Dades de població de 1938 i de cases del 1918.

Aquestes dades les trobem en un treball de l'historiador Jaume Teixidó i les reproduïm tal com estan publicades per poder-les anar comparant així que trobem noves dades.

 "Gairebé tota la població residia en el nucli urbà de Cabra del Camp. L'any 1938, els 896 veïns es repartien de la següent manera: en el poble, 794 persones; Fontscaldetes, 35 habitants; i en els masos, 67. De cases, l'any 1918, el terme en tenia 265, repartides entre la vila (242), Fontscaldetes (8) i masos (15)"

TEIXIDÓ MONTALÀ, Jaume., La Societat Agrícola de Cabra del Camp (1895-1936), dins Quaderns de Vilaniu, núm 32. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1997, pàg. 53.

Butlla papal de 1186

Una interessant referència que ens aporta una altra dada: una butlla papal que és com una confirmació o reconeixement del papa sobre bens o temes relacionats amb l'església; una mena de certificació d'existència i de pertanyença. Ho hem trobat al llibre del Joan Fuguet i de la Carme Plaza que relacionem més avall.
Recordem que Santes Creus decidí instal·lar-se a Fontscaldetes el 1170; inicià la compra de les terres el 1173; i ara sabem que el 1186 la granja ja estava funcionant. Tot i amb això l'expansió de Santes Creus a l'entorn de Fontscaldetes no s'acaba fins l'any 1200 o 1202. Ja ho anirem veient.

Joan Fuguet, historiador de Barberà de la Conca i la seva esposa, també historiadora, Carme Plaza. 

"La butlla d'Urbà III, l'any 1186, reconeix a Santes Creus la possessió de les granges de Valldaura (Cerdanyola del Vallès), Ancosa (la Llacuna, Anoia), Valldossera (Querol, Alt Camp), Fontscaldetes (Cabra del Camp, Alt Camp), el Codony (el Morell, Tarragonès) i Montornès (la Pobla de Montornès, Tarragonès). Alguna d'aquestes explotacions més endavant deixarà de ser considerada granja, i se'n crearà alguna altra com la Tallada (La Secuita, Tarragonès) que no figura a la butlla."


FUGUET SANS, JOAN; PLAZA ARQUÉ, CARME: El Cister, el patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1998, p. 74.

EL NOM DE LES CASES DE FONTSCALDETES

Amb la finalitat de que la memòria no es perdi, obrim aquest espai perquè tothom que vulgui pugui aportar-hi dades.
Es tracta de recollir els noms de les cases de Fontscaldetes, el dels seus propietaris, masovers, descendents, etc. Qualsevol nom de família que trobem pot ser interessant.
Provisionalment publiquem aquesta llista. Esprem que amb la vostra ajuda l'anirem ampliant.

EL NOM DE LES CASES DE FONTSCALDETES
Sabem que a Fontscaldetes hi vivien dues grans famílies que són els únics que teníen tombes a l'interior de l'església: cal Martí i cal Rovira. Les cases on vivien són les més grans del poble i probablement les mes antigues. Cal Martí encara és propietat dels seus hereus naturals. Cal Rovira va ser comprat per la família Baldrich (Jeroni) que van ser els darrers habitants de Fontscaldetes. Actualment l'antiga hisenda de cal Rovira primer i de cal Jeroni després ha passat a mans d'un nou propietari.

Sabem d'altres noms de cases que han anat apareixent després relacionades amb propietaris, mossos o masovers: cal Rovira, cal Martí, cal Jeroni (viuen a Cabra), cal Colom (?), cal Bella (van anar al mas Bolero i després al Pla), cal Lluís Tomàs (eren de Valls, van vendre l'hisenda a un nou propietari), cal Patacó (viuen al Pla).

Animeu-vos a aportar-hi més dades.

Document del 1675

1675, juliol, 28. Pere Joan Figueres, de Fontscaldetes, "se obliga" al síndic de Poblet, Francesc de Viu, que sempre que serà requerit pagarà el mig terç per raó de la successió de sa muller en els béns de Jaume Cardona.

Aquest document (extret de l'Armari II, calaix 36 de l'Arxiu de Poblet pel bon amic i historiador Valentí Gual) ens aporta un nou cognom a Fontscaldetes que encara no teníem registrat: Figueres.
Sabem d'altres Figueres en el terme que viuen o vivien al Pla. Podria ser que fos la mateixa branca. Quan fem l'inventari de noms de cases de Fontscaldetes probablement ens surti aquest cognom.


GUAL VILÀ, VALENTÍ: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II), p. 883.

Fontscaldetes en el fogatge del Pla (1496)

Sabem, per diversos documents, que els habitants de Fontscaldetes havien estat inclosos en els fogatges del Pont d'Armentera, del Pla de Santa Maria i de Cabra fins que definitivament el poble va estar adscrit a Cabra al segle XVIII.  Una col·laboració del Manel Tosas del Pla ens assenyala un document que podem consultar.:

"Josep Iglésies en el seu treball:"La població de les vagueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa, segons el fogatge de 1496" ( Reus 1987) fa referéncia a Fonstcaldetes com un fogatge de Lo Pla " de la dita parroquia Fonscaldetes ha La Viuda Solera"

Gràcies Manel per la teva aportació.

Data de fundació de Fontscaldetes: 1170 o 1173?

Fotografia: Fontscaldetes amb el cim de Montagut al fons.

És bo i saludable, posats a recollir la història de Fontscaldetes saber de quina data partim si és que la sabem. En aquest cas sembla del tot probable que el document de compra que efectuà el monestir de Santes Creus al noble Garcia Siurana l'any 1173 és el nostre punt de partida. Hi ha molts llibres i treballs que el citen, entre els quals destaquem els que va fer l'espluguí Antoni Carreras i que va publicar l'Institut d'Estudis Vallencs, però en aquest breu escrit reproduïm un trocet d'un treball de Coral Cuadrada que es va publicar en un llibre editat per la Universitat de València. Sigui com sigui la data a la que ens hauríem de referir des d'ara és la de 1173 tot i que la data de 1170 que sovint hem fet servir no la desaconsellem del tot donat que és la data que, segons Carreras, el monestir decideix expandir-se per Fontscaldetes.

Hi anirem treballant per afirmar-ho defintivament si aconseguim trobar el document al que es refereixen Carreras i Cuadrada.

Si fem cas de la data de 1170, l'any vinent 2010, podríem celebrar el 840è aniversari de la fundació de Fontscaldetes. Si prenem la de 1173, haurem d'esperar una mica més.

Cap al 1173, el monestir de Santes Creus comprà a Garcia Siurana unes terres al castell de Salmellà, al lloc anomenat Fontes Calidas i, des d’aquell moment, els monjos endegaren la compra més activa d’espai conreable a la zona, adjuntant-hi les sol·licituds de donació i cessió de terrenys. La de Fontscaldetes fou una granja important pel seu bestiar, car les terres del castell de Salmellà esdevingueren un indret idoni per les pastures d’hivern i per als conreus de cereals. Els seus gestors foren musulmans i conversos.

Coral Cuadrada . Santes Creus: els monjos colonitzadors i l’ordenació del territori (cita el treball de A. Carreras, publicat per l’IEV) Treball publicat a: El Císter, ideals i realitat d’un ordre monàstic - Ferran Garcia-Oliver, ed - Universitat de València, 2001.

Notícia de la mort de la Sra Coll, esposa de Lluís Tomàs a Fontscaldetes (1933)

Tots sabem de l'existència de la propietat de Fontscaldetes coneguda com cal Lluís Tomàs, una de les més importants del poble. De petits havíem corregut pels seus jardins, ja abandonats, i entrat a casa seva on, al primer pis hi havia una sala amb un billar. Era una casa rica, es notava, tant per la seva grandària com per la decoració de les sales, del porxo i del jardí. En Lluís Tomàs Masgoret era un advocat vallenc que va arribar a ser jutge i fins i tot alcalde de Valls a finals del segle XIX. La notícia de la mort de la seva esposa, la Sra. Assumpció Coll, es va publicar a la Vanguardia el diumenge 26 de febrer de 1933. Diu que la mort es va produïr a la casa que el matrimoni tenia a Fontscaldetes, el divendres abans, o sigui el 24 de febrer. També ens parla que l'enterrament es va fer al cementiri de Cabra. La notícia, ens ajuda apropar-nos una mica més a la història de les famílies de Fontscaldetes i a cercar-ne el fil, en aquest cas a Valls.

VALLS
Víctima de cruel y corta enfermedad falleció en la madrugada del viernes en la finca de su propiedad en Fonscaldetas la respetable, virtuosa y distinguida señora doña Asunción Coll de Romero, esposa del abogado de esta ciudad don Luis Tomás Masgorét.
Pertenecía la finada a la linajuda familia Coll de Romero, siendo muy distinguida y apreciada
por las relevantes dotes de talento, bondad y caridad que le adornaban.
Su cadáver recibió cristiana sepultura en el cementerio de Cabra del Campo, siendo muchos los familiares y amistades que. en autos se trasladaron allí- para rendir el postrer tributo a tan respetable señora.
Al testimoniar a su apenado esposo, hijos, hijo político, hermanos y demás respetable familia la expresión sincera de nuestro pesar les deseamos fortaleza y cristiana resignación para sobrellevar tan rudo golpe. No dudamos que el Señor premiando sus virtudes la tendrá en la mansión de los justos.

LA VANGUARDIA . Pàgina 31.- Diumenge 26 de febrer de 1933

Foto: Imatge actual de la casa de Lluís Tomás i del jardí.

Fontscaldetes en un diccionari del 1830

Amb l'entrada canviada a la castellana per FONSCALDETAS trobem una interessant informació que podem llegir sense massa dificultat si ampliem aquesta fotografia. Ens diu que ja pertanyia a Cabra. El problema és que desconeixem algunes de les abreviacions per tant haurem d'encarregar a algú que ens faci una transcripció. De moment ens haurem de conformar amb aquesta:

FONSCALDETAS: aldea en la provincia y diócesis  de Tarragona (5 leg.), partido judicial de Valls (2), aud. terr. c. g. de Barcelona (13), ayuntamiento de Cabra (1/2): SITUADA á la falda del monte llamado Cabarrá, con buena ventilación, y CLIMA templado y sano: las enfermedades comunes son fiebres inflamatorias, istéricos, y humores herpéticos. Tiene 4 CASAS, y una capilla pública aneja a la parroquia de Cabra. El TÉRMINO confina N. Salmella; E. Plá; S. Pont de Armenera, y O. Cabra; se estiende 1/2 legua* de N. á S., é igual distancia de E. á O. El TERRENO es pedregoso y de mediana calidad; tiene un monte llamado Puig de Capdells, poblado de pinos, encinas, robles, arbustos y mata baja; le fertiliza el arroyo Rupit, que nace en el Mas de Palatí, y desagua en el río Gayá. Los CAMINOS son locales, y se hallan en muy mal estado. PRODUCE: cereales, legumbres, bellotas, vino, aceite y pocas almendras y avellanas; cria ganado lanar y cabrio, y caza de conejos, perdices y liebres. POBLACIÓN: 3 vec., 13 alm. (? 3 vecinos, 13 almas). CAP.  PROD.: 298,032. IMP.: 8,940 rs.


*Legua: Unitat de mesura que equivalia a 20.000 peus, o 5572,7 metres, segons Real Orden del rei Carles IV d'Espanya, de 1801.


Font: Pascual Madoz. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum 8. La Ilustración. Madrid 1830

A punt de solfa!

Fixeu-vos en aquesta fotografia feta diumenge passat. Només falta posar les teules de la banda de la muntanya. Aviat hi posarem la bandera. El símbol de la bandera, tinc entès que simbolitza que l'obra s'ha cobert sense que ningú hagi pres mal. Si algú coneix una altra versió, si us plau dieu-la.

La loteria de Nadal tocarà a Fontscaldetes

Aquest és el nostre desig i per això hem comprat dos números: juguem al 52443 i al 70376.
Tots els membres de l'Associació en tenim per vendre. Pretenem recaptar 1.000 Euros que ens ajudaran a acabar les obres de l'església.
Aquest Nadal, Fontscaldetes hi sortirà guanyant. Compra loteria!

Les obres de l'església ja han començat

Ho podreu comprovar vosaltres mateixos. Els nostres paletes són uns cracks!.
Van crear una passarel·la per poder accedir a la teulada gairebé a peu pla. El resultat de l'enginyeria del Juanito va permetre treballar amb certa comoditat. L'equip del Juanito i el dels germans Vigil ha anat per feina. Primer van desmontar la teulada antiga. Després van fer-hi una sòlida planxa de formigó armat que lliga tota l'església per la part de dalt. Damunt d'aquesta nova sola hi han construït uns petits envans que han d'aguantar els nous cabirons de formigó. Les obres van continuant. Aneu a veure-les.

Breu història de Fontscaldetes

HISTÒRIA DE FONTSCALDETES
Aquest document, iniciat el 2009 s'està actualitzant periòdicament amb noves aportacions. 

Darrera actualització: 14 de novembre de 2015
 

Prehistòria
Hi ha proves que a prop de Fontscaldetes, concretament a la cova del Trasses (o Traça) l'arqueòleg reusenc Salvador Vilaseca, cap al 1940, hi va trobar restes de població prehistòrica. Anteriorment,  l'entomòleg vallenc Francesc Español i Coll (1907-1999) a l'any 1924 o 1925 hi va fer la primera
exploració subterrània on descobrí un nou coleòpter cavernícola, que el professor René Jeannel, del
Laboratori d’Entomologia del Museu de París, volgué dedicar-li amb el nom de Speophilus españoli.

Època antiga
També a la vora de Fontscaldetes s'han trobat restes d'assentaments ibèrics i romans. Fins i tot hi ha qui assegura que, un antic forn que coneixem i que hem estudiat una mica, pot tractar-se d'un forn àrab i efectivament ho sembla. El que no sabem és si el que el van construir eren els àrabs o es va fer a l'estil àrab com tants d'altres.

Recentment, això serà motiu d'estudi, hem rebut observacions per part d'alguns estudiosos que a Fontscaldetes hi podria haver hagut una vila romana o algun assentament romà. Hi ha una arcada que ho delata i les explicacions que ens han donat fan bastant versemblant aquesta opinió. A més, el nom de Fontes Calidas, el primer amb què trobem documentat Fontscaldetes, podria estar batejat a l'estil que ho feien els romans, és a dir, adaptant a l'idioma llatí vocables més antics que de vegades no coincideixen amb el que en realitat volien dir. Recordem, per exemple que altres indrets del terme de Cabra tenen noms de procedència ibèrica o fins i tot celta, segons alguns estudiosos.

És el cas de Cabra, que en llatí en van dir Capra, però que potser provenia de l'iber o del celta Egabra o Gabra, com és el cas de Cabra de Còrdova. Si voleu ampliar més aquesta notícia vegeu: http://cabradelcamp.blogspot.com.es/2011/03/el-nom-de-cabra-no-ve-de-la-bestia.html

Època medieval
Ens podem situar a finals del s. X amb la menció del Castell de Cabra, que es devia trobar a uns 3 km de Fontscaldetes a la partida anomenada del Castelltallat. Segons les afrontacions del castell de Cabra; que surten en el document de la donació del castell per part del comte Borell II a Ervigi l'any 980 i les que apareixen el la cessió de les terres del castell de Cabra al monestir de Santa Maria i Sant Martí d'Albenga (Ligúria) el 1011; el seu terme arribava fins al riu Gaià -sota de Sant Pere del Gaià- i seguia en direcció nord-oest pel torrent de Rupit, abans anomenat riu Despets. Per fer-nos una idea, el terme de Cabra arribava a un indret bastant precís del riu Gaià entre l'actual nucli del Pont d'Armentera i el de Santes Creus. La referida església de Sant Pere del Gaià, i la meitat de l'actual terme del Pla de Santa Maria quedaven dins els límits del castell de Cabra a finals del segle X i a principis del segle XI. Aquests límits no s'alteraren fins després de 1160, data en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV recuperà el domini sobre el dit terme.

