ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
ÍNDEX GENERAL DELS BUTLLETINS "SANTES CREUS"
VOLUM I
** Núm. 1 (fasc. únic). Any 1954
FORT I COGUL, E., Noticias sobre Fray Tomás de Vidal y de Nin, Abad de Santes Creus. pp 3-26.
DOMINGUEZ BORDONA, J., Un inventario de Sacristía de Santes Creus (1574). pp 27-39.,
DURAN I CAÑAMERAS, F., ¿Un intrús a les sepultures de l'Aula Capitular de Santes Creus? pp 40-42.
SARDA I PUJADES, Francesc de P.,Un abat de Santes Creus mort ienterrat a Rodonyà. pp 43-46.
** Núm. 2 (fasc. únic). Any 1955
DOMINGUEZ BORDONA, J., Miscelánea bibliográfica de Santes Creus y Poblet pp 65-74.
VIVES I MIRET, J., El enigma del Claustro posterior de Santes Creus. pp 75-94. fig.1-7.
** Núm. 3 (fasc. únic). Any 1956
MIQUEL, Francesc A., Un gran lul×lista de Santes Creus: Fra Jaume Gener. pp 117-156.
VIVES I MIRET, J.,Una réplica contemporánea del gran rosetón del Monasterio de Santes Creus. pp 157-159.
FORT I COGUL, E.,Una comissió del Capítol General del Císter als abats de Poblet i de Santes Creus. pp 160-161.
** Núm. 4 (fasc. 1). Any 1957
FORT I COGUL, E., In memoriam. Joaquim Guitert i Fontseré. pp 171-202.
RIU, Manuel. ,¿Monjes de Santes Creus en El Soler de Gramoneda? pp 203-206.
DOMINGUEZ BORDONA, J., Miscelánea Bibliográfica de Santes Creus y de Poblet: II - Dos manuscritos recuperados. pp 207-210.
** Núm. 5 (fasc.2n). Any 1957
FORT I BUFILL, Xavier. , Valldaura i la Procura de Santes Creus a Barcelona. pp 221-224.
MIQUEL, F.A., Pedro de Puigverd, obispo de Urgel y monje de Santes Creus. pp 225-231.
MADURELL MARIMON, J. Ma. , i FORT I COGUL,E., Excerpta documental de Santes Creus. pp 232-245.
** Núm. 6 (fasc.1). Any 1958
DOMINGUEZ BORDONA, J., Miscelánea Bibliográfica de Santes Creus y Poblet III – Folletos relativos a los dos monasterios. pp 269-277.
MATEU I LLOPIS, F., Aspectos de la Historia de Santes Creus en el siglo XII. pp 278-287.
FORT I COGUL, E., Notícies biogràfiques de Fra Isidre Domingo, monjo de Santes Creus, natural de Vila-rodona. pp 288-296.
FORT i BUFILL, F-X.,Excerpta documental de Santes Creus. pp 297-301.
** Núm. 7 (fasc. 2). Any 1958
-----,El Cister en Santes Creus: VIII centenario de su establecimiento. pp 309-312.
VIVES I MIRET, J., La restauración de los ventanales de la galeria septentrional del claustro de Santes Creus. pp.313-316
MIQUEL, FRANCESC A., Pere Serraxó, abat de Santes Creus. pp 317-318.
** Núm. 8. Any 1959
MIQUEL, FRANCESC A., Santes Creus i el Cisma d'Occident. pp 329-337.
VIVES I MIRET, J., El proyectado claustro cisterciense de Santes Creus. pp 338-348.
MADURELL MARIMON, JOSEP Ma. , Excerpta documental de Santes Creus. pp 349-360.
** Núm. 9. Any 1959
FORT I COGUL, E., Santes Creus i el canvi de dinastia a primeries del segle XV. pp 361-373.
VIVES I MIRET, J., Els tres palaus reials de Santes Creus. pp 372-386.
SELVAT, A., L'alliberament dels presos a Santes Creus. pp 389-391.
VIVES I MIRET, J., El archivo de Santes Creus, restituído al Monasterio. pp 392-394.
** Núm. 10. Any 1959
** Index general Butlletins ( números 1-9).
VOLUM II
** Núm. 11. Any 1960
COCHERIL, Maur. , L'abbé de Poblet dom Pere Caixal et la "Peregrinatio Hispanica" de frère Claude de ronseval. pp 2-31.
MERCADER, Joan. , Un "cap-breu" senyorial a les acaballes de l'àntic règim. pp 32-37.
DOMINGUEZ BORDONA, J., Miscelánea bibliográfica de Santes Creus y Poblet. IV. Sobre el abad Bassa de Santes Creus. pp 38-42.
VIVES I MIRET, Josep, Los esgrafiados de Santes Creus. pp 43-45.
** Núm. 12. Any 1960
DOMINGUEZ BORDONA, J., Miscelánea Bibliográfica de Santes Creus y Poblet -V:Una imagen cuatrocentista de Poblet y Scala Dei. - VI: Una importante colección de ediciones griegas. pp 49-63.
MIQUEL, Francesc A., Tres monjos de Santes Creus, destacats forjadors de la Congregació setcentista. pp 64-68.
FORT I COGUL, E., Sant Antoni Maria Claret a Santes Creus. pp 69-78.
** Núm. 13. Any 1961
VIVES I MIRET, J., El Maestro Reinard des Fonoll "lapicida" inglés en Cataluña (1320-1360). pp 97-109.
