1188 - Alfons I “confirma” la granja de Fontscaldetes

8 de setembre de 1188.
“Alfons I, des d’Anglesola, confirmava juntament amb les posessions de la granja de Fontscaldetes, tot l’honor conreat i erm que el monestir havia conseguit a Sant Pere del Gaià”

CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol I - pp. 125

1186 - La butlla del papa Urbà III esmenta la granja de Fontscaldetes

Copiem el text de l'autor:

La Granja de Fontscaldetes
"Les circumstàncies de la ubicació del monestir a les ribes del Gaià comportaren ben aviat la formació de la granja de Fontscaldetes. El 1173, el monestir decideix comprar, a Garcia Siurana, unes terres al castell de Selmella in loco vocitato ad Fontes Calidas, ignorem amb quina intenció. A partir d’aquesta adquisició, la predisposoció del monestir a comprar terres en aquells indrets,  les circumstàncies de les donacions i dels convenis, ens refelcteixen la clara intenció del monestir d’assolir l’explotació d’una extensa granja al lloc de Fontscaldetes, ben proper al nucli central.
Les referències a la granja de Fontscaldetes a la nostra documentació són nombroses; podrìem destacar-ne la “confirmació” d’aquesta granja per Alfons I, el 1188, la butlla d’Urbà III del 1186, etc.

L’explotació d’aquesta granja cal suposarq ue es devia fer segons el costum cistercenc de treball encarregat als conversos. Sabem, o almenys ho intuïm, que hi devien treballar alguns sarraïns depenents del monestir per algun tipus de vincle, car la mort d’un d’aquets sarraïns, ocasionada per Pere Burdell abans del 1191 per aquests indrets, així ens ho fa pensar.

La importància agro-pequària d’aquesta granja devia radicar en el cultiu de cereals i en el bestiar, ja que, com sabem, les terres del castell de Selmella esdevingueren també zones de pastura d’hivern per al bestiar del monestir”

CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol. II pp. 31-32

Una bona fotografia nocturna de Fontscaldetes

Aquesta la va fer el fotògraf d'Altafulla aque signa amb el nom Faingold. La fotografia ens explica l'autor està feta amb 48 minuts d'exposició a 2.8. Una bona mostra.

La podeu veure a:
http://www.nikonistas.com/digital/foro/index.php?showtopic=97343

La Diputació de Tarragona ajuda Fontscaldetes

La Diputació impulsa l'arranjament d'ermites i espais annexos en 32 municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre

Premsa -- 2010-07-28 14:09:14

Algunes de les millores són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp, o el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet.
La Diputació de Tarragona ha aprovat inversions en 32 municipis i entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per a l’arranjament d’ermites i els seus espais annexos. Les aportacions de la institució intercomarcal per millorar les condicions d’aquest patrimoni històric i cultural del territori sumen 80.000 euros.

Algunes de les millores que s’impulsaran amb aquests ajuts són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp; el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet, a Vimbodí i Poblet; les millores a l’interior i l’exterior de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea; l’arranjament de la capelleta exterior de la Mare de Déu de la Fontcalda, a Gandesa, l’arranjament de l’entorn de l’ermita de l’Abellera, a Prades, o diverses obres a l’ermita de Sant Joan, de Montblanc, entre moltes altres actuacions.

Les ajudes s’han atorgat tenint en compte diferents valoracions. En aquest sentit, s’han tingut en compte criteris de prioritat, com la urgència a realitzar l’obra, la importància artística, arquitectònica i històrica de l’ermita, aspectes arquitectònics i la quantitat de població dels municipis sol·licitants.

A continuació, es detallen els diferents ajuts:


ALT CAMP
Alcover – Ajt. Restauració parcial de temple Sant Miquel cementiri. 4.512 €
Bràfim – Patronat ermita Loreto. Restauració i millora interior. 1.871 €
Cabra del Camp – Parròquia. Restauració exterior església Fontscaldetes. 4.133 €
Querol – Ajuntament. Supressió barreres arquitectòniques ermita Querol. 609 €

BAIX CAMP
L’Aleixar – Ajuntament. Adequació magatzem ermita Sant Blai. 801 €
Alforja – Parròquia. Millores ermites Sant Antoni i Puigcerver. 2.136 €
Prades – Ajuntament. Arranjament entorn ermita Abellera. 3.390 €
Castellvell del Camp – Ajuntament. Actuacions ermita Santa Anna. 740 €
Pratdip – Ajuntament. Pintar façana ermita Sta Marina. 2.003 €
La Selva C.– Amics i Cambreres Paretdelgada. Rest. pintures murals. 2.817 €.