Tanmateix hem de fer referència al Castell de Selmella que limitava amb les terres del Castell de Cabra més o menys en la línia que marca el torrent de Rupit fins al Cogulló, seguint el recorregut de la que es coneix com la via Captivària. Als documents dels segles X i XI hi surten citades les partides de la Voltorera i de Capdells, precisament tocant a Fontscaldetes. Fou precisament una part d'aquestes terres i les que limitaven amb el terme del castell de Selmella i el riu Gaià les que constituïren el primer nucli de Fontscaldetes.

Probablement, en una data indeterminada, la política de repoblació del comte de Barcelona trossejà una part del terme de Cabra entre diferents nobles. La prova està en la cessió d'una part del terme que va passar a ser del castell de Selmella -i que abans ho era del de Cabra- per fundar precisament Fontscaldetes i també el monestir de Santes Creus. Vegeu una part de la història de Cabra a http://cabradelcamp.blogspot.com.es/

Els inicis: una granja del monestir de Santes Creus
A Fontscaldetes s'hi funda una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades pel rei o pels nobles de l'època. El lloc de Fontscaldetes va iniciar-se en una venda que Garcia de Siurana feu a Santes Creus el 9 de febrer de 1173 d'unes terres perfectament delimitades que probablement formaven part del terme del castell de Selmella. La data doncs de fundació de Fontscaldetes és aquesta tot i que des del 1170 el monestir de Santes Creus ja havia decidit de fer-hi una granja en aquest indret.

A Fontscaldetes s'hi funda una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades pel rei o pels nobles de l'època. El lloc de Fontscaldetes va iniciar-se en una venda que Garcia de Siurana feu a Santes Creus el 9 de febrer de 1173 d'unes terres perfectament delimitades que probablement formaven part del terme del castell de Selmella. La data doncs de fundació de Fontscaldetes és aquesta tot i que des del 1170 el monestir de Santes Creus ja havia decidit de fer-hi una granja en aquest indret.

Les granges cistercenques tenien la missió de conrear la terra i pasturar ramats de bestiar. Habitualment es componien de magatzems, corrals i un indret destinat a habitatge que, seguint l'estil cistercenc era un espai comú per a dormir -dormitori- d'una cuina i un refetor -potser en una sola peça- i d'un espai on escalfar-se que podria ser el lloc de tertúlia dels seus habitants o una simple ampliació de la cuina amb un foc a terra. En l'àmbit industrial, les granges tenien un molí o bé un trull d'oli o un de vi.

A les granges no hi acostumava a haver monjos. Es creava una petita comunitat de conversos que el monestir enviava sota les ordres d'un capatàs o granger (grangiarius o magister grangiae). Eren completament autònomes. Acostumaven a contractar pagesos de l'entorn per ajudar-los a conrear les terres o per a les tasques del bestiar. Probablement algunes de les famílies que més tard van adquirir les terres de Fontscaldetes abans de propietaris havien estat jornalers o parcers. Almenys dues vegades l'any lliuraven a Santes Creus els fruits de les seves collites. El camí que anava de Fontscaldetes a Santes Creus encara es conserva tot i que haurem de recuperar-ne algun tram fins a trobar els camins principals.

En el cas de Fontscaldetes pensem que les cases originals són les de la banda alta del carrer principal que corresponen a les que, anys més tard van acollir les dues grans famílies del poble: els Martí i els Rovira. La casa que ara es coneix com el corral de cal Martí conserva encara les restes d'una instal·lació destinada a fer vi, encara que són d'època moderna. Tot i amb això no seria estrany que quan comencin les excavacions es trobin restes medievals com probablement ho són les arcades gòtiques i de mig punt que encara es conserven. Pensem que les cases que esmentem, Cal Martí i Cal Rovira -que després va ser cal Jeroni- corresponen a les antigues dependències de Santes Creus.

D'església, a les granges no ni acostumava a haver-hi. En tot cas un petit oratori a les mateixes dependències on vivien. Per tant es fa difícil creure que l'església de Fontscaldetes prové originària ment d'aquest període. L'església actual fou bastida al segle XVIII, concretament el 1777. Disposem d'un document de 1780 on l'església de Fontscaldetes s'esmenta com a sufragània de la parròquia de Cabra del Camp. Podeu ampliar més informació sobre l'església de Fontscaldetes en aquest mateix blog: http://fontscaldetes.blogspot.com.es/2010/02/probable-data-de-construccio-de.html

A l'església de Fontscaldetes hi ha dues grans tombes situades just a l'entrada de la nau. L'una pertanyia a Cal Martí i l'altra a Cal Rovira. Això no obstant, damunt de la Font i a tocar de l'església hi havia un petit cementiri on es devien enterrar els masovers o algunes de les famílies que van anar a viure al poble. Anys més tard, els veïns de Fontscaldetes eren enterrats al cementiri de Cabra. Ignorem si en les excavacions que estem fent del cementiri descobrirem alguna resta que ens indiqui que allí hi va haver enterrat algú donat que del record dels més vells no se'n té constància.

Pensem doncs que Fontscaldetes va dependre del monestir de Santes Creus fins al segle XVIII i que les darreres possessions es devien vendre definitivament coincidint amb les desamortitzacions de la primera meitat del segle XIX. Les cases i les terres de Fontscaldetes van passar a mans privades. L'església i el cementiri en canvi, depenien de la parròquia de Cabra.

No va ser fina a meitats del segle XIX que Fontscaldetes va passar a formar art de Cabra. Segons figura al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona del 8 de març de 1842, Fontscaldetes passà a formar part del municipi de Cabra.(1)

A la façana hi ha la data de restauració que es va fer després de la Guerra Civil: 1942. Sabem que a l'interior hi havia un retaule bastant bonic i que va cremar tot el 1936. Mercès a una de les darreres persones que hi van viure se'n conserva un nen Jesús. En parlem en un altre article d'aquest mateix blog: http://fontscaldetes.blogspot.com.es/2010/01/el-nen-jesus-de-fontscaldetes.html

La darrera família en marxar de Fonstcaldetes va ser el de Cal Jeroni que ho van fer el 1964 en casar-se l'hereu de la família i traslladar-se a viure a Cabra del Camp. Actualment hi ha encara diverses persones que havien viscut a Fontscaldetes sigui en qualitat d'amo, de mosso o de masover. La nostra tasca actual és la d'entrevistar aquestes famílies i elaborar un dossier de records de Fontscaldetes que ben segur acabarà arrodonint la història d'aquest bell poble que intentem recuperar.

© Josep M Rovira i Valls, novembre de 2009 


 1- Jaume Teixidó Montalà. Població, societat i economia a la vila de Cabra del Camp al segle XVIII. Beca d’investigació, 1995. Pagès editors. Valls 1997, pàg 306.

Referència del 1489

Un dels trebals que tenim pendents és el de saber l'abast de les terres de la granja de Fontscaldetes. Aquesta referència ens hi ajuda. Podem suposar que per la banda del Pont el terme de Fontscaldetes arribava al torrent de Rupit.

L’any 1489 el terme del Pont d’Armentera fou fitat per la banda de Fontscaldetes, de Selmella i de Querol. El 29 de setembre de 1557 hom el va fitar per la banda de Cabra.

FORT I COGUL, Eufemià. El senyoriu de Santes Creus, (Barcelona; Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972) 86.

LA INDÚSTRIA TÈXTIL AL PONT D’ARMENTERA DURANT EL SEGLE XIV.
NOTES PER AL SEU ESTUDI (I)
Manuel Fuentes i Gasó

Referència del 1481

Extracte d'un llibre del Pont d'Armentera que en cita un d'Eufemià Fort on es parla de Fontscaldetes, com a granja de Santes Creus.

L’1 de març de 1481, trobant-se a Barcelona el rei Ferran el Catòlic, va
vendre al monestir de Santes Creus pel preu de 1.000 florins el «merum imperium quod in predictis locis dominus rex habebat». El monestir cistercenc prengué possessió del mer imperi de la vila del Pont d’Armentera, del terme dels Gaians i del castell de Ramonet el dia 30 d’abril del mateix any.

«La reina Maria, esposa del Magnànim, havia llegat al monestir mil florins que no hi havia manera que el rei Ferran fes efectius. Com és lògic, Santes Creus els demanava al monarca, i aquest, per tal de resoldre la qüestió, trobant-se mancat de pecúnies, va vendre perpètuament pel preu d’aquells mil florins el mer imperi i qualsevol altra mena de jurisdicció que el rei pogués tenir al monestir de Santes Creus, a la Granja d’Aiguamúrcia, al mas de la Pedrera, i a altres llocs del terme del monestir; com també als llocs del Pont d’Armentera, als Gaians, al castell de Ramonet i a la granja de Fontscaldetes i llurs termes; és a dir, a totes les dominicatures de Santes Creus compreses entre els límits del castell de Montagut i Selma, per la banda de llevant de Vilarodona al migdia; amb Santa Maria del Pla i Cabra, a ponent; i pel nord amb els termes dels castells de Selmella, Saborella, Querol i Pinyana».

FORT I COGUL, Eufemià. El Pont d’Armentera. Notícies històriques sobre el senyoriu de Santes Creus, (Santes Creus: Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic, 1969) 25-26.

LA INDÚSTRIA TÈXTIL AL PONT D’ARMENTERA DURANT EL SEGLE XIV.
NOTES PER AL SEU ESTUDI (I)
Manuel Fuentes i Gasó

Document de 1709

El document demostra l'existència d'una família de cognom Rovira a Fontscaldetes a principis del segle XVIII.

-03.08.1709.Francesca Llorac, filla de Joan, p. de Montalegre i Maria;
muller en primeres núpcies de Macià Palau, boter de M, i en segones de Damià Rovira, p. de Fontscaldetes.

INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA DE MONTBLANC, CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII)
Josep M.T.Grau Pujol i Roser Puig i Tàrrech

Document de 1780

Transcrita una part del document que conservem:

Transacció y Concordia, feta y firmada entre parts de Joan Rovira Pagés del lloch de Fonscaldetas Sufraganea de la Jgta Parrochiál de la vila de Cabra, Archebisbát de Tarragona de una y Ana Maria Rovira… viuda de Andreu Rovira qm Pages del mateix lloch de Fonscaldetas… y Joseph Rovira Mare i Fill del mateix lloch de Fontscaldetas de part altra *

En poder del Dr. Bernat Generés. y Matheu Nott* pub* y Rl. de la vila de Sarreál als 24 Nbre. 1780

Segell de Carles III.
CAROLUS III D.G. HISPANIAR . REX

SELLO PRIMERO, QVINIENTOS Y QVARENTA Y QVATRO MARAVEDIS. AÑO DE MIL SETECIENTOS Y OCHENTA

Acampada a Fontscaldetes - Fotolog

Acampada a Fontscaldetes - Fotolog

Enllaç al Fotolog de la Laia on es pot veure una fotografia de l'acampada a Fontscaldetes que diversos nens i nenes de Cabra van fer aquest estiu amb motiu de la neteja de l'hort de cal Jeroni. Aquest espai, amb permís del seu propietari podria convertir-se en un indret d'acampada permanent.

Fontscaldetes (poesia)

Fontscaldetes

Llogarret a dalt del cim,
quatre cases i una ermita:
la solitut que s'agita
damunt l'esguard dels abims.

A la punta de la creu
s'hi ajoca l'hora nocturna...
La llum del jorn s'enconfurna
dintre el ressò d'una veu...

La serpent del caminal
puja amunt i s'esparpella.
Es que vol copsar una estrella
o aquell llumet del caminal...?

Llogarret a dalt dels cims,
quatre cases i una ermita...
Hi ha una fontana petita
que es dessagna pels avims.

La fontana canta i plora,
i en les altres soledats
és com la veu qui s'esflora
dels idil.lis ignorats.



Poesia de ...
Dibuix de Joan Adserà

Bibliografia de Santes Creus

Bibliografia de Santes Creus publicada per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (2008)