SELVAT, A., L'enterrament dels Tarragona. pp 110-113.
MARTINEZ FERRANDO, J.E., El Monasterio de Santes Creus en la Crónica de Pedro el Ceremonioso. pp 114-117.
MARTINELL, César. , Prestigio del desprestigiado retablo de Santes Creus. pp 118-120.
MIQUEL, Francisco A., Un profesor eximio de Santes Creus en el siglo XVII: Fray Pablo Miracle. pp 121-130.
FORT I COGUL, E., Magí Vidal i Ras. pp 131-136.
** Núm. 14. Any 1961
RIU, Manuel. , Formación de las zonas de pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo, durante el siglo XII. pp 137-153.
SELVAT, A., L'enterrament dels Aguiló. pp 154-157.
** Núm. 15. Any 1962
DURAN CAÑAMERAS, F., La influencia italiana en los sepulcros reales de Santes Creus. pp 185-190.
CABESTANY I FORT, Joan-F. , Un privilegio a favor de Santes Creus. pp 191-193.
FERRANDO, Llorenç, Santes Creus i la Congregació d’Aragó. pp. 194-198.
CASTELLFRANC, B.M. de. , Una aportació perpètua del Casal Reial de Barcelona-Aragó al Capítol General Cistercienc. pp 198-210.
FORT I COGUL, E., L'amador de la gentilesa i Santes Creus. pp 211-221.
GALOBARDES (Guadalupe), Excerpta documental de Santes Creus., pp. 222-229.
[Hi coHaboren: Ángel RUIZ, Núria CASAS, Micaela JAMAR, F.-X. FORT I BUFILL i Josep M». MADURELL I MARIMON].
** Núm. 16. Any 1962
FORT I COGUL, E., Noticies històriques de Santes Creus. I (Còdex 459 de l'A.H.N. de Madrid). pp 233-267.
** Núm. 17. Any 1963
SELVAT, A., El "Miraculum beate virginis Marie". pp 281-285.
FORT I COGUL, E., Per què Pere el Gran fou enterrat a Santes Creus i no a Poblet. pp 286-287.
MIQUEL, Francesc A., Santes Creus i el rei Martí. pp 288-294.
FORT I COGUL, E., Notícies històriques de Santes Creus (Ms. Baluze 239 de la Bibl. Nat. de París). pp 295-313.
** Núm. 18. Any 1963
COLOMER, Ignasi Maria.,Toponímia cartogràfica de Santes Creus. pp 330-334.
FORT I COGUL, E.,Una contribució important al coneixement de l'escola historiogràfica de Santes Creus. pp 335-337.
-----,Llibre de fundacions. pp 338-341.
CABESTANY I FORT, Joan-F. i MIQUEL, Francesc A., Excerpta documental de Santes Creus. pp 342-363.
** Núm. 19. Any 1964
SELVAT, A., L'abat Modolell. pp 377-381.
SELVAT, A., Un vilatà de Montblanc, vasall de Santes Creus. pp 382-384.
MIQUEL, Francesc A., Incidència entre Montblanc i Santes Creus, en el segle XV, per causa de La Guàrdia dels Prats. pp 385-391.
FOLCH, Artemio. , Una réplica de la nota històrica de La Dernosa en un códice madrileño. pp 392-398.
[FORT I COGUL, E.], El manual de fra Bernat Tous. pp 399-406.
IGLÉSIES, Josep. , Sobre la reconquesta del territori de Santes Creus. pp 407-419.
VIVES I MIRET, J., El portal del claustre. pp 420-424.
** Núm. 20. Any 1964
** Index general dels Butlletins (números 11-19).
VOLUM III
** Núm. 21. Any 1965
FORT I COGUL, E., Fuentes documentales de Santes Creus. pp 1-10.
PIQUER I JOVER, Josep J., Monjos exclaustrats de Santes Creus i altres abadies de la Corona d'Aragó i que influïren en la restauració de l'esperit monàstic dels cenobis de dones (1815-1881). pp 11-47.
** Núm 22. Any 1965
SELVAT, A., Dos artistes de Santes Creus, mal coneguts. pp 49-55.
VIVES I MIRET, J., Les llegendes de Santes Creus. pp 57-62.
CABESTANY I FORT, Joan-F. , Santes Creus i la batalla de Ponça. pp 63-66.
FORT I COGUL, E., Excerpta documental de Santes Creus. pp 67-78.
** Núm. 23. Any 1966
FORT I COGUL, E., Un gran amic de Santes Creus desaparegut. pp 97-102.
PIQUER I JOVER, Josep J., Monjos exclaustrats de Santes Creus (continuació). pp 103-144.
** Núm. 24. Any 1966
PIQUER I JOVER, Josep J., Monjos exclaustrats de Santes Creus (continuació). pp 145-192.
** Núm. 25. Any 1967
PIQUER I JOVER, Josep J., Monjos exclaustrats de Santes Creus. pp 193-240.
** Núm. 26. Any 1967
FORT I COGUL, E., La llegenda fundacional de Santes Creus. Una versió catalana domèstica de primeries del segle XVI. pp 241-247.
FOLCH, Artemi. , El cimbori de Santes Creus. pp 248-249.
-----,Valiosa colección documental de Santes Creus, el códice 437 del A.H.N. de Madrid. pp 251-255.
