreta de Fontscaldetes només cal que ens enviis un e-mail amb la teva adreça, telèfon de contacte i quantes samarretes vols. Te les portarem a casa o les enviarem per correu.

Preu: 6 €
Indica'ns la talla que vols: S, M, L, XL, XXL

El nostre mail és: recuperemfontscaldetes@tinet.cat

Quan ens facis la comanda t'enviarem el número de compte corrent on ens pots fer l'ingrés.

Moltes Gràcies per la teva col·laboració.

Associació d'Amics de Fontscaldetes

diumenge, 26 de desembre del 2010

Mapa de 1897

© Centre Excursionista de Catalunya
Aquesta és la Carta Comarcal de Catalunya feta per Norbert Font i Sagué (1874-1910) publicada a Paris el 1897. D'aquest mapa en volem destacar que el terme de Cabra i el del Pont d'Armentera estan inclosos dins la comarca de Montblanc mentre que El Pla i possiblement Figuerola són a la de Valls.
Observem que destaca geogràficament el Puig de Capdells i la serra de Comaverd, just damunt de Fontscaldetes.

Mapa de 1690

© Centre Excursionista de Catalunya
En un mapa del s. XVII , original imprès a Holanda probablement el 1690, procedent de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya observem els topònims que ens afecten més directament. Notem que l'emplaçament de Fontscaldetes i el de Selmella estan canviats. Pel demés, és curiós com escriuen els noms de lloc que, en general, són força semblants a la realitat. En destaquem alguns:

Cabeca - Cabra
Fonte Caldetes - Fontscaldetes
Penafreda - Prenafeta
Lo Pla - El Pla

Fem esment que el Cabra i el Pont d'Armenter el el situen com a pertanyent a un extensíssim Territorium Montis Albi (Montblanc) mentre que el Pla i Valls estan dins el Territorium Tarraconense.

Els rentadors

Tocant a l'església hi ha els dos rentadors que donaven servei al poble. L'un, més petit, està concebut expressament com a rentador; l'altre, més gran, estava destinat era la bassa de l'hort de cal Jeroni que hi és a tocar. Tots dos es nodrien de l'aigua de la font. Hi ha una canalització soterrada que comunica una petita pica de pedra situada al capdavall del rec de la font amb el rentador i amb la bassa per dos llocs ben diferenciats. Sembla que si l'aigua anava a l'un no anava a l'altre i viceversa.

En les obres de recuperació vam tenir força cura de poder-los netejar amb compte per no trencar la seva estructura original que està una mica malmesa. Ara hi hem fet un marge de protecció per evitar que la gent hi continuï tirant pedres però encara ens falta la pared lateral per acabar la feina. Després mirarem de protegir l'interior, tant de la bassa com del rentador, per acabar recuperant la canalització d'aigua original. Hi ha feina però val la pena.


Parlant amb els que hi vivien ens van dir que a Fontscaldetes hi havia bàsicament tres llocs per amagatzemar l'aigua que només provenia de la font. L'un és el que ens ocupa: el rentador i la bassa. El rentador servia de safareig públic i l'altre de contenidor d'aigua per a regar. Sota de cal Martí de la plaça hi ha dues grans basses comunicades que també rebien l'aigua de la font. Servien de cisterna o de dipòsit per les necessitats de la casa. Recordem que cal Martí era una de les cases grans del poble. L'altra família, cal Rovira, es nodrien de la bassa i del rentador abans esmentats. Finalment hi havia una gran cisterna situada sota la sala del billar de cal Lluís Tomàs. Encara ara se'n poden veure les seves restes.

Al poble de Cabra hi havia dos rentadors. L'un molt més gran que l'altre encara es conserva i forma part dels Camins de l'aigua que el municipi de Cabra promociona. El més petit se'n deia el rentador dels malalts perquè era allí on s'hi rentava la roba contaminada dels malalts de la vila. Ambdós s'omplien amb l'aigua de la Font de la Salut i ambdós deixaven anar l'aigua sobrant al torrent de la Creu.