AINAUD DE LASARTE, J., El patrimoni de Santes Creus en el segle XII. Archivo Bibliográfico de Santes Creus. Memorias, VI, (1952), pp. 255-260.
AINAUD DE LASARTE, J., Tabla de la resurrección procedente de Santes Creus. Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, IV, 3-4, (1946), pp. 499-505.
AINAUD I DE LASARTE, J. i DOMINGUEZ BORDONA, J., Miniatura, Grabados y Encuadernación, «Ars Hispaniae» vol. XVIII, Ed. Plus Ultra, Madrid, 1958.
AINAUD I DE LASARTE, J., GUDIOL I RICART, J. i ALCOLEA GIL, S., Arte de España. Cataluña. Vol VII, Ed. Seix Barral, Barcelona, 1955.
AINAUD I DE LASARTE, Joan, Cerámica y vidrio, dins «Ars Hispaniae», vol. X. Ed. Plus Ultra, Madrid, 1952.
AINAUD I DE LASARTE, Joan, Corpus Vitrearum, dins «Serra d’Or», 333, juny 1987, pp. 16-18.
ALEGRET, A., Los restos de los reyes e infantes de Aragón en Poblet, Santas Creus y Tarragona, Dins Tarragona a través del siglo XIX, Tarragona, Torres & Virgili, (1924). Pp 185-192.
ALTARRIBA, Emília i BALUJA, Josep, L’Orde del císter a la Catalunya Nova, Caixa Tarragona, 1990.
ALTARRIBA, Emília I BALUJA, Josep, Santes Creus, Premi Baldiri i Reixac 1988-89, La bola de vidre, 1989.
ALTISENT, A., El Monasterio de Escarp. Contribución a su historia. (siglos XVI-XIX). Yermo, Santa María del Paular, (1965), pp. 245-272.
ALTISENT, A., Història d’uns drets de Santes Creus [sobre Montblanc]. Dins Notícies socials i econòmiques de Montblanc, La Guàrdia dels Prats i La Riba, pels voltants del 1200, en els documents de Poblet, «VIII Assamblea Intercomarcal d’estudiosos. Montblanc 1966». Granollers, Ed. Montblanc, 1967, pp. 53-54.
ALTISENT, Agustí, “Història d’uns drets de Santes Creus (sobre Montblanc)”, dins Notícies socials i econòmiques de Montblanc, La Guàrdia dels Prats i La Riba, pels voltants del 1200, en els documents de Poblet. VII Assamblea Intercomarcal d’estudiosos. Montblanc 1966, Montblanc, 1967, 53-54.
ALVAREZ DE ARAUJO Y CUELLAR, A., Ceremonial de las órdenes militares de Calatrava, Alcántara, Montesa..., Madrid, 1868 i 1893.
ALVAREZ DE ARAUJO Y CUELLAR, A., Las órdenes militares de Santiago, Calatrava, Alcántara y Montesa; su origen, organixación y estado actual. Madrid, 1981. 278 pp.
ALVAREZ DE ARAUJO Y CUELLAR, A., Recopilación histórica de las cuatro órdenes militares de Santiago, Calatrava, Alcántara y Montesa. Madrid, R. Vicente, 1866. 267 pp.
ALVARO, J., Fundaciones y verdadera relación de algunas cosas particulares de los Monasterios de la Orden del Císter, comúnmente llamada de San Bernardo, en la Corona de Aragón; sacadas de escritos antiguos y otras cosas que se saben por tradición, Valencia, (1597)
Amics de l’art vell, Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació. 1929-1935, Barcelona, (1935).
ANGLES, H., La música sagrada de la capilla pontificia de Avignon en la capilla real aragonesa durante el siglo XIV, «Anuario Musical», XII, 40. Barcelona, (1957).
ANGLES, P. M., Breve historia y narración de la vida y muerte del I. Y R. Sr. D. Fr. Thomás de Vidal y de Nin, Arzobispo de la ciudad de Messina... Barcelona, Juan Piferrer, (1748).
ANGLESOLA, M., Memorial dado ... por la señora Doña María Anglesola y demás religiosas... de la Zaydia, en 28 de mayo de 1668. Biblioteca Provincial de Tarragona, 12.
ARAGÓ, Antoni M., "L'escrivania pública de Santes Creus a l'època post - fundacional", dins I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, vol. II. Santes Creus, 1969, 15-25.
ARAMON I SERRA, R., Un catàleg dels manuscrits de Santes Creus. A.B.S.C. Memorias, VII (1953), pp. 339-342.
ARCO, L. Del, Guía artística y monumental de Tarragona y su provincia, Tarragona, Tip. Tarraconense, (1906), pp. 181-191.
ARCO, L. Del, Monasterio de Santas Creus, Barcelona, Thomàs, (1931). De «El Arte en España».
ARCO, L. Del, Nueva guía artística y monumental de Tarragona y su provincia, Tarragona, F. Arís, (1912), pp. 341-347.
ARCO, R. Del, Sepulcros de la Casa real de Aragón, Madrid, C.S.I.C., (1945).
Article reproduit a la «Revista de Catalunya», X (1929), pp. 418-423.
AYMAMI, J., Excursió col·lectiva á Santas Creus y Poblet, verificada en los dias 5, 6 y 7 de juny del any 1881. «Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana», III (1881), pp. 212-217, i gravats de Poblet i Santes Creus, pp. 218-219 i 253.
BALAGUER, V., Cuatro perlas de un collar. Historia tradicional y artística de todos los célebres monasterios catalanes. Santa María de Ripoll, Santa María de Poblet, Santas Creus y San Cucufate del Vallés. Barcelona, (1853), 112 pp. Reimprés a barcelona, Gràf. Aymamí, 1956.
BALAGUER, V., Los frailes y sus conventos. Su historia, su descripción, sus tradiciones, sus costumbres, su importancia. Barcelona, (1851).
BALDOR ABRIL, Elisabeth, El monestir de Santes Creus des del primer abadiat quadriennal a la guerra dels Segadors (1619-1641), Consell Comarcal de l’Alt Camp, Valls, 1999.
BARBERA, J.M. de, Los restos de Roger de Lauria ¿dónde están? Exposición elevada a las Reales Academias de la Historia y Bellas Artes..., Tarragona, Vda. Y Herederos de José A. Nel·lo, (1892), 61 pp.
BARCON OLESA, J., Excursió particular al castell de Sant Marçal, avuy nomenat de Sardanyola. «Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana», III (1881), pp. 40-44.
BARRAQUER Y ROVIRALTA, C., Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols., Barcelona, F. J. Altés y Alabart, (1906), Vol. I, pp. 282-301.
BARRAQUER Y ROVIRALTA, C., Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, 4 vols., Barcelona, F. J. Altés y Alabart, (1915-1917). Vol. I, pp. 135-137, i vol. III, pp. 353-403.
BASORA NIN, J., Excursió col·lectiva á Santas Creus. «Butlletí mensual de la Delegació de la Associació d’Excursions Catalana de Tarragona», nums. 3-6, març-juny, (1884).
BASSA I ARMENGOL, M., Algunes consideracions sobre els segells cistercencs de la primera època. «I Col·loqui d’Història del monaquisme català. Santes Creus, 1966», vol. I, pp. 13-19.
BASSEGODA, B., Datos inèdits relatius a la construcció del Palau Real de Santas Creus, «Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa», 16 (1899), pp. 313-318.
BEER, R., Handschriftenschätze Spaniens, Wien, (1894), núm. 125.
BERGADA I GIRONA, Lleó, Les baronies de Santes Creus i les tropes de Felip V, Barcelona, 1932.
BERGADA I GIRONA, Lleó, Poblet i Santes Creus. «La Cruz», 2 i 4 de juliol de 1930.
BERGADA I GIRONA, Lleó, Reparacions a Santes Creus. «La Cruz», 2 i 4 de juliol de 1930.
BERGADA I GIRONA, Lleó, Un document de l’abat Ferrara. «ABSC Memorias», III (1949), pp. 85-86.
BERGADA I GIRONA, Lleó, Una biblioteca monàstica catalana. «El Matí», 5, 18 i 20 de juliol de 1929. «Diari de Tarragona», 7 juliol de 1929.
BERGADA, R., De l’antigó. Notes sobre’l monastir de Santes Creus. «Fulla Parroquial de Constantí», núm. 119, 1-15 octubre 1921.
BLASI VALLESPINOSA, Francesc, Guia descriptiva deIs monestirs de Poblet i Santes Creus. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1928.
BLASI VALLESPINOSA, Francesc, Poblet i Santes Creus. «Butlletí Excursionista de Catalunya», XXXVII, 390 (1927), 409-430.
BOADA I CAMPS, Joan, Dades historiques de T arragona i el seu Camp. «Tarragona i el Camp», 11 (15 juny 1936), 3.
BOFARULL, Francisco de, El palacio real de Valldaura, cerca de Barcelona, en término de Cerdañola. «Boletín de la Real Academia de la Historia», XXVII (1895), 499-502.
BOFARULL, Jaume, Codexs catalans de la Biblioteca Provincial de T arragona. «Revista de Bibliografia Catalana», III, 6 (1903), 168-216.
BOFARULL, Jaume, Dues cançons medievals. «Butlletí Arqueologic», Tarragona, 9 (1922), 222-223.
BOFARULL, Jaume, Eximplis e miracles d'Sent Benet recomptats per Sent Gregori, Papa, en lo seu llibre deIs «Dialechs» : d'un codex catala del quinzen segle. Vilanova i La Geltrú, 1910
BOFARULL, Jaume, L 'Epístola que sent Geronim trames a sancta Eustoxi, filla de sancta Paula. Ara per primera volta stampada. «Recull de textes catalans antichs», fasc. IX. Barcelona, 1908.
BOFARULL, Jaume, Sant Gregori. Diltlegs. Volum I. A cura de ---,Barcelona, Barcino, 1931.
BOFARULL, Manuel de, Proverbis arabes extrets d'un manuscrit catala del segle XIV. «L'Avenç», III (1891), 117-123; 138-140.
BOFARULL, Próspero de, Colecci6n de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. 41 vols. Barcelona, 1847-1910.
BOFARULL, Próspero de, Los condes de Barcelona vindicados, y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su Marca. Barcelona, J. Oliveres y Monmany, 1836, 2 vols.
BOFARULL, Próspero de, Reflecsiones sobre los prejuicios que ocasionaría a algunas provincias de España y, en particular, a la de Cataluña, la traslaci6n de sus archivos a Madrid, por D. Félix Fluralbo [pseud.]. Barcelona, José Torner, 1821.
BONAVIA JACAS, J., [Pseud. : «Bernardo del Gaya» ], Santes Creus: febrero de 1592. «Cultura. Órgano de la Escuela Elemental de
BONAVIA JACAS, J., Itinerari cistercienc. «ABSC Memorias», VI (1952), 252-254.
BONAVIA JACAS, J., Los abades de Santes Creus. «Cultura», 117 (1955), I pp. 6-7.
BONAVIA JACAS, J., Los tres hitos de Santes Creus. «Cultura», 128 (1956), 2-3.
BONAVIA JACAS, J., Pleitos olvidados. «Cultura», 120 (1955), 8-9.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: 26 de julio de 1719. «Cultura», 99 (1953), 8-9.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: 3 de abril del 1573. «Cultura», 106 (1954), 2-3.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: 4 de mayo de 1315. «Cultura», 97 (1953), 5-6.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: 5 de marzo de 1525 y de 1527. «Cultura», 95 (1953), 3-4.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: 8 de marzo del 1387. «Cultura», 108 (1954), 4-5.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: diciembre de 1320. «Cultura», 102 (1953), 3-4.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: enero del 1500. «Cultura», 107 (1954), 4-5.
BONAVIA JACAS, J., Santes Creus: noviembre de 1327. «Cultura», 101 (1953), 4-5.
BONET CORREA, A. i NIETO ALCAIDE, V., Historia de las artes aplicadas e industriales en España, Cátedra, Madird, 1982.
BOUDELLE-SOUCHIER, ANNE, Bibliothèques cisterciennes dans la France médiévale. Répertoire des abbayes d’hommes. Centre National pour la Recherche Scientifique, París, 1991.
BOVER, J. M., Tres códices tarraconenses de la Vulgata. «Estudios Eclesiásticos», 4 (1925), pp. 382-391.
BUCKS, Victor de, De Sancto Bernardo Calvonio, conf. pont. «Acta Sanctorum» , vol. LX. Brussel·les, 1884, pp. 21-102.
CABELLO, Luis María, El monasterio de Santas Creus. «Boletín de la Sociedad Española de Excursiones», 44 (1896), pp. 116-120.
CABESTANY I FORT, Joan-Francesc, “L’abat Hug II de Santes Creus. Aportació a l’estudi del seu diplomatari”, dins I Col.loqui d'Història del Monaquisme Català, vol. II, Santes Creus, 1969, 27-34.
CALVERT, Albert F., Catalonia; the Balearici isles. An historial and descriptive account. London -New York, John Lane, 1910.
CALVERT, Albert F., Spain. London, J. M. Rentet, 1911.
CAMINO, Fernando, Noticias históricas sobre las fortificaciones de las ciudades, villas y lugares de cada uno de los estados que han hecho parte del antiguo reino de Aragón. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), 33 (1926 ), pp. 243-244.
CAMÓS, Narciso, Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña. Reedición de la obra publicada en la ciudad de Barcelona el año 1657 y reimpresa en la ciudad de Gerona el año 1772... Barcelona, Orbis, 1949.
CANIVEZ, Josephus Maria, Statuta Capitulorum Generalium 0rdinis Cisterciensis ab anno 1116 ad annum 1786. Lovaina, 1933-1941.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, ¡ Santes Creus encara flameja... ! «La Cruz», 19 maig 1933. Reproduït a «Aires de la Conca», IX, pp. 201, (1933), 5.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, A les envistes d'un centenari: Poblet i Santes Creus. (1835 -1935). «Aires de la Conca», X, pp. 234 (1934), 4.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, Altres papers de la Sagristia de Santes Creus. «La Cruz», 12 gener 1934.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, El Monestir de Santes Creus, propulsor decidit de la repoblaci6 comarcal. L'abat Pere de Mendoza pobla Savella en 1497. «La Cruz», 8 març 1936. Reproduït a «Butlletí Arqueològic», V, (1936), pp. 166-167.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, El Monestir de Santes Creus. «Catalònia» (Tarragona), 29 agost 1935.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, El Monestir de Santes Creus. «La Cruz», 20 agost 1935.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, El Monestir de Santes Creus. Tarragona, Torres & Virgili, 1935.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, La repoblació comarcal i el Monestir de Santes Creus. L'abat Pere de Mendoza pobla Savella en 1497. «Catalònia», 24 març 1936.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, Les Verges Cistercianes. T arragona Mariana XXXV. «La Cruz», 13 maig 1934.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, L'ombra augusta de Santes Creus. «Aires de la Conca», X, pp. 239 (1934), 3-4.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, Més papers de Santes Creus. «La Cruz», 27 juny 1934.
CAPDEVILA MIQUEL, Tomàs, Un llibre de censals i causes pies de la sagristia de Santes Creus. «La CruZ», 20 desembre 1933.
CARRERAS CANDI, Francisco, Bellesguart, real sitio de Martín I. «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona», I (1901 - 1902), pp. 55-65.
CARRERAS CANDI, Francisco, Cataluña ilustrada. Provincia de T arragona. Barcelona, A. Martín, s. a.
CARRERAS I CASANOVAS, Antoni, " Algunes relacions del monestir de Santes Creus amb l'Espluga de Francolí" dins El Francolí, núm 16, L'Espluga de Francolí, 1984, 10-13.
CARRERAS I CASANOVAS, Antoni, El Monestir de Santes Creus 1150-1200, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 1992.
CASTELLANOS, J., Excursió particular a Montagut y Santas Creus desde Torrellas de Foix. «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», III (1893), 71 i ss. ; 116 i ss.
CASTELLS, I., El médico Vives. Casa de Santes Creus. «La Crònica de Valls», 19 juny 1926.
CASTELLS, I., Pacte per a construir un retaule a Santes Creus. 12 de iuny de 1612. «La Crònica de Valls», 21 octubre 1916.
CATALÀ I ROCA, F., Els monestirs catalans, Barcelona, Destino, 1978.
CATALUNYA ARTÍSTICA. Vol. II: Santes Creus. Barcelona, Verdaguer, 1929.
CHALEMOT, Claude, Series Sanctorum... Sacri Ordinis Cisterciensis. París, 1670.