VIVES DE FABREGAS, Elissa. , Un vendrellenc a l'abadia de Santes Creus i al Vicariat General de la Congregació. pp 257-266.
-----, Reglamento del Archivo Bibliográfico de Santes Creus. pp 267-274.
** Núm. 27. Any 1967
MIQUEL, Francesc A., Santes Creus i Montblanc. pp 289-300.
FORT I COGUL, E., El Senyoriu de Santes Creus al Pont d'Armentera. pp 301-334.
** Núm. 28. Any 1968
NOGUERA I SALORT, Joan, In memoriam. pp 345-347.
FORT I COGUL, E., Noticia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret. pp 349-375.
ALTISENT, Agustí. , El mestre Fonoll i Santa Maria de Montblanc. pp 377-381.
ARAGO, Antoni Ma. , Notes documentals sobre l'Abat Ladernosa. pp 383-387.
BATLLE, C.M., Les "Vitas Patrum" a Santes Creus des del segle XII al XIX. pp 389-396.
BAUSELLS I REIG, Josep. , Santes Creus entre dos bisbats. pp 397-422.
BENACH, Manuel. , El vilafranquí Joan Barba i Roca abat de Santes Creus. pp 423-430.
CASAS HOMS, Josep M. , Qüestió de límits entre l'abat de Santes Creus i el senyor de Foix. pp 431-433.
** Núm. 29. Any 1969
COCHERIL, Maur. , Note sur le pla idéal d'une abbaye cistercienne. pp 449-462.
COLOMER, Ignasi M., Uns quants facsímils cartogràfics amb el nom de Santes Creus. pp 466-468.
COSTA, Maria-Mercè. , Dos monjos de Santes Creus Arquebisbes a Sardenya. pp 469-476.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa. , Decadència a Santes Creus en començar l'abadiat de Bernat Dalmau (1404). pp 475-492.
FOLQUET I ASPARO, Joaquim. , Record de Josep Vives i Miret. pp 493-496.
FORT I BUFILL, X., Del meu tracte amb Josep Vives i Miret. pp 497-523.
FORT I COGUL, E., Exemplaritat cistercenca de Santes Creus. pp 525-534.
GOMEZ, I.M., D José Ves i Miret y la Sociedad de Estudios Monásticos. pp 535-537.
LLADONOSA, Josep. , El senyor Vives i Miret i la Seu de Lleida. pp 539-542.
MARTINELL, Cèsar.,Dos claustres i un arquitecte. pp 543-545.
MERCADER I RIBA, Joan. , Algunes notícies sobre l'igualadí Josep-Francesc Padró, abat de Santes Creus. pp 547-554.
MOREU-REY, Enric. , De l'hagiotipònim a l'antropònim. pp 555-563.
OLIVES I CANALS, J., Un gran enamorat. pp 565-568.
RECASENS I COMES, Josep Maria. , A propòsit de la possible inter-venció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'església arxiprestal de Morella. pp 569-579.
SOBREQUES CALLICO, Jaume. , Notes i documents per a la història de Santes Creus durant la guerra civil catalana del 1462-1472 (Regnat d'Enric i de Catalunya, 1462-1463). pp 581-600.
COLOMBAS, G.M., Josep Vives i Miret, col×laborador i amic. pp 463-465.
** Núm. 30. Any 1969
** Index general dels Butlletins (números 21-29).
VOLUM IV
** Núm. 31. Any 1970
BATLLE I HUGUET, Pere. Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc. pp 1-4.
CABESTANY I FORT, Joan-F. La propietat territorial del Monestir de Santes Creus (s. XIV). pp 5-15.
COLL I ALENTORN, Miquel. Esbós de genealogia dels Odena. pp 16-32.
FOLCH, Artemi. L'afer dels escapularis. pp 33-46.
ICART, Joaquim. Distinció a Josep Vives i Miret. pp 47-48.
IGLESIES, Josep. El corregiment de Tarragona i la subdelegació de Montblanc l'any 1763. pp 49-69.
MADURELL I MARIMON, Josep Maria. El castell de Turulada, feu de Santes Creus. pp 70-76.
MATEU IBARS, Maria Dolores. Pedro de Penyafreta, escultor de Jaume II, de Aragón. pp 77-80.
MATEU I LLOPIS, F. Vives i Miret a Morella. pp 81-86.
MILIAN BOIX, Manuel. La Orden de San Jaime de Altopascio, de Luca, en el Hospital de "La Font del Perelló". pp 87-103.
** Núm. 32. Any 1970
PIQUER I JOVER, Josep. El Dr. Vicenç Garcia i Fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els origens de la seva amistat. pp 105-135.
PLADEVALL, Antoni. Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons. pp 135-147.
RIU I RIU, Manuel. El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus. pp 148-167.
VINCKE, Johannes. Las elecciones de Abad en Benifassà (1379 y 1407). pp 168-184.
** Núm. 33. Any 1970
FORT I BUFILL, X. Eusebio Giró i Andreu. In Memoriam. pp 185-188.
FORT I COGUL, E. L'elecció de l'abat Tarrós de Poblet. pp 189-204.
-----. Nómina monacal de Santes Creus y su condición social. pp 205-210.
** Núm. 34. Any 1971
VENTURA I SOLE, Daniel. Recordant Pau Mercadé i Queralt. pp 217-224.
FORT I COGUL, Eufemià. Pau Mercadé i Santes Creus. pp 225-226.