Una placa amb una poesia de la Rosa Maria Canela els ha immortalitzat per sempre.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Mapa de 1756

© Centre Excursionista de Catalunya
Mapa del Principat de Catalunya fet per Tobias Conrad Lotter (1717-1777) i publicat a Augsburg el 1756. És molt semblant en quan a topònims i descripció geogràfica (Fonte Caldetes, Cabeca, Lo Pla, etc) que el mapa de 1690 publicat en aquest mateix blog.
En aquest cas destaquem dos topònims curiosos que també surten al mapa anterior:

Vila Spinosa : Vallespinosa
Castelló de la Marca : Montbrió de la Marca

dimecres, 22 de desembre del 2010

El racurell (la llicorella)

El racurell o licorell o vés a saber com més li diem a Cabra és el mateix mineral que al Priorat i arreu en diuen llicorella.

Pared d'un mas (l'Hostal) fet de llicorella a prop de Fontscaldetes  
És bàsicament un mineral que es presenta estratificat com una pasta de mil fulls, en fines làmines gairebé paralel·les, trencadís i extraordinariament pla. El seu color varia segons el lloc: des del gris suau de Fontscaldetes, passant pel vermell ferruginós de la Font del Ferro, a Cabra del Camp; al gris fosc amb tocs de mineral de ferro al Priorat; i fins a un negre intens i lluminós al Pirineu. Allí, al Pirineu, en diuen pissarra i el fan servir per a usos molt diversos però bàsicament el trobem a les teulades de les cases enlloc de la teula àrab que tenim per aquí.

L'Enciclopèdia ens diu que és una roca esquistosa, situada a l'inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos.
Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques. Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades. Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca. Hom també l'anomena pissarra
 
Gens poètic, vaja!
 
En canvi, al Priorat hi ha el col·lectiu Centre Quim Soler, la literatura i el vi, que en va saber treure unes definicions molt més agradables a la lectura. En reproduïm dos fragments tot recomanant-vos que segui el seu blog a: http://centrequimsoler.cat/blog/ i el seu lloc web a : http://prioratenpersona.cat/ 
 

llicorella 1
f
La Céline s’acotxa amb tota la gràcia del món, el gest de l’home neolític que descobreix la màgia del blat que creix, clava els dits a la terra i n’agafa un sarpadet de roca esmicolada. La fa passar d’una mà a l’altra, amb la tensió del raig de sorra que fa córrer el temps d’un rellotge. És la famosa llicorella, la roca sedimentària que l’escriptor en diria pissarra o, els dies bons, esquist. És l’adob mineral que fa que d’una vinya a l’altra hi hagi un univers de diferències, aquell nom màgic ple de palatals. A l’escriptor li sembla que la Céline no conrea les vinyes, sinó el substrat sobre el qual creixen. Pren una altra mostra, la compara amb la primera, té un altre color i el fruit de la vinya que en treu els nutrients tindrà unes altres característiques. La Céline podria parlar hores de l’estructura química, del ferro, de la porositat de la roca, de com el paisatge es tradueix en el vi que fa. L’escriptor se l’escolta, embadalit, i ben aviat ja no fa cas de les explicacions, i només es fixa en com mou les mans, com es gira quan algú li fa una pregunta, amb quina cura passa el dit pels ceps recargolats. També podria passar hores en contemplació. [AVB] Albert Villaró Boix
 
llicorella 2
f
Les pedres també saben plorar, va dir un poeta, i no anava errat. Però es va quedar curt. Les pedres tenen el seu propi idioma. I volen comunicar-se amb nosaltres. Amb obstinació tectònica, sense pressa. Porten segles sota els nostres peus, de manera que no els importarà esperar-se una mica més. S’esperaran en silenci fins que arribi el moment oportú, fins que es produeixi aquell cruixit d’estrats que s’esqueixen (i es queixen). El crit s’enfilarà aleshores per arrels i esquerdes i ascendirà cap a la superfície amb una facilitat gairebé líquida. I allà, un cop a fora, esclatarà en milers d’esquills. I en acabat el crit ja no serà crit. Serà epidermis. Pell rovellada. Flassada d’escates fossilitzades. Escorça crepitant. Cuirassa de la litosfera. Guardiana muda de secrets geològics. [OPF] Òscar Palazón Ferré