CHEVALIER, Ulysse, Répertoire des sources historiques du Moyen ge. Topo- bibliographie. Deuxième partie.Montbéliard, 1903.
CIRLOT, Juan E., Tarragona, Poblet y Santas Creus. Los monumentos cardinales de España, XIX, Ed. Plus Ultra, Madrid.
COCHERIL, Maur, Espagne cistercienne. «Dictionnaire d'Histoire et de Géographie Ecclésiastique» (París), XV (1963), col. 965.
COCHERIL, Maur, Études sur le monachisme en Espagne et au Portugal. París -Lisboa, «Les Belles Lettres», 1966.
COCHERIL, Maur, L'«Archivo Bibliográfico de Santes Creus». «Cîteaux. Commentarii cistercienses» (Bèlgica), (1962), pp. 155-158.
COCHERIL, Maur, L'Atlas de l'ordre cistercien. «Citeaux: Commentarii cistercienses», XVII (1966), pp. 119-144.
COCHERIL, Maur, L'implantation des abbayes cisterciennes dans la Pén insule Ibérique. «Anuario de Estudios Medievales» (Barcelona), I (1964), pp. 217-287.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Al servicio de la ciencia: el Escritorio. «Diario Español», 5 novembre 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. El máximo esplendor. «Diario Español», 29 juliol 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. La erudici6n. «Diario Español», 10 novembre 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. La influencia hist6rica y el declive. «Diario Español», 12 agost 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Las primitivas construcciones, el plan cisterciense y el románico en Santes Creus. «Diario Españo1», 27 agost 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Los capellanes mayores de los reyes y la orden de Montesa. «Diario Español», 23 juliol 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Otras manifestaciones artísticas. «Diario Españo1», 19 octubre 1960.COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Trayectoria cultural: la Biblioteca. «Diario Español», 2 novembre 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Prestigio de la fundaci6n. «Diario Español» de Tarragona, 20 juliol 1960.COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. El monasterio real y sus filiales. «Diario Español», 21 juliol 1960.
COGUL, A. S., En el centenario de Santes Creus. Proyecci6n artística. «Diario Español», 7 octubre 1960.
COGUL, A. S., Glosas de Santes Creus. La destrucci6n y abandono del monasterio en 1820 y 1835. «Diario Español», 27 juliol 1961.
COLL I ALENTORN, Miguel, La llegenda de Guillem Ramon de Montcada. Barcelona, Ayma, 1958.
COLL I ALENTORN, Miquel i FORT I BUFILL, Xavier, Bio-Bibliografia d’Eufemià Fort i Cogul (1908-1979), Santes Creus, 1990. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i MONTARDIT I BOFARULL, Núria. El guix a la decoració d’embigats tarragonins (segles XV-XVI): anàlisi comparativa.« Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent ». Diputació de Tarragona, Tarragona, 1991. pp. 429-448.
COMPANYS I FARRERONS, Isabel i VIRGILI I GASOL, Ma. Joana. Contribució de la ceràmica a l’estudi del Monestir de Santes Creus: senyals heràldics i marques de propietat (segles XIII-XVII). « PAUSA. Revista d’Art », num 2. Universitat Rovira i Virgili, Facultat de lletres. Tarragona, 1994.
COMPANYS, Isabel i MONTARDIT, Núria. Embigats gòtics del Palau Reial de Santes Creus. Santes Creus, 1982. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
CORDOLIANI, A., Inventaire des manuscrits de comput ecclésiastique conservés dans les bibliotheques de Catalogne. (Avec notes sur les autres manuscrits de ces bibliotheques). «Hispania Sacra», IV (1951), pp. 359-384; V (1952), pp. 121 i sgts.
COROLEU, J., Los sitios reales de los Reyes de Arag6n. «La Vanguardia» (Barcelona), 25 juliol 1894.
CORTIELLA I ÒDENA, Francesc, Guia de la Secuita ( Tarragonès ), Els Llibres de la Medusa, Tarragona, Excma. Diputació provincial de Tarragona, 1982.
COSTA, Maria- Mercè, La familia de Queralt i Santes Creus. «I Col·logui d'Història del monaquisme català...», vol. I, pp. 93-109.
COTTINEAU, L. H., Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Mâcon, Prostat Frères, 1939. Vol. II. col. 2644.
COUTAGNE, Etienne, Documentos para la historia de la Congregaci6n de Arag6n de la orden del Cister. «Cistercium», XV (1963), pp. 228-233 ; «Santes Creus», 22 (1965), pp. 88.
CREUS COROMINAS, Teodoro, Comunicacions. «L'Excursionista», I (1878- 1881), pp. 111; 172-173; 397;
CREUS COROMINAS, Teodoro, Monestir de Santes Creus. «Album Pintoresch Monumental de Catalunya», 1879, pp. 27 i sgts.
CREUS COROMINAS, Teodoro, Santas Creus. Descripción artística de este famoso monasterio y noticias históricas referentes al mismo y a los reyes y demás personas notables sepultadas en su recinto. Villanueva y Geltrú, Miguel y C.¼, 1884.
CREUS COROMINAS, Teodoro, Una visita a Santas Creus. «La Renaixensa» (Barcelona), VI, II (1876), pp. 258-267.
CREUS COROMINAS, Theodor, Adició o apèndice a mon llibre «Santas Creus... etc.». «La Renaixensa» (Barcelona), 1891.
CREUS COROMINAS, Theodor, Un dato sobre la cuestió de la corona de donya Blanca d'Anjou en son enterrament de Santes Creus. «La Renaixensa», 1894, pp. 408-409.
CROSPIS, Fr. Bernardo, Oración panegyrica, que en la solemne fiesta del melífluo Doctor N. P. S. Bernardo, Abad primero de Claraval, predicó en el Real Monasterio de Santas Cruces. Tarragona, Joseph Barber, 1762.
CUADRADA ORNOSA, R., "Un reusenc a Santes Creus, l'abat Andreu Porta", dins Revista del Centre de Lectura, Reus, 1965, 266-271.
CUNÍ y MARTORELL, Miguel, Insectos encontrados en Santas Creus. «Anales de la Sociedad Española de Historia Natural» (Madrid), XVIII (1889), 5-9.
CUNILL, S., Elecció de Sant Bernat Calvó per la seu ausetana. «Butlletí del Centre Excursionista de Vich», 1917, núm. 25.
CUSÍ FURTUNET, J., El ejercicio de la profesión farmacéutica en las órdenes religiosas residentes en Cataluña en los pasados siglos. Discurso de ingreso en la Real Academia de Farmacia de Barcelona. Barcelona, 1958.
DALMASES, Núria de i JOSE I PITARCH, A., L’Epoca del Císter s.XIII, «Història de l’Art Català», vol. III. Edicions 62, Barcelona, 1984.
DD.AA., Conesa, Barcelona, Rafel Dalmau editor, 1989.
DE VERITATE Rm. P. D. Milino Decano. Nullius, seu Tarraconen. Praecedentia. Romae (1745). Roma, Typ. Camara Apostolica, (1756).
DE VERITATE. Executoriales Litterae Apostolicae expeditae die decima tertia decembris, anni M.DCC. XLVIII... Favore admodum... Abbatis Regii Monasterii Sanctis Crucibus Cisterciensis Ordinis. Adversus admodum Abbatem Regü Monasterü de Populeto ejusdem ordinis. Tarragona, Joseph Barber, 1749.
DE VERITATE. Rm. P. D. De Vadis Decano. Nullius seu Tarraconen. Praecedentia. Romae (1758). Roma, Typ. Camara Apostolica, (1758).
DE VERITATE. Sententia deffinitiva prolata die 12 maii 1750 a Ssmo. D. N. Benedicto Papa XIV. Tarragona, Joseph Barber, 1750.
DESDEVISES DU DEZERT, G., Les villes d'art célèbres. Barcelone et les grands sanctuaires catalans. París, Lib. Renouard- H. Laurens, Éditeur, 1913.
DESHOULIÈRES, F., Le maître anglais du cloître de Santes Creus. «Bulletin Monumental» (París), XCI (1932).
DIMIER, Anselme, Recueil de plans d'églises cisterciennes. París -Aiguebelle, Grignan, 1949.
DIMIER, Anselme, Recueil de plans d'églises cisterciennes. Supplément. París- Aiguebelle, Grignan, 1967.
DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús, El Escritorio y la primitiva Biblioteca de Santes Creus. Noticia para su estudio y catálogo de los manuscritos que de dicha procedencia se conservan. Instituto de Estudios Tarraconenses «Ramón Berenguer IV». Tarragona, Sugrañes, Hnos., 1952.
DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús, Las dos procedencias principales de la Biblioteca de Tarragona. «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos», LXV (1958), pp. 531-534.
DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús, Manuscritos de la Biblioteca Pública de T arragona. Inventario general. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), LIII-LIV (1953-54).
DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús, Manuscritos de San Bernardo en la Biblioteca de T arragona. «Scriptorium», XII, 2 (1958).
DONKIN, R. A., The growth and distribution of the Cistercian order in Medieval Europe. «Studia Monastica» (Montserrat), 9, 2 (1967), pp. 275-286
DUBY, George, San Bernardo y el arte cisterciense. Madrid. Taurus Ediciones, 1981.
DUPTE. Si havent comprat lo Real Monestir de Santes Creus les Corts de Veguer y Batlle de. ..Balaguer. ..pot quedar obligat lo dit convent. ..a la observància de dit pacte. [Bib. Prov. de Tarragona, 12 ]
DURAN CANYAMERES, Fèlix, Els pasturatges d'estiu del Monestir de Santes Creus en el segle XII. «ABSC Memorias», III (1949), pp. 87-95.
DURAN CANYAMERES, Fèlix, Margarida de Prades. «Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics», I (1952), pp. 47-51.
DURAN CANYAMERES, Fèlix, Margarida de Prades. Barcelona, Porcar, 1956.
DURAN CANYAMERES, Fèlix, Valor històric d'una llegenda. «ABSC Memorias», I (1947), pp. 3-10.
ELÍAS DE MOLINS, Antonio, Epigrafía catalana de la Edad Media. «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos», 15 (1906), pp. 289-300 ; 403-412; 16 (1907), pp. 244-251.
ESCOLA I TUSET, Josep M. -ROVIRA I GÓMEZ, Salvador, "El capbreu de la senyoria de Montornès", dins Quaderns d'Història Tarraconense núm. IV, Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990, 41-144.
ESPANYOL, Francesca, "Reial o Abacial? El palau de Santes Creus revisat", dins Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, Barcelona, Col·legi de notaris, 1996, 167-186.
EYDOUX (Henri- Paul), L' abbatiale de Moreruela et l' architecture des églises cisterciennes d'Espagne. «Cîteaux in de Nederlanden» (Westmalle), V, 3 (1954), pp. 173-207.
EYDOUX (Henri- Paul), L'abbaye de Moreruela et la chronologie des abbayes cisterciennes espagnoles. «C. O. C. R.», (1961).
FERNANDEZ ARENAS (J.), Los Monasterios de Santes Creus y Poblet, Ed. Everest, Madrid, 1979.
FERRAN Y SALVADOR (Vicente), El castillo de Montesa. Historia y descripción del mismo, precedida de un bosquejo de la Orden Militar de Nuestra Señora de Montesa y San Jorge de Alfama. València, 1926.
FERRANDO (Llorenç), Santes Creus i la Congregació d' Aragó. «Santes Creus», 15 (1962), pp. 194-970.
FERRER DE PLEGAMANS (Alfonso), La tumba parla. «La Cruz», 18 març 1936.
FERRER-DALMAU, August, Reculls històrics de l’Edat Mitjana, de Pontons, el seu castell i la seva ermita de Sant Joan de la Muntanya, Pontons, 1971.
FINKE (Heinrich), Acta Aragonensia. Berlín -Leipzig, 1907-1922.
FOLCH (Artemi), Santes Creus, panteó reial. Barcelona, Rafael Dalmau, 1967.
FORT I BUFILL (Francesc -Xavier), Dues entitats comarcals: el Centre d'Estudis Comarcals d'lgualada i l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. «Serra d'Or» (Montserrat), 107 (1968) pp. 679-80.
FORT I COGUL (E.), El Monestir de Santes Creus. Vuit segles d’història i d’exemplaritat, Santes Creus, 1976. Amics de Santes Creus.
FORT I COGUL (E.), Fuentes documentales de Santes Creus, Santes Creus, 1966. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
FORT I COGUL (E.), Notícies Biogràfiques de Fra Isidre Domingo monjo de Santes Creus, natural de Vila-rodona, Santes Creus, 1959. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
FORT I COGUL (E.), Santes Creus de l’exclaustració ençà, Santes Creus, 1972. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
FORT I COGUL (Eufemià) -BERGADÀ GIRONA (L1eó), Manuscritos de San Bernardo en la Biblioteca de T arragona.
FORT I COGUL (Eufemia), A la memoria del Dr. D. Jesús Dominguez Bordona. «Santes Creus», 18 (1963), pp. 364-66.
FORT I COGUL (Eufemià), Algunes notes dels manuscrits i còdexs, provinents de Santes Creus, a Tarragona. «Butlletí Arqueologic», 47 (1934), pp. 328-331.
FORT I COGUL (Eufemià), Bernardo Dalmau, abad de Santes Creus (1404- 1412). «Boletín Arqueológico», LII (1952), pp. 244-55.
FORT I COGUL (Eufemià), Calendari santoral i de fundacions de Santes Creus a la darreria del segle XV. «Studia Monastica», 9, 1, (1967), pp. 7-74.
FORT I COGUL (Eufemià), Crònica del I Col·loqui d'Història del Monaquisme català celebrat a Santes Creus els dies 9, 10 i 11 de setembre de 1966. «I Col·loqui d'Història del Monaquisrne català», vol. I ; pp. 7-12.
FORT I COGUL (Eufemià), Cronologia deIs reis de Catalunya, en temps de Pere III; d'un manuscrit procedent de Santes Creus. «Butlletí Arqueològic», 47 (1934), pp. 366-367.
FORT I COGUL (Eufemià), El «Vere Nullius» de Santes Creus i la parròquia de Santa Llúcia. «Butlletí Arqueològic», 45 (1933), pp. 272-275.
FORT I COGUL (Eufemià), El Archivo Bibliográfico de Santes Creus. (1947-1959). «Studia Monastica», 3, 1 (1961), pp. 215-218.
FORT I COGUL (Eufemià), El feudo santescreuí de La Guàrdia dels Prats. «La Cruz», 7 juliol 1929.
FORT I COGUL (Eufemià), El historiador de Santes Creus, Fr. Domingo. Sus precursores y el Libro de Pedret. Santes Creus, 1949. Publicación del Archivo Bibliográfico.
FORT I COGUL (Eufemià), El Missal de Santes Creus del Monestir de Gethsemani. «Boletín Arqueológico», LXII-LXIII, 77-84 (1962- 1963).
FORT I COGUL (Eufemià), El pretès monestir d'Ancosa. «I Col·loqui d'Història del Monaquisrne català...», vol. I; pp. 111-125.
FORT I COGUL (Eufemià), El primer abad de Valldaura -Santes Creus y comentario a la cronología de los principios del monasterio. «Yermo» (Santa María del Paular), II (1964), pp. 225-242.
FORT I COGUL (Eufemià), El Rector de Vallfogona i Santes Creus. Santes Creus, 1950. Publicacions de l' Arxiu Bibliogràfic.
FORT I COGUL (Eufemià), El último abad de Santes Creus, Fr. Pedro Carrera y Torrent. «Boletín Arqueológico», (Tarragona), XLIV (1944).
FORT I COGUL (Eufemià), Estudis santescreuins. La Nota de La Dernosa sobre Santes Creus. Tarragona, Suc. de Torres & Virgili, 1932.
FORT I COGUL (Eufemià), Fr. Pedro Sallà, abad de Santes Creus. «ABSC Memorias», II (1948), pp. 41-44.
FORT I COGUL (Eufemià), Junta de Reyes en el Monasterio de Santa María de Huerta. «Cistercium», XIV, 79 (1962).
FORT I COGUL (Eufemià), La canónica de Barcelona y el monasterio de Valldaura -Santes Creus. «Yermo» (Santa María del Paular), II (1964), pp. 25-27.
FORT I COGUL (Eufemià), La mort i l'enterrament de Pere el Gran. Barcelona, Rafael Dalmau, 1966.[ «Episodis de la Història», 76].
FORT I COGUL (Eufemià), La Nota històrica de Fr. La Dernosa sobre Santes Creus. «Butlletí Arqueològic», (Tarragona), 40 (1932). pp. 127-132.
FORT I COGUL (Eufemià), L'abat de Santes Creus Fra Bernardí Tolrà i el procés contra l'abat Caixal de Poblet. Santes Creus, 1958. «Collectanea de Santes Creus», 2.