FORT I COGUL, Eufemià. Un vallenc, abat de Santes Creus: Benet Vives i Pi, i el trienni constitucional. pp 227-246.
** Núm. 35. Any 1972
FORT I COGUL, Eufemià. Un vallenc, abat de Santes Creus: Benet Vives i Pi, i el trienni constitucional. pp 261-283.
MOREU-REY, Enric. La Sala de Comalats, senyoriu de Santes Creus. pp 284-289.
MIQUEL, Francesc A. Revalidació d'un privilegi de Santes Creus, l'any 1800. pp 290-293.
** Núm. 36. Any 1972
----------. El 25 aniversari de la fundació de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i la 26 Festa Anual.
----------. L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus en el 25è aniversari de la seva fundació.
VENTURA I SOLE, Daniel. Homenatge al monjo de Santes Creus Miquel Mestre i Gasset, fill de Puigpelat. pp 321-327.
SERRAMALERA I COSP, Pere. Recordant vint-i-cinc- anys enrera. pp 328-330.
FORT I COGUL, Eufemià. Comentari als vint-i-cinc anys de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. pp 331-334.
FORT I BUFILL, Xavier. Homenatge a Santes Creus. pp 332-339.
** Núm. 37.Any 1973
RIUS I VILA, Joan. Projecció vilanovina de Teodor Creus i Corominas. pp 369-374.
FORT I COGUL, Eufemià. Els investigadors de Santes Creus difunts i llur bibliografia específica sobre el monestir. pp 375-390.
FORT I COGUL, E. L'accés a l'Arxiu Monacal de Santes Creus. pp 391-394.
** Núm. 38. Any 1973
FOLCH, Artemi. La sal a Santes Creus. pp 401-406.
** Núm. 39. Any 1974
MIQUEL, Francesc A. Algunes prerrogatives dels abats de Santes Creus. pp 421-440.
IGLESIES, Josep. Una relació de pobles i de xifra de cases del corregiment de Tarragona l'any 1773. pp 441-458.
** Núm. 40. Any 1974
CAVALLE I MARESME, Antoni. El Pare Josep Maria Cavallé i Carreño. Una vocació mantinguda tota la vida (1806-1870). pp 469-472.
FORT I COGUL, E. El plet jurisdiccional de Santes Creus i les butlles alexandrines. Opinions i restabliment cronològic. pp 473-478.
ICART, Joaquim. Activitats del Patronat durant l'any 1974. pp 479-480.
** Index general dels Butlletins (números 31-40).
VOLUM V
** Núm. 41. Any 1975
ALBERT, Miquel. Relacions del monestir de Santes Creus amb l'antic orde de Montesa. pp 1-71.
** Núm. 42. Any 1975
-----. A favor de la Valldigna, monestir filial de Santes Creus. pp 73-76.
FORT I Cogul, Eufemià. Davant l'enterrament de l'abat Mendoça de Santes Creus. pp 72-83.
CLEMENTE I ALPUENTE, Emilià. Cicle de concerts a l'església major del monestir de Santes Creus. pp 85-86.
FORT I BUFILL, Xavier. Trascendència dels concerts de Santes Creus. pp 87-93.
** Núm. 43. Any 1976
FOLCH I GUILLEN, Ramon. L'albareda de Santes Creus. pp 125-140.
ALBERT, Miquel. Santes Creus i Valldigna, unes quantes notícies de llurs relacions, (I). pp 141-188.
VENTURA I SOLE, Daniel. Recordança de l'Eduard Castells. pp 189-198.
CASTELLS, Indaleci. Gornals i Voltors. pp 199-203.
** Núm. 44. Any 1976
FORT I BUFILL, X. Pere Gil i Gimeno, una vida consagrada a Santes Creus. pp 205-216.
ALBERT, Miquel. Santes Creus i Valldigna, unes quantes notícies de llurs relacions, (II). pp 217-252.
A.S.C. La labor del Patronat del Monestir de Santes Creus durant els anys 1975 i 1976. pp 253-256.
** Núm. 45. Any 1977
FOLC, Artemi. Notícia històrica sobre la presència del Monestir de Santes Creus a Sants i la seva rodalia. pp 277-288.
MIQUEL, Francesc A. Carles Cardó i una opinió seva sobre el Monestir de Santes Creus. pp 289-290.
MIQUEL, Francesc A. Una opinió considerable sobre l’enterrament de Pere el Gran a Santes Creus. 295-297.
ICART, Joaquim. Record de Pere Lloret i Ordeix. pp 291-294.
FORT I COGUL, E. El meu Mossèn Abdò Socias i Bové. pp 295-298.SERRAMALERA I COSP, Pere. Mossèn Abdò és mort!. pp 299-312.
** Núm. 46. Any 1977
SOBREQUES I CALLICO, Jaume. Jaume II i Santes Creus. pp 313-320.
CABESTANY I FORT, Joan-F. El 650 aniversari de la mort del rei Jaume II. pp 321-329.
FORT I COGUL, E. Mort i enterrament de JaumeII. pp 331-341.
MASOLIVER, Alexandre. Jaume II, el Rei de Santes Creus i Poblet. pp 342-346.
CATALA I ROCA, Pere. Trobada Castellera a Santes Creus. pp 347-351.
ICART, Joaquim. Activitats del Patronat de Santes Creus l'any 1977. pp 352-353.
** Núm. 47. Any 1978
PIQUER I JOVER, Josep- Joan. Carta de visita de Fra Benet LLort adreçada a les monges de Vallbona. pp 373-390.
