dilluns, 14 de desembre del 2009

Dades de població de 1938 i de cases del 1918.

Aquestes dades les trobem en un treball de l'historiador Jaume Teixidó i les reproduïm tal com estan publicades per poder-les anar comparant així que trobem noves dades.

 "Gairebé tota la població residia en el nucli urbà de Cabra del Camp. L'any 1938, els 896 veïns es repartien de la següent manera: en el poble, 794 persones; Fontscaldetes, 35 habitants; i en els masos, 67. De cases, l'any 1918, el terme en tenia 265, repartides entre la vila (242), Fontscaldetes (8) i masos (15)"

TEIXIDÓ MONTALÀ, Jaume., La Societat Agrícola de Cabra del Camp (1895-1936), dins Quaderns de Vilaniu, núm 32. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1997, pàg. 53.

dijous, 3 de desembre del 2009

Butlla papal de 1186

Una interessant referència que ens aporta una altra dada: una butlla papal que és com una confirmació o reconeixement del papa sobre bens o temes relacionats amb l'església; una mena de certificació d'existència i de pertanyença. Ho hem trobat al llibre del Joan Fuguet i de la Carme Plaza que relacionem més avall.
Recordem que Santes Creus decidí instal·lar-se a Fontscaldetes el 1170; inicià la compra de les terres el 1173; i ara sabem que el 1186 la granja ja estava funcionant. Tot i amb això l'expansió de Santes Creus a l'entorn de Fontscaldetes no s'acaba fins l'any 1200 o 1202. Ja ho anirem veient.


Joan Fuguet, historiador de Barberà de la Conca i la seva esposa, també historiadora, Carme Plaza. 

"La butlla d'Urbà III, l'any 1186, reconeix a Santes Creus la possessió de les granges de Valldaura (Cerdanyola del Vallès), Ancosa (la Llacuna, Anoia), Valldossera (Querol, Alt Camp), Fontscaldetes (Cabra del Camp, Alt Camp), el Codony (el Morell, Tarragonès) i Montornès (la Pobla de Montornès, Tarragonès). Alguna d'aquestes explotacions més endavant deixarà de ser considerada granja, i se'n crearà alguna altra com la Tallada (La Secuita, Tarragonès) que no figura a la butlla."


FUGUET SANS, JOAN; PLAZA ARQUÉ, CARME: El Cister, el patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1998, p. 74.

EL NOM DE LES CASES DE FONTSCALDETES

Amb la finalitat de que la memòria no es perdi, obrim aquest espai perquè tothom que vulgui pugui aportar-hi dades.
Es tracta de recollir els noms de les cases de Fontscaldetes, el dels seus propietaris, masovers, descendents, etc. Qualsevol nom de família que trobem pot ser interessant.
Provisionalment publiquem aquesta llista. Esprem que amb la vostra ajuda l'anirem ampliant.

EL NOM DE LES CASES DE FONTSCALDETES
Sabem que a Fontscaldetes hi vivien dues grans famílies que són els únics que teníen tombes a l'interior de l'església: cal Martí i cal Rovira. Les cases on vivien són les més grans del poble i probablement les mes antigues. Cal Martí encara és propietat dels seus hereus naturals. Cal Rovira va ser comprat per la família Baldrich (Jeroni) que van ser els darrers habitants de Fontscaldetes. Actualment l'antiga hisenda de cal Rovira primer i de cal Jeroni després ha passat a mans d'un nou propietari.

Sabem d'altres noms de cases que han anat apareixent després relacionades amb propietaris, mossos o masovers: cal Rovira, cal Martí, cal Jeroni (viuen a Cabra), cal Colom (?), cal Bella (van anar al mas Bolero i després al Pla), cal Lluís Tomàs (eren de Valls, van vendre l'hisenda a un nou propietari), cal Patacó (viuen al Pla).

Animeu-vos a aportar-hi més dades.

Document del 1675

1675, juliol, 28. Pere Joan Figueres, de Fontscaldetes, "se obliga" al síndic de Poblet, Francesc de Viu, que sempre que serà requerit pagarà el mig terç per raó de la successió de sa muller en els béns de Jaume Cardona.

Aquest document (extret de l'Armari II, calaix 36 de l'Arxiu de Poblet pel bon amic i historiador Valentí Gual) ens aporta un nou cognom a Fontscaldetes que encara no teníem registrat: Figueres.
Sabem d'altres Figueres en el terme que viuen o vivien al Pla. Podria ser que fos la mateixa branca. Quan fem l'inventari de noms de cases de Fontscaldetes probablement ens surti aquest cognom.


GUAL VILÀ, VALENTÍ: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II), p. 883.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Fontscaldetes en el fogatge del Pla (1496)

Sabem, per diversos documents, que els habitants de Fontscaldetes havien estat inclosos en els fogatges del Pont d'Armentera, del Pla de Santa Maria i de Cabra fins que definitivament el poble va estar adscrit a Cabra al segle XVIII.  Una col·laboració del Manel Tosas del Pla ens assenyala un document que podem consultar.:

"Josep Iglésies en el seu treball:"La població de les vagueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa, segons el fogatge de 1496" ( Reus 1987) fa referéncia a Fonstcaldetes com un fogatge de Lo Pla " de la dita parroquia Fonscaldetes ha La Viuda Solera"

Gràcies Manel per la teva aportació.