FORT I COGUL (Eufemià), L'abat Padró de Santes Creus i els seus «Officia aliquarum festivitatum». «II Congrés Litúrgic de Montserrat. III : Secció d’Història». Monestir de Montserrat, 1967; pp. 271-277.
FORT I COGUL (Eufemià), L'arbreda de Santes Creus. «La Veu de Tarragona», 25 juliol i 7 agost 1931.
FORT I COGUL (Eufemià), L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. «Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Historics», II (1953).
FORT I COGUL (Eufemià), L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Discurs del senyor..., en l'acte fundacional a Santes Creus, 14 de se- tembre de 1947. «ABSC Memorias», I (1947), pp. 11-15.
FORT I COGUL (Eufemià), L'eremitisme a la Catalunya Nova. «Studia Monastica», 7 , 1 (1965), pp. 63-126.
FORT I COGUL (Eufemià), Les millores al claustre vell de Santes Creus. «La Cruz», 19 abril 1930.
FORT I COGUL (Eufemià), L'Església de Santa Llúcia de Santes Creus. Notícies històriques del « Vere N ullius» i de la parròquia des del segle XII als nostres dies. Santes Creus, 1954.
FORT I COGUL (Eufemià), Lleida i Santes Creus. Unes quantes notícies de les relacions entre la Ciutat del Segre i el Monestir del Gaià. Santes Creus [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1965. «Col·lectanea de Santes Creus», 4.
FORT I COGUL (Eufemià), Llibre de Santes Creus. Barcelona, Editorial Selecta, 1967.
FORT I COGUL (Eufemià), Notícies històriques de Santes Creus. I: Codex 459 de l'Arxiu Historic Nacional de Madrid. Santes Creus [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1964. Publicacions de l' Arxiu Bibliografic de Santes Creus.
FORT I COGUL (Eufemià), Notícies històriques de Santes Creus. II: Manuscrit Baluze de la Biblioteca Nacional de París. Santes Creus [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1964. Publicacions de l' Arxiu Bibliografic de Santes Creus.
FORT I COGUL (Eufemià), Pere de Queralt, insigne col·laborador de Pere el Gran, i egregi amic de Santes Creus. «Boletín Arqueológico», LXVI, 93-96 (1966), pp. 129-139.
FORT I COGUL (Eufemià), Poblet i Santes Creus.Suc. Torres i Virgili, Tarragona, 1950.
FORT I COGUL (Eufemià), Procés i efectes de la desamortització a Santes Creus. [Terceres Converses sobre historia económica i social del Camp de Tarragona, Salou 1967].
FORT I COGUL (Eufemià), Roger de Llúria. Barcelona, Rafael Dalmau, 1966. [ «Episodis de la Història», 81].
FORT I COGUL (Eufemià), San Bernardo Calvó, como abad de Santes Creus ante la tradición y la leyenda. «Diario Español» de Tarragona, 25 setembre 1943.
FORT I COGUL (Eufemià), Sant Francesc d'Assís a Santes Creus. «Studia Monastica», (Montserrat), 2, 1, (1960), pp. 223-231.
FORT I COGUL (Eufemià), Santes Creus. Notes històriques i descriptives. Valls, Moncunill, 1930.
FORT I COGUL (Eufemià), Santes Creus. Notes històriques i descriptives. Barcelona, 1936 .
FORT I COGUL (Eufemià), Tres monjos de Santes Creus abats de monestirs benedictins. «Analecta Montserratensia», X (Miscel·lània Albareda II), (1964), pp. 203-219.
FORT I COGUL (Eufemià), Un any d'actuació. Discurs -Memòria del senyor...en I'acte acadèmic anual a Santes Creus, 5 de setembre del 1948. «ABSC Memorias», II (1948), pp. 67-70.
FORT I COGUL (Eufemià), Un historiador catala dels segles XIV i XV: fra Bernat Mallol de Santes Creus. «VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó», (Barcelona, 1962). Vol. III ; pp. 299-314.
FORT I COGUL (Eufemià), Un missatge dels monjos blancs. «Centro Comarcal Leridano». Curso «Ramón Berenguer IV». Barcelona, 1964; pp. 51-54.
FORT I COGUL (Eufemià), Una important col·lecció diplomàtica sobre sant Bernat Calvó. «Revista del Centro de Lectura» (Reus), 181, (1967), pp. 462-463.
FORT I COGUL (Eufemià), Una vocació monàstica obstinadament interdita. El primogènit de Jaume ll i el seu vot de professar a Santes Creus. «Studia Monastica», 3, 2 (1961), pp. 357-376.
FORT I COGUL (Eufemià), Viatge a Poblet i a Santes Creus de l'Abat General del Císter i algunes noticies que s'hi relacionen [1604]. «Miscellanea Populetana». Scriptorium Populeti 1. Abadia de Poblet, 1966; pp. 433-462.
FORT I COGUL, E. Clarícies sobre Jaume, fill bastard del rei Jaume II el Just. « Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos, VI », 1978.
FORT I COGUL, E. El senyoriu de Santes Creus. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972.
FORT I COGUL, E. Relacions de Sant Bernat Calbó, com a abat de Santes Creus, amb Vilafranca del Penedès i la seva comarca. Vilafranca del Penedès, 1975. Museu de Vilafranca.
FORT I COGUL, E. Santes Creus i el canvi de dinastia a primeries del segle XV. Suc. De Torres i Virgili. Santes Creus, 1960. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
FORT I COGUL, E. Un gran Vila-secà del s.XIII: Fra Bonanat, abat de Santes Creus, Santes Creus, 1975. Publicacions de l’Rxiu Bibliogràfic.
FORT I COGUL, E. Unes quantes notícies de Fra Antoni Escofet, monjo egregi de Santes Creus, « Anales del Instituto de estudios gerundenses », vol. XXII, Girona, 1974-1975.
FORT I COGUL, E., El Monestir de Santes Creus. Vuit segles d’història i d’exemplaritat. Amics de Santes Creus, Santes Creus, 1976.
FORT I COGUL, E., Monasterio de Santes Creus. Síntesis histórico descriptiva, Santes Creus, 1976.
FORT I COGUL, Eufemià, "La Congregació setcentista dels monestirs cistercencs de la Corona d'Aragó: Santes Creus", dins Analecta Sacra Tarraconensia, núm 41, Barcelona, 1968, 373-433.
FORT I COGUL, Eufemià. El senyoriu de Bonrepòs a la Conca de Barberà. «VIII Assemblea Intercornarcal d'Estudiosos. Montblanc 1966». Granollers, Edit. Montblanc, 1967; pp. 117-37.
FORT I COGUL, Eufemià. Un gran lul·lista de Santes Creus: Fra Jaume Gener. Suc. De Torres i Virgili. Santes Creus, 1957. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
FUSTAGUERAS y FUSTER (Jaime), El Monasterio de Santas Cruces. «El Áncora» (Barcelona), 14, 17 21 i 23 març, i 4, 14 i 22 abril de 1851.
GALIANA (Pedro), Alegación en defensa de la Religión Cisterciense del derecho que tiene el abad de Santas Cruces de nombrar Prior de Montesa a un monge cisterciense.
GALIANA (Pedro), Alegación por los monasterios de Santas Cruces y Valldigna en satisfacción y respuesta de las alegaciones por Montesa de D. Braulio Esteve, del Doct. Frey Pedro Jaime Roig y del Doct. Frey Jayme lnsa. 1646. In fol.
GALITÓ I PUBILL, Miquel, Un urgellenc darrer abat de Santes Creus. Notícia de fra Pere Carrera i Torrent, natural de Castellnou de Seana, Barcelona, 1975.
GARCIA DEL REAL (Luciano), Tradiciones y leyendas españolas. Torno I. Barcelona, Luis Tasso, 1898.
GARCIA I GARCIA, Ferran, El naixement del monestir cistercenc de la Valldigna, Universitat de València. Departament de Paleografia i Diplomàtica. I. Història Medieval. Sèrie: monografies, núm. 2, València, 1983.
GARCIA SANZ (Arcadi), El Císter i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana. «I Col·loqui d'Història del Monaquisme català...», vol. I, pp. 135-137.
GIBERT (Guiu M.), La data de fundació del monestir de Poblet. «Hermandad del monasterio cisterciense de Santa María de Poblet. Me- moria correspondiente al año 1963». Abadia de Poblet, 1965 ; pp. 60-73.
GIBERT (Guiu M.), La date de fondation du monastère de Poblet. «Cîteaux», XV (1964), pp. 52-66.
GIMÉNEZ SOLER (Andrés), Los panteones reales de Santas Cruces. «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona», 12 (1903), pp. 189-192.
GOMBAU (Cosme), Alegación de derecho sobre la potestad y jurisdicción de la S. C. Real Magestad del Rey como administrador... de Montesa. Valencia, [1657?].
GÓMEZ GONZÁLEZ (Alberto), Heráldica Cisterciense Hispano-Lusitana. Madrid, 1956.
GONZALEZ HURTABISE (Eduardo), Libros de Tesorería de la Casa Real de Aragón. Tomo I: Reinado de Jaime II. Libros de cuentas de Pedro Boyl, tesorero del monarca desde marzo 1302 a marzo 1304. Luis Benages, Barcelona, 1911.
GORT JUANPERE, Ezequiel. Abaciologi de Santes Creus, Fundació Roger de Bellfort, Santes Creus, 1997.
GOTTFRIED(Frenzel), Restauración de las vidrieras medievales,«Investigación y Ciencia»,Julio 1985, pp. 76-83.
GRAU (]osep), El tovalló cremat. «La Crónica de Valls», 18 novembre 1916.
GUDIOL (]osep), El sepulcre de sant Bernat Calvó del segle XIV. «Gaseta Montanyesa» (Vic), 91 (1906).
GUDIOL (]osep), La mitra de sant Bernat Calvó. Vic, 1912.
GUDIOL (]osep), Lo sepulcre de sant Bernat Calvó, bisbe de Vich. «Congrés d'Història de la Corona d' Aragó», vol. II. Barcelona, 1913, pp. 964-977.
GUDIOL (]osep), Tarragona y su provincia. Barcelona, Aries, s. a. ; pp. 140-159.
GUDIOL I CUNILL (Josep), De vidrieres i vidriers catalans, dins «La veu de Catalunya», num. 492, Barcelona, 1919.
GUÍAS «TARRACO». Tarragona, Poblet, Santas Creus. Tarragona, A. Ventura Altés, s.a.
GUITERT I FONTSERÉ (]oaquim) i ZAMORA TIFFON (Manuel), Siete florones de una corona condal. Barcelona, 1956.
GUITERT I FONTSERÉ (]oaquim), Curiosidades, leyendas y tradiciones del Real Monasterio de Santes Creus. La Selva del Camp [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1954.
GUITERT I FONTSERÉ (]oaquim), Les presons de Santes Creus. «Revista del Centro de Lectura» (Reus), X (1929), pp. 41-45.
GUITERT I FONTSERÉ (]oaquim), Monasterio de Santes Creus. «Las Maravillas del Universo» (Barcelona, 1932); pp. 217-247.
GUITERT I FONTSERÉ (]oaquim), Real Monasterio de Santes Creus. Guía. Descripción. Fundación y destrucción del monasterio. Privilegios. Leyendas y tradiciones. Curiosidades. Barcelona, Imp. Casa Prov. de Caridad, 1927.
GUITERT I FONTSERÉ (Joaquim), L'abat Dorda de Poblet i el monestir de Santes Creus durant la Guerra de Successió. «ABSC Memorias», VII (1953), pp. 285-297.
HASKINS (C. H.), Orleanese Formularies in a Manuscript at Tarragona. «Speculum», V, 4 (1930), pp. 411-419.
HENRÍQUEZ (Fr. Juan Crisóstomo), Constitutiones, Regula & Privilegia Ordinis Cisterciensis... Antverpiae, Plantin, 1630.
HENRÍQUEZ (Fr. Juan Crisóstomo), Fasciculus Sanctorum Ordinis Cisterciensis... Coloniae Agrippinae, 1631.
HENRÍQUEZ (Fr. Juan Crisóstomo), Menologium Cisterciense. Antverpiae, Baltasar Moret, 1630.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Historia del Real Monasterio de Santas Creus. «Revista del Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera» 1885-86.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Historia del Rl. Monasterio de SS. Creus; su fundación, progresos, ruina y restauraciones verificadas hasta el presente. Tarragona, Vda. Tort e Hijos, 1886.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), La corona gótica de Donya Blanca de Anjou. «El Vendrellense», 8 abril de 1894.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Memoria escrita por D. ...y que presenta a la Comisión de Monumentos la Sub-Comisión de su seno nombrada para pasar al Monasterio de Santas Creus, levantar la losa de la sepultura de Roger de Lauria, y examinar si se hallaban allí sus restos y caso de no encontrarse proceder a las averiguaciones a que hubiere lugar. Publicada a Los restos de Roger de Lauria ¿dónde están? de J. M.& de BARBERÁ, Tarragona, 1892; pp. 11-32.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Memoria sobre el Monasterio de Santas Creus. «Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando», I (1881).
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Noticia del estado de conservación del ex-monasterio de Santas Creus, y restauraciones verificadas en él por el que suscribe, Inspector de Antigüedades de la Provincia, por disposición de la Real Academia de Nobles Artes de San Fernando. «El Universal» (Madrid), 149, 23 febrer de 1862.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Noticia histórico-descriptiva del Monasterio de Santas Creus. «Diario de Reus», 10, 11 i 12 setembre de 1861.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Proyecto de obras a practicar en el Monasterio de Santas Creus. «Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando», III (1883), pp. 35-50.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Réplica a la injusta acusación de D. F. Miguel y Badía, suponiendo que se debe al descuido de la Diputación de T arragona la ruina de los Monasterios de Poblet y Santas Creus, inserta en el Diario de Barcelona del 12 de junio. Tanto la Diputación Provincial, como la Comisión de Monumentos, de acuerdo con las Rs. Academias de la Historia y de San Fernando han hecho siempre lo posible para detener aquella ruina. «Diario de Tarragona», 10 juliol de 1869.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Roger de Lauria. Tarragona, Adolfo Alegret, 1890.
HERNÁNDEZ SANAHUJA (Buenaventura), Sepulcro de Roger de Lauria. «El Telégrafo», 30 gener 1859.
HIGOUNET (Ch.), Un mapa de las relaciones monásticas transpirenaicas en la Edad Media. «Pirineos», 19-22 (1951), pp. 543- 552.
HIGOUNET (Ch.), Une carte des relations monastiques transpyrénéennes au moyen âge. «Revue de Comminges», LXIV (1951).
HITA RIVAS (Paloma de), De luz y sombra. La técnica de la grisalla en la vidriera medieval. «Goya, revista de arte, num. 189, Madrid, 1985.
IGLÉSIES (Josep), Contalles de Mas Calvó. Barcelona, Ed. Barcino, 1958.
IRANZO (V.), Los claustros benedictinos y cistercienses de Cataluña. Barcelona, s. a.
JANAUSCHEK (Leopold), Originum cisterciensium. Viena 1877. Vol. I. pp. 133-134.
JONGELIN (Gaspard), Notitiae Abbatiarum Ordinis Cisterciensis per universum orbem. Liber IV continens fundationes Monasteriorum regnorum Hispaniae .. et Lusitaniae. Colònia, 1640.
JULIEN (Pierre), Pierres tombales d'apothicaires. «Revue d'Histoire de la Pharmacie» (Bulletin de la Société d'Histoire de la Pharmacie), 172 (1962), pp. 268-269.
JUNYENT (Eduard), Diplomatari de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus, bisbe de Vich. Reus, Edicions «Rosa de Reus», 1956.
JUNYENT (Eduard), Veneración y culto a San Bernardo Calvó. Barcelona, 1943.
LAFUENTE (V. de), Informe de... sobre la «Historia del Monasterio de Santas Creus» por Theodoro Creus. «Boletín de la Real Academia de la Historia», VI (1885), pp. 124-130.
LAMBERT (Elie), L'art gothique en Espagne aux Xll et Xlll siècles. París, 1931.
LAMPÉREZ ROMEA (Vicente), Historia de la arquitectura cristiana española. Barcelona- Madrid -Bilbao, 1930.
LAVEDAN (Pierre), L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París, 1935.
LECLERCQ (Jean), Études sur Saint Bernard et le texte de ses écrits. «Analecta Sacri Ordinis Cisterciensis», 9 (1953), pp. 1-248.