FORT I COGUL, E. El plet entre Santes Creus i Scala Dei sobre Bonrepòs. pp 391-402.
MIQUEL, Francesc A. Un eclesiàstic del segle XVI. pp 403-418.
FORT I COGUL, E. Un monestir austríac homònim de Santes Creus. pp 419-420.
** Núm. 48. Any 1978
GASOL, Josep Maria. Pere Alegre, fill de Manresa, abat de Santes Creus. pp 421-429.
ARAGO, Antoni Maria. Perfil espiritual de Jaume II el Just. pp 431-437.
FORT I BUFILL, Xavier. Bonaventura Icart i Pons (1907-1978). pp 439-443.
FORT I COGUL, E. Precisió sobre la data en què morí la reina Blanca d'Anjou. pp 445-447.
SELVAT, Andreu. Notícies pecuàries de Santes Creus: el bestiar major. pp 449-454.
ICART, J. Activitats del Patronat durant l'any 1978. pp 455-456.
** Index general dels Butlletins (números 41-48)
VOLUM VI
** Núm. 49. Any 1979
PONT I GOL, Josep. In Memoriam. Eufemià Fort i Cogul: final d'una etapa. pp 1-3.
SERRAMALERA I COSP, Pere. In Memoriam. Al'Eufemià Fort en el dia del seu trapàs. pp 5-6.
COLL I ALENTORN, Miquel. Fort i Cogul i Santes Creus. pp 7-9.
FORT I BUFILL, Xavier. Eufemià Fort i Cogul, historiador de Santes Creus. Assaig de bibliografia crítica. pp 11-71.
CABESTANY, Joan-F. Pere de Déu, monjo de Santes Creus i bisbe de Santa Justa (Sardenya). pp 73-77.
MASOLIVER, Alexandre. Eufemià Fort i Cogul, i la seva amical vinculació al monestir de Poblet. pp 79-86.
RIU, Manuel. Eufemià Fort i Cogul i el monaquisme català. pp 87-91.
SERRAMALERA I COSP, Pere. Les Memòries de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. pp 93-99.
ALTISENT, Agustí. El rostre humà d'Eufemià Fort. pp 99-100.
** Núm. 50. Any 1979
FORT I COGUL, E. El meu contacte amb Santes Creus. pp 101-107.
COLL I ALENTORN, Miquel. Santes Creus i la conquesta de Mallorca. pp 109-113.
ICART, Joaquim. Patronat del Reial Monestir de Santes Creus. Activitat de l'any 1979. pp 114-116.
** Núm. 51. Any 1980
VIDAL ALCOVER, Jaume. Les conquistes cristianes de Ma-llorca. pp 125-131.
RIU, Manuel. Eufemià Fort, històriador de Santes Creus i del monaquisme català. pp 133-141.
MADURELL I MARIMON, Josep Maria. El tresor i les reliquies de Santes Creus en la postguerra contra Jaume II. pp 143-150.
MUNDO, Anscari. Monjos amb càrrecs a la Diputació del General de Catalunya: segles XIV-XVIII. pp 151-161.
** Núm. 52. Any 1980
TRENCHS, Josep. Benet XII i els monestirs catalans. Documents de la Cambra Apostòlica. pp 165-178.
SERRES SENA, Eduard. In Memoriam. Tomàs Forteza i Segura. pp 179-180.
ICART, Joaquim. Patronat de Santes Creus. Activitat de l'any 1980. pp 181-182.
** Núm. 53. Any 1981
ALTISENT, Agustí. Una familia d'escrivans de Lleida, relacionats amb Santes Creus i Poblet (1151-1218). pp 205-219.
COMPANYS, Isabel i MONTARDIT, Núria. Embigats gòtics del palau reial de Santes Creus. pp 221-233.
** Núm. 54. Any 1981
SALADRIGUES, Robert. A propòsit d'un document per al Diplometari de Sant Bernat Calvó. pp 237-250.
PIQUER I JOVER, Josep-Joan. Sermó sobre la caritat discreta. pp 251-254.
-----. Patronat de Santes Creus. Activitat de l'any 1981, pp 255-264.
-----. Borsa d'estudis "Santes Creus". pp 255-264.
GRIFOLL I GUASCH, Joan. El nou orgue de l'església del monestir. pp 265-268.
** Núm. 55. Any 1982
SERRAMALERA I COSP, Pere. Plet entre l'Ajuntament de la Llacuna i els Compradors dels béns desamortitzats del monestir de Santes Creus a la Granja d'Ancosa (1853-1872). pp 297-338.
** Núm. 56. Any 1982
CARRERAS I CASANOVAS, Antoni. Aplec de documents per a una aproximació a la història econòmico-social del monestir de Santes Creus en el segle XII. pp 341-354.
** Núms. 57-58. Any 1983
MUTGE, Josefina. L'Infant Alfons, fill de Jaume II i el monestir de Santes Creus. pp 373-397.
CARDONA, Osvald. L'entorn dels Goigs de Santes Creus. pp 399-425.
** Index general dels Butlletins (números 48-58).
VOLUM VII
** Núms. 59-60. Any 1984
CARRERAS I CASANOVAS, Antoni. Aproximació a l'economia monetària del monestir de Santes Creus en el segle XII. pp 11-65.
BOLOS I MESCLANS, Jordi. L'excavació de la granja cistercenca d'Ancosa. pp 66-77.
