Breu història de Fontscaldetes

HISTÒRIA DE FONTSCALDETES
Aquest document, iniciat el 2009 s'està actualitzant periòdicament amb noves aportacions. 

Darrera actualització: 14 de novembre de 2015
 

Prehistòria
Hi ha proves que a prop de Fontscaldetes, concretament a la cova del Trasses (o Traça) l'arqueòleg reusenc Salvador Vilaseca, cap al 1940, hi va trobar restes de població prehistòrica. Anteriorment,  l'entomòleg vallenc Francesc Español i Coll (1907-1999) a l'any 1924 o 1925 hi va fer la primera
exploració subterrània on descobrí un nou coleòpter cavernícola, que el professor René Jeannel, del
Laboratori d’Entomologia del Museu de París, volgué dedicar-li amb el nom de Speophilus españoli.

Època antiga
També a la vora de Fontscaldetes s'han trobat restes d'assentaments ibèrics i romans. Fins i tot hi ha qui assegura que, un antic forn que coneixem i que hem estudiat una mica, pot tractar-se d'un forn àrab i efectivament ho sembla. El que no sabem és si el que el van construir eren els àrabs o es va fer a l'estil àrab com tants d'altres.

Recentment, això serà motiu d'estudi, hem rebut observacions per part d'alguns estudiosos que a Fontscaldetes hi podria haver hagut una vila romana o algun assentament romà. Hi ha una arcada que ho delata i les explicacions que ens han donat fan bastant versemblant aquesta opinió. A més, el nom de Fontes Calidas, el primer amb què trobem documentat Fontscaldetes, podria estar batejat a l'estil que ho feien els romans, és a dir, adaptant a l'idioma llatí vocables més antics que de vegades no coincideixen amb el que en realitat volien dir. Recordem, per exemple que altres indrets del terme de Cabra tenen noms de procedència ibèrica o fins i tot celta, segons alguns estudiosos.

És el cas de Cabra, que en llatí en van dir Capra, però que potser provenia de l'iber o del celta Egabra o Gabra, com és el cas de Cabra de Còrdova. Si voleu ampliar més aquesta notícia vegeu: http://cabradelcamp.blogspot.com.es/2011/03/el-nom-de-cabra-no-ve-de-la-bestia.html

Època medieval
Ens podem situar a finals del s. X amb la menció del Castell de Cabra, que es devia trobar a uns 3 km de Fontscaldetes a la partida anomenada del Castelltallat. Segons les afrontacions del castell de Cabra; que surten en el document de la donació del castell per part del comte Borell II a Ervigi l'any 980 i les que apareixen el la cessió de les terres del castell de Cabra al monestir de Santa Maria i Sant Martí d'Albenga (Ligúria) el 1011; el seu terme arribava fins al riu Gaià -sota de Sant Pere del Gaià- i seguia en direcció nord-oest pel torrent de Rupit, abans anomenat riu Despets. Per fer-nos una idea, el terme de Cabra arribava a un indret bastant precís del riu Gaià entre l'actual nucli del Pont d'Armentera i el de Santes Creus. La referida església de Sant Pere del Gaià, i la meitat de l'actual terme del Pla de Santa Maria quedaven dins els límits del castell de Cabra a finals del segle X i a principis del segle XI. Aquests límits no s'alteraren fins després de 1160, data en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV recuperà el domini sobre el dit terme.

Tanmateix hem de fer referència al Castell de Selmella que limitava amb les terres del Castell de Cabra més o menys en la línia que marca el torrent de Rupit fins al Cogulló, seguint el recorregut de la que es coneix com la via Captivària. Als documents dels segles X i XI hi surten citades les partides de la Voltorera i de Capdells, precisament tocant a Fontscaldetes. Fou precisament una part d'aquestes terres i les que limitaven amb el terme del castell de Selmella i el riu Gaià les que constituïren el primer nucli de Fontscaldetes.

Probablement, en una data indeterminada, la política de repoblació del comte de Barcelona trossejà una part del terme de Cabra entre diferents nobles. La prova està en la cessió d'una part del terme que va passar a ser del castell de Selmella -i que abans ho era del de Cabra- per fundar precisament Fontscaldetes i també el monestir de Santes Creus. Vegeu una part de la història de Cabra a http://cabradelcamp.blogspot.com.es/

Els inicis: una granja del monestir de Santes Creus
A Fontscaldetes s'hi funda una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades pel rei o pels nobles de l'època. El lloc de Fontscaldetes va iniciar-se en una venda que Garcia de Siurana feu a Santes Creus el 9 de febrer de 1173 d'unes terres perfectament delimitades que probablement formaven part del terme del castell de Selmella. La data doncs de fundació de Fontscaldetes és aquesta tot i que des del 1170 el monestir de Santes Creus ja havia decidit de fer-hi una granja en aquest indret.

A Fontscaldetes s'hi funda una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades pel rei o pels nobles de l'època. El lloc de Fontscaldetes va iniciar-se en una venda que Garcia de Siurana feu a Santes Creus el 9 de febrer de 1173 d'unes terres perfectament delimitades que probablement formaven part del terme del castell de Selmella. La data doncs de fundació de Fontscaldetes és aquesta tot i que des del 1170 el monestir de Santes Creus ja havia decidit de fer-hi una granja en aquest indret.