LECLERCQ (Jean), Les manuscrits cisterciens dans les bibliothèques d'Italie et recherches dans les manuscrits cisterciens d'Espagne. «Analecta Sacri Ordinis Cisterciensis», 5 (1949), pp. 94-108; 109-119.
LECLERQ, Jean, Bernard de Clairvaux. Desclée, Bibliothèque d’Histoire du Christianisme, 19. París, 1989.
LÉKAI (Louis), Santes Creus. «The Salve Regina» (Irving, Texas), XII (1962-63), pp. 15-16 i 18.
LÉKAI, Louis, Los Cistercienses, ideales y realidad. Editorial Herder, Barcelona, 1987.
LIAÑO MARTINEZ, Emma, Contribución al estudio del gótico en Tarragona, Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1976.
LIAÑO MARTÍNEZ, Emma, Reinard de Fonoll, maestro de obras de la Seo de Tarragona. Una hipótesis sobre su obra. « Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent ». Diputació de Tarragona, Tarragona, 1991. pp. 379-402.
LLOMPART (Gabriel), La pintura medieval mallorquina, su entorno cultural y su iconografía. Vol. III, Ripoll Editor, Palma de Mallorca, 1978.
LLORET I ORDEIX (Pere), El Patronat i la Comissaria de la restauració del Monestir de Santes Creus. 1932-1938. Santes Creus, 1978. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
LÓPEZ DE TORO (José), Un milagro en Santas Creus ( 4 de agosto de 1294). «Boletín Arqueológico», (1935), pp. 119-121.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), Catalogne et Languedoc. Moines de Santes Creus aux «Studia Generalia» de Toulouse et Perpignan. «Annales du Midi» (Tolosa), 67 (1955), pp. 281- 286.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), El Monasterio de Santa María de Valldaura del Vallés. ( 1150- 1179). «Analecta Sacra Tarraconensia», 25 (1952), pp. 115-163.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), El panteó dels Montcada a Santes Creus. «ABSC Memorias», VII (1953), pp. 327-335.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), El retaule major gòtic de Santes Creus. (Un nou document per a la seva història). «ABSC Memorias», IV (1950), pp. 145-147.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), La urna d' argent de Sant Bernat Calvó de la seu de Vich. «Ausa», 58-59 (1968), pp. 25-33.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), Notes d'art monacal antic. «I Col·loqui d'Història del Monaquisme català. ..», vol. I, pp. 172- 73.
MADURELL I MARIMON (Josep M»), Notes sobre dos retaules de l'altar major de Santes Creus. «ABSC Memorias», II (1948), pp. 53-66.
MADURELL I MARIMON, Josep M., La granja d'Ancosa, Santes Creus, 1950. III Premi Abat Ladernosa.
MALLART RAVENTÓS, M. Lurdes, Empremtes iconogràfiques angleses en els monstres del claustre de Santes Creus. « Quaderns d’Història Tarraconense », X. Tarragona, 1990.
MANRIQUE (Ángel), Cisterciensium seu verius ecclesiasticorum annalium... Lugdunl (Lió), H. G. Boissat Laurent, 1642-1659.
MARCA (Petrus de), Marca Hispanica sive limites hispanicus. París, 1688.
MARCH (Josep M»), Un còdex manuscrit del «Pugio» de Ramon Martí (Biblioteca Provincial de Tarragona, n. 89). «Butlletí de la Biblioteca de Catalunya», V (1918-19), pp. 195-198.
MARTÍ FOLGUERA (J.), Santas Creus. «La Renaixensa», VII, II (1877) pp. 12-25.
MARTINELL (Cèsar), El Monestir de Santes Creus. Barcelona, Editorial Barcino, 1929.
MARTINELL (Cèsar), Els primitius claustres de Santes Creus i de Poblet. «Arts i Bells Oficis» (Barcelona), 2 (1929), pp. 21-28.
MARTINELL (Cèsar), Els templets deIs claustres de Santes Creus i de Poblet. Dues fases d'un mateix tipus. «Miscellanea Populetana», Scriptorium Populeti, 1. Abadia de Poblet, 1966, pp. 187-207.
MARTINELL (Cèsar), Fundació i història deIs dos monestirs reials de la Catalunya nova. Poblet i Santes Creus. «La Publicitat», lO octubre 1926.
MARTINELL (Cèsar), L'abandó de Poblet i Santes Creus. Pro conservació d'aquests monestirs. «La Publicitat» (Barcelona), 3 octubre 1926.
MARTINELL (Cèsar), Les monastères cisterciens de Poblet et de Santes Creus. «Congrès Archéologique de France (CXVII Session) : Barcelona», 1959; pp. 98-128.
MARTINELL (Cèsar), lnicis de l'arquitectura ogival a Santes Creus. «ABSC Memorias», III (1949), pp. 110-119.
MARTINELL (Cèsar), Més sobre els restos de Roger de Llúria. «La Crònica de Valls», 6 juliol 1929.
MARTINELL (Cèsar), Santes Creus, avanzada del arte ojival autóctono. «Diario Español» de Tarragona, 2 gener 1957.
MARTINELL (Cèsar), Santes Creus. «Album Meravella», I (1929).
MARTINELL (Cèsar), Un claustro de Santes Creus anterior al actual. «Diario Español» de Tarragona, 16 gener 1957.
MARTINELL I BRUNET (Cèsar), Amics de l’Art Vell. Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació. 1929-1935, Barcelona, 1935.
MARTINEZ FERRANDO (J. E.), Jaime II de Aragón. Su vida familiar, Vol. I, C.S.I.C., Barcelona, 1948.
MARTINEZ FERRANDO (J. E.), Jaime II de Aragón. Su vida familiar, Vol. II, documents, C.S.I.C., Barcelona, 1948.
MARTÍNEZ FERRANDO (Jesús Ernest), Catálogo de la documentación de la Cancillería regia de Pedro de Portugal (1464- 1466). Madrid, C. S. I. C., 1953-54.
MARTÍNEZ FERRANDO (Jesús Ernest), Fray Guillermo de Perrera, abad del Monasterio de Santes Creus y sus diferencias con Pedro el ceremonioso. «Hispania Sacra», V (1952), pp. 227-262.
MARTÍNEZ FERRANDO (Jesús Ernest), Una conferencia en Santes Creus. «ABSC Memorias», IV (1950), pp. 148-151.
MASIP (Emili), Santas Creus. (Notes d'una excursió). Tarragona, s. i., 1907.
MASOLIVER, Alejandro, San Bernardo. El hombre de la Iglesia del siglo XII. Ediciones Encuentro, Madrid, 1990.
MASOLIVER, Alexandre, Orígen y primeros años (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón, Scriptorium Populeti, 8, Abadia de Poblet, 1973.
MASRIERA (Artur), Damas catalanas ilustres: Doña Margarita de Prades. «La Vanguardia» (Barcelona), 5 novembre i 3 desembre 1918.
MASSÓ I TORRENTS (Jaume), Catalonische Manuskripte in der Bibliothek zu Tarragona (Spanien). «Centralblatt für Bibliothekswesen» (Leipzig), VII (1890), pp. 510-516.
MASSOT I MUNTANER (Josep), Per una bibliografia dels monjos catalans. «I Col·loqui d'Història del Monaquisme català. ..», vol. I, pp. 179-182.
MÉLIDA (José Ramón), Los históricos monasterios de Poblet y de Santas Creus. «Boletín de la Real Academia de la Historia», LXXIX (1921), pp. 99-107.
MERCADER RIBA (Joan), Santes Creus en la guerra contra los franceses. La política del Mariscal Suchet en la Baja Cataluña. Prólogo de J. Martínez Ferrando. Comentario final de E. Fort Cogul. Santes Creus, 1950. Publicación del Archivo Bibliográfico.
MIQUEL (F). A. CABESTANY (J.F.), La Reina Blanca d’Anjou, Ed. Rafael Dalmau, Barcelona, 1975.
MIQUEL (Francesc A.), Viatge a Catalunya d'un conseller del rei de França l'any 1603. Barcelona, Ed. R. Dalmau, 1967. [«Episodis de la Història», núm. 98-99].
MIQUEL I ROSELL (Francesc J.), Notas de Archivo de la sección 2» «Consejo Supremo de Aragón» del A.. C. A. «Analecta Sacra Tarra- conensia», XXXI, 1958 , pp. 169-184.
MIQUEL I ROSELL (Francesc J.), Regesta de Letras Pontificias del Archivo de la Corona de Aragón. Sección Cancillería Real (Pergaminos). Madrid, Cuerpo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 1948.
MIQUEL, Francesc A. Santes Creus i el cisma d’occident. Suc. De Torres i Virgili. Santes Creus, 1959. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
MIQUEL, Francesc A., El rector de Vallfogona, Episodis de la Història, 50, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1964.
MIRACLE (Pablo), Montes de Oro. Filosófica ficción y verdad evangélica. Oración fúnebre en las sumptuosas exquias que a 1os 5 de julio 1674 ...Santas Cruzes. ..al entierro de. ..Doña María Magdalena de Moncada ...Barcelona, 1674.
MIRET Y SANS (Joaquim), Tapiceries del s. XVI ab episodis del captiveri d'en Galceran de Pinós en l'any 1147. «Revista de la Asociación Artística -Arqueológica Barcelonesa», VI (1909-13), pp. 336-338.----------------------, El monasterio de Santes Creus. «Cataluña Turística». Sociedad de Atracciones de Forasteros. Barcelona, s. a.
MlRACLE (Pablo), Mal de males y Consuelo de todos. Theatro de la muerta. ..oración fúnebre. ..del Excelentíssimo Señor Don Miguel Francisco de Moncada y Silva... a los 8 de agosto de 1675... celebró... Santas Cruzes...Predicóla el R. P. M. Fra.----, monge. Barce- lona, 1675 [Bib. Prov. de Tarragona, 43 (9].
MONREAL (L.), La arquitectura medieval en T arragona y su provincia. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), XLIII (1943), pp. 30-32.
MONTALVO (Bernabé), Primera parte de ta Crónica de la Orden del Císter e Instituto de San Bernardo. Madrid, 1602.
MONTOLIU (Marqués de) --- SALAS (Ramón), Observaciones al folleto «Los restos de Roger de Lauria ¿dónde están?». Barcelona, Tip. de B. Baseda, 1892.
MORAGAS (Fidel de), Contracte per al cadiratge del refertor nou del Monestir de Santes Creus fet entre l'abat Bartomeu Rovira i l'esculptor Bernat Perelló (1627). «Boletín Arqueológico» (Tarragona), 19 (1924), pp. 207-208.
MORAGAS (Fidel de), Vària de documents. Armament a Santes Creus. «Boletín Arqueológico», 40 (1932), pp. 104.
MORAGAS (Fidel de), Vària de documents. Concordia entre fra Pere Pau Salla, monjo síndich de Santes Creus i Joan Ribera, mestre de cases per l’obra de l'enfermeria. 1736. «Boletín Arqueológico», 24 (1925), pp. 33-35.
MORAGAS (Fidel de), Vària de documents. Contracte d'aprenentatge d'un mestre de cases [de Santes Creus]. «Boletín Arqueológico», 40 (1932), pp. 104.
MORAGAS (Fidel de), Vària de documents. Contracte fet pel Monestir de Santes Creus amb un apotecari [de Valls]. «Boletín Arqueológico», 37 (1928), pp. 17.
MORANT I CLANXET, Jordi, “Una concòrdia entre Clarà i la Pobla de Montornès”, dins Butlletí Arqueològic, núm. 2, Tarragona, 1980.
MORERA y LLAURADÓ (Emili), Lo Monestir de Santes Creus. A Geografia General de Catatunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Província de T arragona. Barcelona, Albert Martín, s.a. ; pp. 895-919.
MORERA y LLAURADÓ (Emili), Los panteones reales de Poblet y Santas Creus. «Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa», 11-15 (1899).
MORERA y LLAURADÓ (Emili), Monasterio de Santas Creus. A Tarragona Cristiana, vol. I, Tarragona, F. Arís e Hijo, 1897; pp. 624-636.
MORERA y LLAURADÓ (Emili), Monografía del Real Monasterio de santas Creus. Traducción compendiada de la escrita en catalán por don---- y publicada en la obra Geograiía General de Catalunya que edita la casa Alberto Martín, de esta capital... Publicación de la Sociedad de Atracción de Forasteros... Barcelona.
MUDARRA (F.), La viva imagen de Christo. Sermón de San Bernardo Calvó, obispo de Vique y protector de la villa de Reus, que en la misma... dijo---. Reus, R. Compte, 1788.
MUNDÓ (Anscari M.), Una lletra inèdita de Sant Bernat Calvó. «Estudis Romànics», VIII (1961), pp. 35-41.
MUÑIZ (Roberto), Biblioteca cisterciense española. Valladolid, 1793.
MUÑOZ y ROMERO (Tomás), Diccionario bibliográfico-histórico de los antiguos reinos, provincias, ciudades, villas, iglesias y santuarios de España. Madrid, 1856.
MUTGÉ VIVES (Josefa), Relaciones entre Alfonso II y el Monasterio de San!es Creus. «VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón», vol. I (Barcelona, 1962) ; pp. 235-246.
NAVARRO I FERRÉ, Francesc, Guia de Montferri (Alt Camp), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV., Els llibres de la Medusa, núm. 17, Tarragona, 1983.
NOGUERA I SALA (Bernat), Vida de Sant Bernat Calvó, abat de Santes Creus i bisbe de Vich. Barcelona, Fidel Giró, 1921. Edit. Foment de Pietat Catalana.
NOMEN, Santas Creus. «Revista del Centro de lectura» (Reus), núm. 9, 2 març 1884.
OLIVAR (Alejandro), Sobre un misal manuscrito procedente de Santes Creus. «Analecta Sacra Tarraconensia», XXXVIII, 2 (1965), pp. 211-216.
OLIVÉ i OLLÉ, Francesc i PORTA i BALANYÀ, Josep M., El senyoriu monacal de Santes Creus a la Conca de Barberà a finals del segle XVI: Sant Gallard i la Sala. « Jornades d’Història: Antoni Agustín (1517-1596) i el seu temps ». Hemeroteca de la Caixa de Tarragona, Tarragona, 1990.
OLIVÉ I OLLÉ, Francesc, “Joan Castelló, solivellenc, vassall de Santes Creus (1623)”, dins Miscel·lània d’Estudis Solivellencs, núm. 1, Solivella, 1983, 65-73.
OLIVER COPONS (Eduardo de), El monasterio de Santas Creus. «El Pensamiento Católico» (Madrid), 24 octubre 1894.
OSONA (Artur), Guia itinerària de les regions compreses desde Montserrat al Camp de Tarragona y desde la Segarra al Panadès, ab la descripció de las concas dels rius Noya, Foix y Gayà. Barcelona, F. Altés, 1895.
PALOMER (]osep), Al cap d'un any de campanya. Els monestirs de Poblet i de Santes Creus. «La Cruz», 1 setembre 1927. Reproduit de «La Veu de Catalunya».
PALOMER (]osep), Las bibliotecas medievales de Cataluña: Ripoll, Santas Creus y Poblet. «Anuario de la Biblioteca Central y de las Populares y Especiales. 1941». Barcelona, 1942; pp. 496-501.
PALOMER (]osep), Siluetes de Santes Creus. Barcelona, 1927.
Panadella (1382). « Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent ». Diputació de Tarragona, Tarragona, 1991. pp. 329-365.
PAPELL I TARDIU, Joan, El monasterio de Santes Creus durante el abadiato de San Bernat Calbó (1125-1233), Tesis de llicenciatura inèdita, Departament d'Història Medieval, Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona, 1984.
PAPELL TARDIU, Joan -GARRIGA PUJALS, Montserrat, "Documents sobre la mort de l'últim abat perpetu de Santes Creus, dom Jaume Carniser, i sobre l'elecció, després d'ingressar el monestir a la congregació cistercenca d'Aragó, del primer abat quadriennal Josep Barberà", dins Historia et Documenta, núm. 4, Valls, Arxiu Històric Comarcal de Valls, 1997, 125-159.
PEREZ BUENO (Luis), Vidrios y vidrieras, Ed. Alberto Martín, Barcelona, 1942.
PÉREZ DE GUZMÁN y GALLO (]uan) - CREUS (]uan), Santas Creus. Noticias históricas complementarias del libro sobre el Monasterio cisterciense de este nombre. «Boletín de la Real Academia de la Historia», LXXVI (1920), pp. 520-532.
PIÉ (]oan), Arrendaments de les rendes del castell de La Guàrdia, en los anys 1413 i 1414. «La Conca de Barbarà» (Montblanc), 17 desembre 1904.
PIFERRER (Pablo), Recuerdos y bellezas de España... en láminas... litografiadas por F. J. PARCERISA... Cataluña, t. 2¼ [Barcelona, 1843]. «Santas Creus», pp. 294-303.
PIQUER I JOVER (]osep J.), Catalunya Cistercenca. Petit intent de localització dels cenobis cistercencs catalans. [Barcelona, Graf. Marina, 1967].
PIQUER I JOVER (]osep J.), Notícies sobre fundacions femenines cistercenques a Catalunya. (Extretes de la «Monestirologia» inèdita del P. Caresmar). «I Col·loqui d'Història del Monaquisme català », vol. I; pp. 233-262.