VOLUM VIII
** Núms. 61-62. Any 1985
CORTIELLA I ODENA, Francesc. Pere el gran i les Constitucions del 1283. pp 9-18.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel. i VIRGILI I GASOL, Ma. Joana. L'art santescreuí en temps de l'Abat Jeroni Contijoc (1560-1593). pp 19-65.
VOLUMS: IX-X
** Núms. 63-64 i 65-66. Anys 1986 i 1987
PIQUER, Esperança. El llinatge dels Aguiló els ss. XII-XIII. pp 9-19.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i MONTARDIT I BOFARULL, Núria. Notícia sobre la construcció de la tomba de Blanca d'Anjou (1313). pp 19-30.
CABESTANY I FORT, Joan-F. Pere de Déu: bisbe de Santa Justa. pp 30-35.
-----. Teodor Creus i Coromines, (Barcelona, 1827)(Vilanova i la Geltrú, 1891) pp 35-52.
VOLUMS: XI-XII
** Núms. 67-68 i 69- 70. Anys: 1988 i 1989
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i MONTARDIT I BOFARULL, Núria. La fusta i el guix com a materials de cobriment al Monestir de Santes Creus: fragments del magatzem i el sostre de la biblioteca (segles XIV-XVI). pp 9-40.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i VIRGILI I GASOL, Maria Joana: Noves aportacions documentals sobre el mestre Perris d'Austri i la capella de l'Assumpció de la Verge. pp 41-56.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i VIRGILI I GASOL, Maria Joana: Els permòdols de cornisa del Monestir de Santes Creus: descripció i estudi iconogràfic. pp 57-114.
VOLUMS: XIII-XIV
** Núms. 71-72 i 73- 74. Anys: 1990 i 1991
COMPANYS I FARRERONS, Isabel ; MONTARDIT I BOFARULL, Núria i VIRGILI I GASOL, M. Joana. Catàleg del fons del Museu del Monestir de Santes Creus (I). pp. 11-180.
PAPELL I TARDIU, Joan, Santes Creus i Puigtinyós. pp. 181-194.
MALLART I RAVENTÓS, M. Lurdes, Temes romànics en el claustre gòtic de Santes Creus. pp. 195-220.
QUINTANA I MARÍ, Antoni, Concòrdia entre Antoni de Martí i Franqués i l’abat de Santes Creus, Pere Carrera, respecte al lluïsme del «Manso d’en Boada». pp. 221-231.
VOLUMS: XV-XVI
** Núms. 75-76 i 77- 78. Anys: 1992 i 1993
PAPELL I TARDIU, Joan, Del Ripoll al Gaià: naixement, formació i consolidació del patrimoni santescreuenc a la Catalunya Nova (1150-1233). pp. 9-30.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i VIRGILI I GASOL, M. Joana, La ceràmica d’encàrrec del monestir de Santes Creus (èpoques medieval i moderna). pp. 31-64.
ALCOY, Rosa, Pere Serra, Guerau Gener I Lluís Borrassà a l’entorn del gran retaule gòtic de Santes Creus. pp. 65-108.
MATA de la CRUZ, Sofia, La taula de la Mare de Déu del Roser, procedent de Santes Creus, del Museu Diocesà de Tarragona. pp. 109-118.
VOLUM XVII
** Anys: 1994 - 1997
COMPANYS I FARRERONS, Isabel. Col·lecció de documents del monestir de Santes Creus conservats a l’Arxiu Històric de Tarragona (1380-2» meitat del s. XVIII). pp. 17-174.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i VIRGILI GASOL, Maria Joana. L’abat cincentista Jeroni Contijoc: nous aspectes biogràfics i artístics. pp. 175-256.
ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. Referències familiars de fra Antoni Folc i Sabater, abat de Santes Creus. pp. 257-264.
SERRAMALERA I COSP, Pere. Reflexió d’un passat santescreuí 1939-1947. pp. 265-274.
VOLUM XVIII
** Anys: 1998 – 2000
VIRGILI I GASOL, Maria Joana, L’ahir i l’avui de Santes Creus, pp. 15-93.
MASSÓ CARBALLIDO, Jaume, Bonaventura Hernández Sanahuja i les primeres restauracions de Santes Creus ( 1854-1877 ), pp. 95-119.
ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J., A Rovira i Virgili i els monestirs de Poblet i Santes Creus, pp. 121-136.
CLARAMUNT I ARTIGAL, Jordi, La vida al monestir de Santes Creus, pp. 137-142.
VOLUM XIX
** Anys: 2001 – 2002
VICENTE IBÁÑEZ, Joaquim, El contracte del retaule major del monestir de Santes Creus, pp. 9-19.
MASOLIVER, Alexandre, L’espiritualitat cistercenca, pp. 25-34.
CASANOVA ALAMEDA, Martín, Los monstruos en el pensamiento medieval europeo, pp. 35-49.
NAVARRO MIRALLES, Luis, Transformaciones económicas y cambio social, pp. 51-66.
BALDOR ABRIL, Elisabeth, Santes Creus en el canvi dels abats perpetus als abats quadriennals, pp. 67-77.
PAPELL TARDIU, Joan, Documenta, pp. 79-86.
VOLUM XX
** Any: 2003
PEREA SIMÓN, Eugeni, Riquesa i pobresa en el món medieval: monjos i frares, pp. 9-26.
