1777: data de construcció de l'església de Fontscaldetes

La troballa d'avui és especialment interessant ja que ara estem immersos en la restauració de l'església de Fontscaldetes. Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- que havia estat restaurada després de la Guerra Civil tal com es pot llegir encara a la placa que hi ha damunt la portalada: 1942 (vegeu la fotografia que acompanya aquest escrit). Sabem, també, que en els granges cistercenques no era habitual construir-hi cap església; acostumava a haver-hi una petita capella dins les mateixes dependències de la granja. Aviat podrem publicar un petit treball que ens aportarà noves dades de com podia ser la distribució de Fontscaldetes al segle XII.
Ara toca parlar de l'església que sembla ser del segle XVIII.

Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

El treball, del qual hem extret la informació que ens ocupa, el va fer un estudiós alacantí, Antonio Carrasco Rodríguez. Va ser publicat el 1997 a la Revista de Historia Moderna de l'Universitat d'Alacant.  L'autor fa referència a uns documents que va estudiar al Archivo Histórico Nacional de Madrid. Aporta una gran quantitat de bibliografia que permetrà als estudiosos aprofundir encara més, si cal.

El text, publicat en castellà diu així:


... /... Finalmente, contamos con dos pleitos en los que la decisión real favoreció a los obispos en perjuicio de abades de monasterios cuyas órdenes -cisterciense y benedictina- pertenecían al Real Patronato.
El primero de ellos enfrentó al abad y los monjes del monasterio cisterciense de Santas Cruces y al arzobispo de Tarragona, Juan Lario, porque éste gravó al monasterio con una pensión anual de 15 libras barcelonesas para la manutención de un sacerdote, con el único motivo de que dijese misa los días festivos en la capilla de reciente erección en el lugar de Fonscaldetas, de la baronía del monasterio; y el monasterio vio perjuicio en tal asignación al creer no estar obligado a pagar a dicho cura.
Visto en la Cámara el expediente, con lo que informaron los vicarios capitulares del arzobispado en sede vacante el 24 de marzo de 1778, y teniendo presente que la expresada pensión se impuso al monasterio en el Decreto de reducción de curatos, establecimientos de ayudas de parroquias y erección de vicarías, que formalizó el arzobispo el 10 de junio de 1772 y, con el consentimiento real manifestado en real cédula auxiliatoria del 14 del mes siguiente, publicó y ejecutó, Carlos III decretó el 17 de julio de 1779 que se llevase a efecto la referida contribución. Y para que dicha providencia tuviese efecto, encargó al nuevo arzobispo, Joaquín Santiyán y Valdivieso, que dispusiese lo conveniente a su cumplimiento en real cédula del 8 de agosto siguiente. ... /... 

A falta encar de nosu documents i per introduir-nos més l'estudi aportem algunes dades dades que ens poden ajudar, en el futur, a afinar més la data de construcció de l'església "de reciente erección":

Arquebisbes de Tarragona a l'època del document: 
Juan Lario y Lancis (1764-1777)
Joaquín de Santiyán y Valdivieso (1779-1783)


Abats de Santes Creus a l'època del document: 
Josep Franquet (1772-1776) 
Antoni Folc (1776-1780)


Bibliografia del document:
Antonio CARRASCO RODRÍGUEZ
Universidad de Alicante
LAS INTERVENCIONES REALES EN LOS PLEITOS
DEL REAL PATRONATO
REVISTA DE HISTORIA MODERNA Ns 16 (1997) (pp. 289-330)