PIQUER I JOVER (Josep Joan), Monjos exclaustrats de Santes Creus i altres abadies de la Corona d’Aragó que influïren en la restauració de l’esperit monàstic dels cenobis de dones 1815-1881. Santes Creus, Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic, 1968.
PLADEVALL, Antoni i CATALÀ ROCA, Francesc, Els monestirs catalans, Barcelona, Ed. Destino,1968.
PLANÁS y MORA (F.), Excursió col·lectiva a Santas Creus. «La Veu del Camp» (Reus), 25 febrer 1885.
POBLET (Joan), Lo campanar de Santes Creus. «La Conca de Barbarà.» (Montblanc), 3 gener 1904.
POBLET (Joan), Santes Creus. «Patria» (Tarragona), 15 febrer 1902.
PONS TRAVAL (Juan Bta.), Monasterio de Santas Creus (Tarragona). Memoria descriptiva leída en la excursión verificada a dicho Monasterio por la Asociación [de Arquitectos de Cataluña] en 29 de mayo de 1892. Barcelona, Tip. de Balmas, Casamajó y Comp.», 1896.
PORTES (Franciscus), Sacri Cisterciensium Ordinis privilegia tum a Summis Romanorum Pontificibus, tum ab orthodoxis PrinciPibus ab anno 1100 ad 1489 indulta. Compluti, Iohannes Iñíguez a Lequerica, 1574. 2 vols.
PUIG (Leopoldo), Santes Creus. Monografía histórica- descriptiva. Valls 1921.
PUIG ALGUER (J.), Antigüetat de la població e Iglésia de Reus que demostra que san Bernat Calvó fou batejat en sa parroquia. «La Veu del Camp», II, 54 (1886), pp. 506-511.
PUIG I CADAFALCH (J.), Un mestre angles contracta l'obra del claustre de Santes Creus. «Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans», VII (1921- 1926), pp. 123-138.
PUIGGARÍ (]osé), Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento. «Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona», III (1880), pp. 73-103.
PUJALS I VALLVÉ, Joan M., Sant Bernat Calbó i el seu temps, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, La xarxa, núm. 28, Montserrat, 1980.
R. Los restos de Roger de Llúria. «La Ilustració Catalana», XII (1891), pp. 290-291; 322; 348-349.
R[OVIRA] (A[ntoni]), Monografia del miracle obrat ... en el rescat de D. Galceran de Pinós. Manresa, 1914.
RABORY, José, "Documentos sobre la Congregación de Aragón", dins Cistercium, núm. 12, Abadia de Viaceli, 1960, 244-260.
RAMON I VIDALES (Jaume), Els restes de En Roger de Llúria. «Diario de Tarragona», 21 juny 1929. Reproduït de «El Baix Panadès». Vegeu els comentaris d'En Rovira i Virgili al «Diario de Tarragona» 8 de juliol 1929.
RAMON I VIDALES (Jaume), Las momias dels Reys d'Aragó Jaume II y Blanca d'Anjou. «El Vendrellense», 4 febrer 1894.
RECASENS I COMES (Daniel), Secuita, senyoriu de Santes Creus. Notes historiques. [Morell], fulletó de «La Guspira», vol. II, 1930.
Regla de Sant Benet. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
REIG y VILARDELL (]osé), Valldaura. «La Vanguardia» (Barcelona), 12 agost 1894.
RELLES (Onofre), Vida, virtudes y milagros de San Bernardo Calvó, religioso cisterciense, abad de Santas Cruzes y obispo de la ciudad de Vique.Barcelona, Rafael Figueró, 1689.
Reproduit al «Diario de Tarragona», 11 juliol 1929.
RIBERA (Manuel Mariano), Genealogía de la nobilísima familia de Cervellón. Barcelona, 1733.
RICART (J.), San Bernardo Calvó. El hijo de Mas Calvó, de Reus.-EI monje Cisterciense. -El Abad de Santes Creus. -El Obispo de Vich. Barcelona, 1943.
RIGALT (Lluís), Les vitralles, « Arts i bells oficis », 1» edició, Barcelona, 1927. 2» edició, VILA-GRAU (Joan), Els vitrallers de la Barcelona Modernista, Edicions Polígrafa S.A., Barcelona, 1982.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), [Constitució posada en vigor per sant Bernat Calvó]. Vic, 1819.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), [Sant Bernat Calvó signa el lliurament de València]. Vic, 1828.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), [Soldades als criats i deutes de sant Bernat Calvó]. Vic, 1820.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), Cartas de donaciones por el Rey de Aragón, Jaime I el Conquistador y su consorte Doña Violante, de unas casas en la ciudad y de un castillo y alquerías en el reino de Valencia, a favor del obispo de Vich, S. Bernardo Calvó...Vic, 1820.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), Charta ultimae voluntatis a Divo Bernardo Calvonio ex abbate Cisterciensi SS. Crucum...Vic, 1814.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), Consagración y dotación de la Iglesia de Santa María de Casellas sita en la parroquia de Fonollosa, diócesis de V ich, verificada por el obispo diocesano San Bernardo Calvó en 1235. Vic, 1830.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), Epitafios de personas reales que yacen en el Monasterio de SS. Cruces del Orden del Císter. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), 15 (1923), pp. 101-102.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), Epitafios inéditos de personas reales que yacen en el Monasterio de SS. Cruces del Orden del Císter y en la antigua catedral de Lérida. Vic, 1834.
RIPOLL I VILAMAJOR (Jaume), Notitia B. Bernardi Calvonii episcopi Vicensis antequam habitum ordinis Cisterciensis indueret in Monasterio SS. Crucum. Vic, 1818.
RIQUER (Martín de), La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Barcelona, 1944.
RIU (Manuel), Esquema metodològic per a l'estudi d'un monestir. «I Col·loqui d'Història del Monaquisme català...», vol. I; pp. 309-323.
RIU, Manuel, Formación de las zonas de pastos veraniegos del Monasterio de Santes Creus en el Pirineo, durante el siglo XII. Publicaciones del Archivo Bibliográfico. Santes Creus, 1962.
RIUS I SERRA (Josep), Més documents sobre la cultura catalana medieval. «Miscelánea Mons. José Rius Serra» (Sant Cugat del Valles), I (1965), pp. 256-257.
ROISIN (L.), Fotografies de Santes Creus, Barcelona.
ROQUÉ (Manuel), Averiguaciones históricas. Bellesguart, Castrum de Port, Valldaura. «La Vanguardia» (Barcelona), 15 juliol 1894.
ROQUÉ (Manuel), Los dos Valldauras. «La Vanguardia» (Barcelona), 4 agost 1894.
ROVIRA I VIRGILI (Antoni), Els ossos de Roger de Llúria. «Diario de Tarragona», 8 juliol 1929. Reproduït de «La Nau».
RUBIÓ I BALAGUER (Jordi), Fra B. de Canals i la seva desconeguda crònica llatina (segle XIV). «Homenaje a Johannes Vincke», Madrid, C.S.I.C. -Görresgesellschaft zür Pflege der Wissenschaft, 1962-63 ; pp. 221-241.
RUBIÓ I LLUCH (Antoni), Documents per a la història de la cultura catalana mig-eval. Barcelona, 1908-1921.
RUBIO y BELLVER (Juan), Monasterio de Santas Creus. Valoración. Arxiu Històric Arxidiocesa de Tarragona. Datat el 23 d'abril de 1923.
RUIZ DE SALCES (Antonio), Obras de reparación del Monasterio de Santas Creus. «Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando», IX (1889), pp. 275-277.
SABATÉ (Ramon), Bertran de Vilafranca y’ls monastirs de Santes Creus y Poblet. «La Conca de Barbarà. Setmanari comarcal», 8 juny 1907 , núm. 217.
SABATÉ I BOSCH, Josep M., La restauració de Santes Creus: presència de Buenaventura Hernández Sanahuja ( Una guia inèdita del monestir de Santes Creus). « Butlletí Arqueològic ». Butlletí extraordinari dedicat a B. Hernández Sanahuja, Tarragona, 1991. pp. 89-98.
SALAS RICOMÁ (Ramon), Guía histórica y artística del Monasterio de Santas Creus. Tarragona, F. Arís e Hijo, 1894.
SALVAT y BOVÉ (Juan), Más sobre San Bernardo Calvó. «Diario Español» de Tarragona, 28 setembre 1955.SAMPER (Hippolyto de), Montesa ilustrada. Valencia, 1669.
SANABRE (Josep), Contribución a la historia del Monasterio de Santes Creus. «El Correo Catalán» (Barcelona), 19 setembre 1960.
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Manuel, Entre el realengo y el señorío: un conflicto jurisdiccional entre Santes Creus y la "Universitat" de Montmaneu/La
SANPERE y MIQUEL (S.), El Sitio nacional de Valldaura. «La Vanguardia» (Barcelona), 28 juliol 1894.
SANTAMARIA (Joan), Visions de Catalunya. Barcelona, 1927.
SANTAS CRUCES. «Memorial de Ingenieros» (Madrid), XVI (1861), pp. 269.
SANTES CREUS. «Esplai», 14 juliol 1935, núm. 189; pp. 982-983.
SARTHOU CARRERES (Carlos), Monasterios Cistercienses.La interesante fundación de la Santísima Trinidad o Santes Creus. «ABC» (Madrid), 11 agost 1923.
SEDÓ LLAGOSTERA (Salvador), San Bernardo Calvó, abad de Santas Creus. Reus, Imp. Cuscó, (1944).
SEGURA y VALLS (Joan), Documentos para las costumbres de Cataluña durante la Edad Media. «Revista de Ciencias Históricas» (Barcelona), V (1887), pp. 210-219; 322-335.
SELVAT (A.),-MIQUEL (Francesc-A.), Notes històriques montblanquino- santescreuïnes. Santes Creus, 1965. Publicacions de l’Arxiu [Edició deIs següents treballs: L'abat Modolell, Un vilata de Montblanc, vassall de Santes Creus d’A. Selvat, i Incidència entre Montblanc i Santes Creus, en el segle XV per causa de la Guàrdia dels Prats de Francesc-A. Miquel. ]
SERRAMALERA COSP (Pedro), El Beato Guillem de Montpellier, fundador de Santes Creus. Santes Creus [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1957. «Collectanea de Santes Creus», 1.
SERRAMALERA COSP (Pedro), Guillermo de Montpellier. «ABSC Memorias», V (1951), pp. 209-221.
SERRANO FATIGATI (Enrique), La tumba de Pedro III. «Ilustración Española y Americana», 8 octubre 1894.
SOBERANAS I LLEÓ (Amadeu - J.), Ramón Salas Ricomá, arquitecto de Tarragona (1848-1926). Índice del Archivo de Salas Ricomá. Separata de la «Revista Técnica de la Propiedad Urbana». Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Provincia de Tarragona, III, 6 (1962).
SOBERANAS I LLEÓ (Amadeu - J.), Sant Gregori. Diàlegs. Volum II. Barcelona, Barcino, 1968.
SOBERANAS I LLEÓ, Amadeu J., “Notes bibliogràfiques sobre Santes Creus”, dins I Col·loqui d’història del monaquisme català, vol. II, Santes Creus, 1969, 165-206.
SOCIAS (Abdon), Santes Creus a través de sis anys d'experiència. «ABSC Memorias», VII (1953), pp. 298-301.
SOCIAS, Abdon, “Dos monjes preclaros, hijos de Valls, abades de Santes Creus”, dins Cultura, núm. 80, Valls, 1951, 8-9.
SOLDEVILA (Carles), Poblet y Santes Creus. A Cataluña. Arte – Vida - Pai saje. Barcelona, Ed. Aedos, 1951 ; pp. 179-188.
SOLÉ SANROMA (Josep), El Monestir de Santes Creus. «Barcelona. Atracción», XXXV (1953), pp. 57-61.
Textos constitucionals de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, 2 vols., Scriptorium Populeti, 13-14, Abadia de Poblet, 1990.
TODA I GÜELL (Eduard), Catalunya artística. Volum II. Monestir de Santes Creus. Barcelona, Llib. Verdaguer, [Imp. Altés], 1929. TODA, Eduard, Monestir de Santes Creus. Seixanta quatre il·lustracions. "Catalunya Artística" Núm. 2. Barcelona, 1929.
TODA I GÜELL (Eduard), Lo plet de Santas Creus. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), II, 16 (1923), pp. 132-135.
TODA I GÜELL (Eduard), Los grandes monasterios tarraconenses: Poblet, Santes Creus, Vallbona de las Monjas y Escornalbou. A Los Monumentos Arqueológicos y Tesoro Artístico de Tarragona y su Provincia durante los años 1936-39; pp. 90-91.
TOLEDO GIRAU (José), El Archivo y Biblioteca del Real Monasterio de Valldigna. Castelló de la Plana, 1944.
TOLEDO GIRAU (José), El Archivo y la Biblioteca del monasterio de Valldigna, filial de Santas Creus. «Anuario de la Biblioteca Central y de las Populares y Especiales. 1941». Barcelona, 1942; pp. 501-509.
TOLEDO GIRAU (José), El Archivo-Biblioteca del Real Monasterio de Valldigna. «Boletín de la Sociedad CasteIlonense de Cultura», XIX (1944), pp. 72-94 i 97-131.
TOLEDO GIRAU (José), El Castell i la Vall d'Alfandech de Marinyèn. «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura», XVI (1935), pp. 315-326 i 398-423; XVII (1936), pp. 1-36.
TOLEDO GIRAU (José), El Monasterio de Valldigna y sus abades comendatarios. Castelló de la Plana, 1946.
TOLEDO GIRAU (José), El Monasterio de Valldigna. Contribución al estudio de su historia durante el gobierno de sus abades perpetuos. València, 1944.
TOLEDO GIRAU (José), La Iglesia del Monasterio de Valldigna. València, 1948.
TORRAS (Cèsar August), Excursió a Santas Creus. 12, 13 y 14 abril 1879. «Memòrias de la Associació Catalana d'Excursions Científicas», III (1879), pp. 87-122.
TORRES BALBAS (L.), lnventaire et classification des monastères cisterciens espagnols. «Actes du Congrès d'Histoire de l’Art tenu à Paris en 1921». París, 1924; pp. 119-125.
Trabajo» (Valls), 94 (1953), 4-5.
TRENCHS, Josep, “Un document de Santes Creus dins el fons Scala Dei de l’Arxiu Històric Nacional. La compra d’unes terres en el terme de Mur (1197)”, dins Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 4-5, Alacant, 1986, 337-341.
TRISTAN BOFFILL y BENACH (Buenaventura), Escudo Montesiano en las Reales manos de su Mag. para defender como gran Maestre, Prelado General, Superior y Cabeza, Patrón, Protector y Administrador perpetuo... Barcelona, Rafael Figueró, 1703.
TROBADO y FIGUEROLA (Rafael), Alegación en defensa de la Orden Cisterciense en prueba del derecho que tiene el Abad de Santas Cruces de nombrar un monge para prior de Montesa en quien reside toda la jurisdicción espiritual de dicha Religión de Montesa. Segons MUÑIZ, pp. 337, fou publicat el 1660.
UDINA MARTORELL (Federico), El «Llibre Blanch» de Santas Creus. (Cartulario del siglo XII). Barcelona, C. S. I. C., 1947.
V[IGNAU] (V[icente]), Inventario de los bienes que dejó al morir en el Monasterio de Santas Creus, Perris de Austris. «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos», IV (1900), pp. 86-87.
VALLS I TABERNER (Ferran), L'hospital del Coll de Balaguer, fundat per l'infant fra Pere d'Aragó. «Estudis Franciscans», 39 (1927), pp. 104 -110; 255-279.
VAN DER MEER (Frédéric), Atlas de l'Ordre Cistercien. París – Brussel·les, ed. Sequoia, 1965.
VERDAGUER (Jacinto), La Santa Má. (Tradició de Santes Creus). «Arxiu de Tradicions Populars», I (1928), pp. 83.
VILA-GRAU (Joan), El vitrall gòtic a Catalunya. Notes sobre una recerca. « Serra d’Or » num. 279, Barcelona, 1982.
VILA-GRAU (Joan), El vitraller modernista Antoni Rigalt i Blanch, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Barcelona, 1983.
VILLANUEVA (Jaime), Viage literario a las Iglesias de España. Tomo XX. Viage á Tarragona. Madrid, Imp. Real Academia de la Historia, año 1851.
VILLAROYA (Joseph), Real Maestrazgo de Montesa. Tratado de todos los derechos, bienes y pertenencias del patrimonio y maestrazgo de la Real y Militar orden de Sta. María de Montesa y S. Jorge de Alfama. 2 vols. Valencia, 1787.
VINCKE (Johannes), Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et Ecclesiae relationes illustrantia. Barcelona, Biblioteca Balmes, 1936.
VINCKE (Johannes), Tendencias político-eclesiásticas de Juan 1 de Aragón relativas a su Capilla real. «Miscellanea populetana», I. Poblet, 1966, pp. 319-336.