PARET PEY, Josep, Conservació, restauració i muntatge del retaule de Santa Maria Magdalena, del monestir de Santes Creus, pp. 27-40.
PAPELL TARDIU, Joan, El relat de la llegenda de Galceran de Pinós, pp. 43-54
VOLUM XXI
** Any: 2004
VIRGILI COLET, Antoni, La formació i gestió del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l’Ebre (segles XII-XIII), pp 7-32.
GARCIA-OLIVER, Ferran, Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament entre Santes Creus i Valldigna, pp. 33-74.
BATET COMPANY, Carolina, Conflictes entorn de l’ús de l’aigua a la Catalunya Nova, pp. 75-84.
BALDOR ABRIL, Elisabeth, Enterrament del darrer Montcada a Santes Creus, pp 85-95.
VOLUM XXII
**Any 2005
ESCODA ANGUERA, Josep-Jesús, Evolució del municipi d’Aiguamúrcia de l’Exclaustració ençà, pp. -52.
DALMAU, Antoni, Els càtars, una veu silenciada, pp. 39-52.
PETIT, Núria, Aportacions a l’estudi del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, pp. 53-133.
VOLUM XXIII
** Any: 2006-2007
SALAT BRUNEL, Xavier, L’albareda de Santes Creus: passat, present i futur, pp. 5-10.
RIERA MELI, Antoni, Alimentació i ascetisme. La proposta dietètica inicial del Cister, pp. 11-31.
PAPELL TARDIU, Joan, L’infant Jaume, fill de Jaume el Just, cavaller de l’orde de Montesa, no fou enterrat a Santes Creus, pp. 33-49.
JOSA COS, Eloi i VIVES CORBELLA, Pilar, La saba del claustre. Un exercici interdisciplinari, pp. 51-74.
GÜELL JUNKERT, Manel, “Capellans trabucaires” a Santes Creus durant la Guerra dels Segadors, pp. 75-85.
MARTÍNEZ LANZAS, Eloi, Vermell, pintor de retrats en miniatura de membres de la societat catalana, restaurador del claustre del monestir de Santes Creus i viatger romàntic, autoproclamat “el peregrino español”, pp. 87-101.
** A la part final de cada butlletí s’hi pot trobar un apartat de bibliografia on apareixen referències bibliogràfiques sobre Santes Creus.
diumenge, 22 de març del 2009
Història de Santes Creus
El monestir de Santes Creus.
Font: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
El prior Guillem esdevindria el primer abat de Valldaura i la comunitat hi era constituïda ja l’any 1152. Aquesta, l’any 1154, al trobar-se constrenyida territorialment i sense possibilitats d’expansió va sol·licitar al comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV la concessió d’un lloc més proper a la recent conquerida Catalunya Nova, per tal de traslladar-hi la casa conventual. El comte accedí i els hi donà l’Espluga d’Ancosa. El lloc no era gens apropiat per la vida conventual i per tant la comunitat mai hi construí un monestir, però sí una granja, coneguda amb el nom de Granja d’Ancosa.
L’oportunitat per abandonar Valldaura es presentà als monjos l’any 1160 quan Guillem Alamany de Cervelló els concedí unes terres a la vora esquerra del riu Gaià, conegudes amb el nom de Camp de Santes Creus. Després de moltes disputes amb els diferents senyors amb drets en aquestes terres i després de vèncer l’oposició de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, s’hi bastí el futur monestir de Santes Creus, traslladant-se la comunitat des de Valldaura a final de la dècada dels anys seixanta, en temps de l’abat Hug.
Aviat els monjos iniciaren una política d’expansió territorial a una i altra banda de l’eix del riu Gaià, adquirint terres a la Marca del Penedès, al Tarragonès, a l’Alt Camp, a la Segarra, a l’Urgell, i l’Anoia, i altres llocs més allunyats del monestir, com al Baix Ebre, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
A partir de 1168 és bastiren les principals dependències monacals: església nova, començada l’any 1174 i acabada l’any 1226, en temps de l’abat Bernat Calvó, encara que l’absis havia estat cobert l’any 1211 en temps de l’abat Bernat d’Àger; l’any 1191 es posava la primera pedra del dormitori dels monjos; l’hospital de Sant Pere s’hi bastí l’any 1229; l’any 1302 fou posada la primera pedra del refetor del claustre –avui desaparegut -, i l’any 1313 fou començat el claustre anterior i finalitzat l’any 1341, obra de Reinard de Fonoll, arquitecte anglès. Les muralles – per ordenament reial, per raó de la guerra amb Castella- foren començades el dia primer de gener de 1375 i acabades el 20 de febrer de 1378. L’anterior retaule gòtic, obra de Lluís Borrasà, fou inaugurat l’any 1411 en temps de l’abat Bernat Dalmau.
Durant l’abadiat de Gener, el monestir restà sota el patronatge del rei Pere el Gran, i fou en aquest temps en què s’iniciaren les obres del Palau Reial. El monarca atorgà a l’abat i als seus successors el privilegi pel qual l’abat santescreuenc era notari en el seus dominis. Funció que l’abat delegà sempre en un dels seus monjos.