Les granges cistercenques tenien la missió de conrear la terra i pasturar ramats de bestiar. Habitualment es componien de magatzems, corrals i un indret destinat a habitatge que, seguint l'estil cistercenc era un espai comú per a dormir -dormitori- d'una cuina i un refetor -potser en una sola peça- i d'un espai on escalfar-se que podria ser el lloc de tertúlia dels seus habitants o una simple ampliació de la cuina amb un foc a terra. En l'àmbit industrial, les granges tenien un molí o bé un trull d'oli o un de vi.

A les granges no hi acostumava a haver monjos. Es creava una petita comunitat de conversos que el monestir enviava sota les ordres d'un capatàs o granger (grangiarius o magister grangiae). Eren completament autònomes. Acostumaven a contractar pagesos de l'entorn per ajudar-los a conrear les terres o per a les tasques del bestiar. Probablement algunes de les famílies que més tard van adquirir les terres de Fontscaldetes abans de propietaris havien estat jornalers o parcers. Almenys dues vegades l'any lliuraven a Santes Creus els fruits de les seves collites. El camí que anava de Fontscaldetes a Santes Creus encara es conserva tot i que haurem de recuperar-ne algun tram fins a trobar els camins principals.

En el cas de Fontscaldetes pensem que les cases originals són les de la banda alta del carrer principal que corresponen a les que, anys més tard van acollir les dues grans famílies del poble: els Martí i els Rovira. La casa que ara es coneix com el corral de cal Martí conserva encara les restes d'una instal·lació destinada a fer vi, encara que són d'època moderna. Tot i amb això no seria estrany que quan comencin les excavacions es trobin restes medievals com probablement ho són les arcades gòtiques i de mig punt que encara es conserven. Pensem que les cases que esmentem, Cal Martí i Cal Rovira -que després va ser cal Jeroni- corresponen a les antigues dependències de Santes Creus.

D'església, a les granges no ni acostumava a haver-hi. En tot cas un petit oratori a les mateixes dependències on vivien. Per tant es fa difícil creure que l'església de Fontscaldetes prové originària ment d'aquest període. L'església actual fou bastida al segle XVIII, concretament el 1777. Disposem d'un document de 1780 on l'església de Fontscaldetes s'esmenta com a sufragània de la parròquia de Cabra del Camp. Podeu ampliar més informació sobre l'església de Fontscaldetes en aquest mateix blog: http://fontscaldetes.blogspot.com.es/2010/02/probable-data-de-construccio-de.html

A l'església de Fontscaldetes hi ha dues grans tombes situades just a l'entrada de la nau. L'una pertanyia a Cal Martí i l'altra a Cal Rovira. Això no obstant, damunt de la Font i a tocar de l'església hi havia un petit cementiri on es devien enterrar els masovers o algunes de les famílies que van anar a viure al poble. Anys més tard, els veïns de Fontscaldetes eren enterrats al cementiri de Cabra. Ignorem si en les excavacions que estem fent del cementiri descobrirem alguna resta que ens indiqui que allí hi va haver enterrat algú donat que del record dels més vells no se'n té constància.

Pensem doncs que Fontscaldetes va dependre del monestir de Santes Creus fins al segle XVIII i que les darreres possessions es devien vendre definitivament coincidint amb les desamortitzacions de la primera meitat del segle XIX. Les cases i les terres de Fontscaldetes van passar a mans privades. L'església i el cementiri en canvi, depenien de la parròquia de Cabra.

No va ser fina a meitats del segle XIX que Fontscaldetes va passar a formar art de Cabra. Segons figura al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona del 8 de març de 1842, Fontscaldetes passà a formar part del municipi de Cabra.(1)

A la façana hi ha la data de restauració que es va fer després de la Guerra Civil: 1942. Sabem que a l'interior hi havia un retaule bastant bonic i que va cremar tot el 1936. Mercès a una de les darreres persones que hi van viure se'n conserva un nen Jesús. En parlem en un altre article d'aquest mateix blog: http://fontscaldetes.blogspot.com.es/2010/01/el-nen-jesus-de-fontscaldetes.html

La darrera família en marxar de Fonstcaldetes va ser el de Cal Jeroni que ho van fer el 1964 en casar-se l'hereu de la família i traslladar-se a viure a Cabra del Camp. Actualment hi ha encara diverses persones que havien viscut a Fontscaldetes sigui en qualitat d'amo, de mosso o de masover. La nostra tasca actual és la d'entrevistar aquestes famílies i elaborar un dossier de records de Fontscaldetes que ben segur acabarà arrodonint la història d'aquest bell poble que intentem recuperar.

© Josep M Rovira i Valls, novembre de 2009 


 1- Jaume Teixidó Montalà. Població, societat i economia a la vila de Cabra del Camp al segle XVIII. Beca d’investigació, 1995. Pagès editors. Valls 1997, pàg 306.