VINYALS - ERILL (Francisco de), Breu discurs del fet de la causa se aporta en la Real Audiencia entre lo Abat de Santes Creus de una, y lo Procurador Fiscal de la Ballia General y Syndich de Conesa de altra. A relació del Mag. Misser Joseph Massó. S. 11. n. a.
VINYES - MAGAROLA, Discursus juris, pro Fisco Regii Patrimonii contra Abbatem et Conventum Monasterii Sanctarum Crucum. Super feudum de Conesa. S. 11. n. a.
VIRGILI I GASOL (M» Joana), Vitrall gòtic de Santes Creus, Art Medieval II, Universitat de Barcelona. Curs 1982-83.
VISCH (Carolus de), Bibliotheca scriptorum Sacri Ordinis Cisterciensis. Coloniae Agrippinae, 1656, pp. 372.
VISCH, Carolus de, Bibliotheca scriptorum Sacri Ordinis Cisterciencis, Coloniae Agrippinae, 1656.
VIVES I MIRET (Josep), Algunas interpretaciones de la arqueología de Santes Creus. «Yermo», V, (1967), pp. 77-87.
VIVES I MIRET (Josep), El enigma del claustro posterior de Santes Creus. (Gráficos de José M. Feliu Via, arquitecto). Santes Creus [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1957. Publicaciones del Archivo Bibliográfico.
VIVES I MIRET (Josep), El maestro Reinard des Fonoll «lapicida» inglés en Cataluña (1320-1360). Santes Creus, 1961. Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic.
VIVES I MIRET (Josep), El primitiu retaule major de Santes Creus. « II Congrés Litúrgic de Montserrat. III. Secció d'Història». Monestir de Montserrat, 1967; pp. 279-281.
VIVES I MIRET (Josep), Els sepulcres reials del Monestir de Santes Creus. «Studia Monastica» (Montserrat), 6, 2 (1964), pp. 359-379.
VIVES I MIRET (Josep), Itinerari històrico-arqueològic de Santes Creus. « I Col·lqui d'Història del Monaquisme català », vol. I, pp. 333-357.
VIVES I MIRET (Josep), Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca. Santes Creus, 1959. «Collectanea de Santes Creus», 3.
VIVES I MIRET (Josep), L'escriptori del Monestir de Santes Creus. Projecció literària i emplaçament. «Studia Monastica» (Montserrat), I, 1 (1959), pp. 143-154.
VIVES I MIRET (Josep), Montblanc i Santes Creus. Santes Creus [Tarragona, Suc. de Torres & Virgili], 1964. Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic.
VIVES I MIRET (Josep), Reinard des Fonoll, mestre britànic renovador de l'art gòtic, veí de Montblanc. Montblanc [Tarragona, Suc. de Torres &Virgili], 1962. Publicacions del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.
YEPES (Antonio de), Corónica general de la Orden de San Benito, Patriarca de religiosos. Vol. II. Valladolid, 1621.
-----------------, 1 Col·loqui d'Història del Monaquisme català. Santes Creus, 1966. Vol. I. Santes Creus [Poblet, Impremta del Monestir]. 1967. Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, n. 24.
---------------------------------, Album Pintoresch – Monumental de Catalunya, Petita Edició, Vol. III: Santas Creus. Associació Catalanista d’Excursions Científicas, (1883). 26 pp.
---------------------------------, Alegación del derecho que asiste a la Universidad del pueblo de Forès en el pleyto que sigue [...] contra el Abad y Monasterio de Santas Cruces, Barcelona (1775).
---------------------------------, Allegatio juris in favorem monasterii Sanctarum Crucum adversus Syndicum Universitatis de Conesa et Saladern in causa redecimae.
------------------------------, Antologia lírica de Santes Creus. Fundació d’història i art Roger de Bellfort, Santes Creus, 1982.
-------------------------------, Anuario para 1908 y 1909. Asociación de arquitectos de Cataluña, Barcelona, 1909.
------------------, Breu discurs fet de la causa... entre lo Abat... de Santes Creus... y Conesa. ..[Bib. Prov. de Tarragona, 12 (5].
------------------, Breve alegación que publica el Syndico del R. M. de Poblet por su. .. Abad y Monasterio, en respuesta de la que dio el Syndico del R. M. de Santas Cruzes sobre las nulidades que contiene la sentencia de excomunión... Barcelona, J. Suria, 1699.
-----------------, Breve relación del Síndico del Real Monasterio de Poblet por su Abat en respuesta de la que dio el Síndico del Real Monasterio de Santas Cruzes sobre nulidades que contiene la sentencia de excomunión fulminada por el Abat de Santas Cruces contra el Abat de Poblet. .. Tarragona, 9 diciembre 1699. Barcelona, Jayme Suria, 1700.
---------------, Clara y evidente demostración de las nulidades... de las censuras fulminadas por... Jaime Oliver, abad de... Santas Cruzes... abad de Poblet.21 julio 1699. Bib. Prov. de Tarragona, 16.
--------------, Cortes de los antiguos reinos de Arag6n y Valencia y principado de Cataluña, Real Academia de la Historia. Madrid, 1896-1922.
-------------------------, Documentos inéditos sobre Santas Creus. «La Cruz», 19 agost 1926.
-------------------, El VIII¼ Centenario de la fundación del Monasterio de Santes Creus. «ABSC Memorias», III (1949), pp. 105-109.
------------------------, En favor de la Sagrada Religi6n... de Montesa... contra el Abad y Convento de Santas Cruzes. València, 1658.
------------------------, Excursió particular a Lleyda, Poblet, Santas Creus y T arragona.... «L'Excursionista», I (1878-81), pp. 669-671.
-----------------------, Excursió particular a Valls, Santas Creus, Poblet y Tarragona. «L'Excursionista», I (1878-81), pp. 604-607.
-----------------------, Excursions. Sitges, Reus, La Selva del Camp, Paret- Delgada, Valls y Santas Creus. «L'Excursionista», II, 89 (1882-86),pp. 498-501.
------------------------, Festivos y magestuosos cultos que la.. .villa de Reus deicó a...San Bernardo Calvó, a los 25, 26 y 27 de octubre 1773 motivados en la estensión del rezo proprio del Santo...Púsoles en música el reverendo Chrisóstomo Ripollés... Barcelona, Juan Piferrer (1733).
----------------------, Homenatge a Josep Vives i Miret I, Santes Creus, 1970. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
----------------------, Homenatge a Josep Vives i Miret II, Santes Creus, 1971. Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic.
---------------------, In processibus admodum illustrium DD. Assignatorum Universitatis et Studii Generalis Civitatis Oscae et Reverendi Patris Magistri F. Francisci Guiu, monachi Sacri Ordinis Cisterciensis. Saragossa, 1699. [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (3].
------------------, Lista de Socios fundadores del Archivo Bibliográfico de Santes Creus. «ABSC Memorias», I (1947), pp. 30-32.
-----------------------------, Memorial del fet en la causa de suplicatió interposada per part de ... Conesa de la sentència real difinitiva proferida ... a 8 del mes de novembre del any 1606 en favor de... Santes Creus. Barcelona,1649. [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (8].
------------------, Monasterio de Santes Creus. Guía histórico descriptiva. Santes Creus, 1978.
--------------------, Novas referents al monestir de Santes Creus. «L'Excursionista», II (1882- 1886), pp. 214, 328 i 430.
--------------------, Nuestros Monumentos. Santas Creus. «Diario de Tarragona», 26 de maig 1882.
-------------------, Officia aliquarum festivitatum quae desunt Breviario Cisterciensi, ex Breviario Romano & Codice Benedictino desumpta & a Sacra Rituum Congregatione approbata. Ad usum Regii Monasterii B. M. V. de Sanctis Crucibus. Cura et auctoritate perillustris D. D. ejusdem monasterii abbatis [Padró] deprompta, ac edita. Anno 1747. Tarragona, Josep Barber, [1747].
------------------, Por el venerable Abad y Real Monasterio de Santas Cruzes... siendo su Prelado D. Fr. Joseph Francisco Padró, se satisface a las dudas del pleyto pendiente... con el Doctor Joseph Piñol, médico de... Tárrega y Josepha Piñol y Estalella, consortes. (Barcelona, s. a.). [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (1].
-----------------, Por los Reales Conventos de... Poblet, Santas Cruzes y Labax, cistercienses en el Principado de Catalunya. [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (12].
---------------, Pro admodum Reverendo Abbate el Conventu Sanctarum Crucum Ordinis Cisterciensis contra... Antonium Armengol... (1633). [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (10].
--------------------, Reglamento de la Sociedad «Archivo Bibliográfico de Santes Creus». «ABSC Memorias», I (1947), pp. 25-29.
--------------------, Reglamento del «Archivo Bibliográfico de Santes Creus». «ABSC Memorias», VII (1953), pp. 308-319.
-------------------, Reglamento del Patronato del Real Monasterio de Santes Creus. «AB SC Memorias», VI (1952), pp. 261-267.
------------------, Reparación del patio del palacio de Pedro III y restauración del claustro ojival de Santas Creus. «Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa», I (1898), pp. 337-338.
------------------, Reseña de la fundación [de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus]. «AB SC Memorias», I (1947), pp. 16-24.
------------------, Respuesta por el... abad de Santas Cruces en defensa de la excomunión que como delegado del... Vicario General de la Congregación ... fulminó y declaró contra el...abad de Poblet. [Bib. Prov. de Tarragona, 16 (8].
------------------, Reumen histórico-descriptivo del Real Monasterio de Santes Creus, Barcelona, 1966.
--------------------, Sant Joan... Retaule gòtich del segle XV que's creu procedent del Real Monestir de Santes Creus. (De la colecció de D. Jaume Vilallonga). «Ilustració Catalana», III (1905), pp. 401.
--------------------, Satisfacció jurídica per lo noble Don Garau de Paquera contra la universitat de la vila de Torrellas de Foix y Sacabechs. Barcelona, 1720 [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (2].
----------------------, Sententia per... Hyacintum de Amaya... in causa vindicationis irreverentiae et injuriae... in Ecclesia Monasterii Monialium de la Zaydia nuncupati. Pro fisci Ecclesiastici procuratore contra Fratrem Petrum salla...Ordinis Cisterciensis. Valencia, 1668. [Bib. Prov. de Tarragona, 12 (20].
----------------------, Sepulcre de Sant Bernat Calvó. «Ilustració Catalana» (Barcelona), III (1905), pp. 628.
----------------------, Sepultura del darrer abat de Santes Creus. «Boletín Arqueológico» (Tarragona), V, 5 (1936), pp. 167.SERRA VILARÓ (Joan), La familia de San Bernardo Calvó en Tarragona. «Boletín Arqueológico», LV (1955), pp. 22-66.
------------------------,Descubriments importants. «Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana», VIII (1885).
-----------------------,El patronato del Real Monasterio de Santes Creus. «ABSC Memorias», VI, (1952), pp. 261-267.
-----------------------,Los monumentos Arqueológicos y Tesoro artístico de Tarragona y su provincia durante los años 1936-39. Memoria de la Sociedad Arqueológica Tarraconense. Poblet, 1942.
?, "El monaquisme a Catalunya en els segles XVI i XVII", dins Studia Monàstica, vol.20, Abadia de Montserrat, 1978, 345-396.
?, "L'Economia ramadera del monestir de Santes Creus a finals del segle XII", dins Història et Documenta, núm. 1, Valls, Arxiu Històric Comarcal de Valls, 1994, 41-55.
?, "Les propietats de Santes Creus al Barcelonès", dins Universitats Tarraconensis, Tarragona, 1987, 185-200.
?, "Un monestir cistercenc a l'Alt Camp: Santes Creus", dins Revista Cultura, núm. 497. Valls, 1990, 28-35.
?, Història del monaquisme Cristià, 3 vols., Abadia de Montserrat, 1978-1982.
?, Inventario artístico de Tarragona y su província, vol I, Madrid, Ministerio de Cultura, 1983, 20-24.
[CARDERERA y SOLANO, Valentín], Iconografía española o colecci6n de retratos, estatuas, etc., de los reyes, reinas, grandes capitanes. ..de la Nación... «El Museo Universal», IX (1865), pp. 181.
[Comunicaci6 enviada al xxv Congrés de l' Association Bourguignone des Sociétés Savantes. Tournus, juny 1954.]
[FORNAGUERA (F.)], De Veritate Diplomatum Ven. Monasterii S. Mariae Populeto Ordinis Cisterciensis.. Dissertatio Historica Chronologica Critica. Roma, Typ. Rev. Camara Apostolica, 1748.
[MORGADES (Bernat),] La Hermandad de Santes Creus. «Poblet. Revista trimestral», I, 3 (1948), pp. 13-40.
[TODA I GÜELL (Eduard)], El destí de Santes Creus. «Boletín Arqueológico», IV, 42 (1932), pp. 187-90.
__, "La Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón y Navarra. Aspectos de su gestación a través de documentos de Santes Creus", dins Yermo, núm. 8, Santa Maria del Paular, 1970, 3-98.
__, "L'època de l'abat Pedro de Mendoça" dins El retaule de Santa Maria Magdalena de Santes Creus, Imatges de la llegenda daurada, Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 1997, 46-49.
__, "Notícies sobre Santa Maria de l'Eula, Priorat perpinyanenc de Santes Creus", dins II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, San Joan de les Abadesses, 1970, dins Scriptorium Populeti, 9, Abadia de Poblet, 1972, 313-342.
__, “Els hospitals del coll de Balaguer”, dins Estudis d’història Medieval, vol. III, Barcelona, 1970, 11-37.
__, “Las desamortizaciones del siglo XIX y su repercusión en Santes Creus”, dins Studia Monastica, 12, Abadia de Montserrat, 1970, 291-310; 13, 1971, 105-128; i 14, 1972, 183-236.
__, “Pere i Guillem de Claramunt”, dins Miscellanea Aqualatensia, 2, Igualada, 1974, 77-108.
__, “Sant Bernat Calvó i l’Hospital de Pobres de Santes Creus”, dins Miscel·lània Històrica Catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres, Abadia de Poblet, 1970, 181-214.
__, “Votos, consejos y vida interior en la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón”, dins Studia Silensia, I, Monestir de Silos, 1975, 217-232.
__, El llegendari de Santes Creus, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1974. Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, 1973.
__, El llibre de Valldossera, Institut d’estudis Catalans, “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica”, XXIV, Barcelona, 1968.
__, Història de Vilaverd, Ajuntament de Vilaverd, Vilaverd, 1982.
__, La farsa de Gandesa, Episodis de la Història, 130, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1969.
__, La llegenda sobre Margarida de Prades, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1970. Premi Concepció Alemany i Vall, 1969.
__, La mort i enterrament de Pere el Gran, Episodis de la Història, 76, Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1969.
__, Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Poblet, 1979.
__,Guia de la Pobla de Montornès (Tarragonès), Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV., Els llibres de la Medusa, núm. 20, Tarragona, 1983.
_____________, D’Arquologia. «La Cruz» (Tarragona), 12 març 1933.