Un dels abats més importants fou fra Bonanat de Vilaseca, en temps del qual, i sota el patronatge reial de Jaume II el Just, es fundà la filial de Santa Maria de Valldigna, l’any 1298, i el monestir d’Altofonte a l’illa de Sicília, l’any 1308. No cal dir que, en temps d’aquests dos monarques, el monestir assolí una importància primordial dins el món monacal cistercenc català. Ambdós reis foren sebollits a Santes Creus. Seria en temps del seu successor, Pere el Cerimoniós, quan aquest monarca decantà la seva protecció vers Poblet, convertint-lo en panteó reial. Les relacions del monarca amb l’abat Ferrara o Ferrera foren tibants arrel de la fortificació del monestir.
El papa Benet XIII, visità el monestir l’any 1410. Quan s’extingí el monestir cistercenc femení de Bonrepòs, els seus béns foren incorporats a Santes Creus, a l’igual que les despulles de la reina Margarita de Prades.
Fou a finals del segle XV quan el monestir experimentà un canvi en l’explotació de les seves propietats. La gairebé desaparició del monjo convers, degut als canvis econòmics produïts en la baixa edat mitjana, els monjos santescreuencs es van veure obligats a establir en les seves propietats conreadors en règim de contractes emfitèutics, explotació que prevaldria fins l’exclaustració definitiva de la comunitat l’any 1835.
En temps de l’abat Jaume Carnisser, el monestir s’oposa al projecte de constitució de la Congregació Cistercenca de la corona catalano-aragonesa. Juntament amb Poblet, Santes Creus, fou el més acèrrim defensor del vell sistema dels abats perpetus. Tanmateix a la mort de fra Carnisser el monestir es doblegà al nou sistema i a partir de 1619, electe fra Josep Barberà, com abat quadriennal de Santes Creus, el monestir encetà una nova etapa de plena integració a la congregació que durarà fins l’extinció del monestir. L’abat Barberà ocupà el càrrec de Vicari General de la congregació i fou amic personal de Vicent Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona.
En temps de l’abat Bartomeu Rovira els monjos abandonaren les dependències del claustre anterior i passaren a ocupar la zona del claustre posterior, iniciant-se un procés de restauració i adequació d’aquella part del monestir, que els monjos no abandonaren fins la seva total desaparició.
El retaule barroc actual, obra de Josep Tramulles, fou construït a meitats del segle XVII. La infermeria nova fou construïda a durant la tercera dècada del segle XVII per un mestre de cases de Valls i el refetor nou sofrí una modificació l’any 1733 aixecant-se el sostre, perdent així els trets gòtics que en un principi tenia
Els abats santescreuencs i la comunitat durant la Guerra del Segadors es mostraren partidaris del General de Catalunya, en contra l’opressió castellana. També foren fidels a la Generalitat i a l’arxiduc Carles d’Austria (Carles III) durant la Guerra de Successió. El monestir sofrí les represàlies filipistes a l’acabament de la guerra, especialment els monjos, ex-abats quadriennals, Jeroni Vidal i de Nin i Francesc Giu.
Durant la Guerra de la Independència o Guerra del Francès entorn el monestir el patriotes catalans, protegits per les seves defenses tingué lloc una batalla contra les tropes napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr, preàmbul de la batalla de Pont de Goi o batalla de Valls.
Durant el Trienni Constitucional (1820-1823) el monestir sofrí la primera desamortització. El retorn de Ferran VII a la monarquia absolutista els béns que s’havien venut a particulars foren retornats als monjos. No tingué el monestir tanta sort a la mort del monarca i l’adveniment de la seva filla Isabel al tron. La proclamació de la Constitució de 1835 i la guerra que s’encetà entre liberals i apostòlics propicià les lleis desamortitzadores de Mendizábal. Els monjos abraçaren la causa de Carles Maria Isidre, pretendent carlista al tron d’Espanya. Molt monjos prengueren les armes i lluitaren en defensa de es idees absolutistes. Algun d’ells va trobar la mort en la defensa del castell de Querol. La llei desamortitzadora de Mendizábal obligà als monjos a abandonar el monestir i els seus béns foren venuts i subhastats. Les dependències claustrals patiren saquejos i algun incendi que les malbarataren. Els monjos foren foragitats. Tanmateix l’any 1843 un ex-monjo, Miquel Mestre, retornà a Santes Creus i es feu càrrec de la parròquia de Santa Llúcia, demanant l’església major per al culte, i li fou concedida. Però moltes altres parts de l’edifici monacal foren desmuntades, i la seva pedra fou aprofitada per bastir construccions civils en alguns pobles de la rodalia. Fins i tot algunes habitacions monacals foren destinades a presó provincial. Finalment la Comissió de Monuments de Tarragona inicia una política de reconstrucció i reparació del monestir. L’any 1884 el monestir fou posat sota la custòdia i protecció d’un conserge que depenia de la Comissió de Monuments de Tarragona. El monestir fou declarat monument nacional l’any 1921, iniciant-se a partir d’aleshores una restauració profitosa, creant-se un primer patronat (1931), la labor del qual fou continuada per la Comissaria de la Generalitat republicana en el bienni 1936-1938. Acabada la guerra civil (1936-1939), continuaren les obres de restauració. Es creà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947) entitat que s’ocupa d’investigar, promoure i publicar treballs d’història del monestir i assessorar el Patronat de Santes Creus, recreat l’any 1951. L’adveniment de la democràcia (1975), el monestir passà a dependre de la Generalitat de Catalunya, depenent de la Direcció General del Patrimoni Cultural (Oficina de Gestió de Monuments), assistida per un Patronat que presideix el President de la Generalitat.
Font: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)