BAIX EBRE
L’Aldea – Patr. ermita de la M.D.D. de l’Aldea. Millores interiors i exteriors. 4.519 €

BAIX PENEDÈS
Albinyana – parròquia. Millora ermita Sant Antoni. 3.751 €
Banyeres del Penedès – Ajunt. Arranjament teulada ermita MDD Priorat. 766 €

CONCA DE BARBERÀ
Montblanc – Ajuntament. Arranjaments a ermita Sant Joan. 3.016 €
Montblanc - La Guàrdia – Parròquia. Arranjament façana ermita dels Prats. 395 €
Les Piles – Ajuntament. Enderroc local adjacent ermita Sta Eugènia. 3.960 €
Pontils – Sta Perpètua. Ajunt. Recuperació marges ermita Sta Susanna. 3.954 €
Sta Coloma Q. – Ajt. Obres sagristia esgl. St Joan B. Pobla de Carivenys. 2.260 €
Vilaverd – Ajuntament. Millora sala porxos ermita Montgoi. 3.687 €
Vimbodí i Poblet - Com. Cisterc. Poblet. Actuacions capella Sta Caterina. 2.956 €

PRIORAT
Cabacés – Parròquia Nativitat. Millores ermites de St Joan i de Sant Roc. 4.519 €
Falset – Ajuntament. Consolidació ermita Sant Cristòfol. 4.519 €
Poboleda – Ajuntament. Neteja entorn ermita. 1.714 €

RIBERA D’EBRE
Ascó – Ajuntament. Millora espais annexos ermita Santa Paulina. 1.115 €
Miravet – Ajuntament. Arranjament façana est Església Vella. 293 €
Rasquera – Ajuntament. Arranjament plaça ermita. 3.841 €
Vinebre – Ajuntament. Millora accessibilitat ermita St Miquel. 2.723 €

TARRAGONÈS
El Morell – Ajuntament. Condicionament església Granja dels Frares. 2.071 €
Vilallonga del Camp – Ajuntament. Millora casa ermità ermita Roser. 3.841 €

TERRA ALTA
Gandesa – Ajuntament. Arranjament capelleta exterior Fontcalda. 1.819 €
Vilalba dels Arcs – Ajuntament. Adequació espai annex ermita St Pau. 1.094 €
La Pobla de Massaluca – Ajunt. Rehabilitació entorn ermita Sta Madrona. 170 €

Presentació Amics de Fontscaldetes

La presentació dels Amics de Fontscaldetes la va fer el Josep Maria Balcells de Cal Mason i la va penjar a Slideshare perquè tothom la pugui veure.

La presentació esta feta amb Power Point i descriu perfectament els objectius de l'Associació, la seva Junta i la seva organització.

http://www.slideshare.net/JBALCELLSCA/presentaci-amics-de-fontscaldetes

Fontscaldetes al Google Earth

Hem trobat una pàgina on el Joel Marimon hi te penjades unes fotografies de Fontscaldetes que han estat seleccionades per Google Earth. Les fotografies estan fetes el juliol del 2008.

Podeu vuere-les a: http://www.panoramio.com/photo/11835352

Ressenya: “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova”

 Títol: “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova“
Autors: Jesus M. Oliver, Valentí Gual Vilà, Gener Gonzalvo Bou, Josep Prats Tarsà, Josep Baluja Barreiro, Antoni Carreras Casanovas, Josep M. Sans i Travé, Joan Dich i Mas i Josep M. Rovira i Valls.
Primera edició, novembre del 2008
Cossetània Edicions, col·lecció “El Bagul”, 9
152 pàgines
ISBN 978−84−9791−429−1
Preu: 15,00 euros.
 

L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a  l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.

Ressenya extreta i reproduïda integrament del blog: http://www.llibrevell.cat/wp/cister-monestirs-reials-a-la-catalunya-nova/

Recuperat l'antic Sant Crist de Fontscaldetes

Gràcies a una família que el va protegir de la barbàrie de la Guerra Civil tornem a tenir entre nosaltres el Sant Crist de l'església de Fontscaldetes. A la fotografia del 1935 que publiquem en aquest mateix blog podem observar que sota el quadre de l'Assumpció hi ha un petit Sant Crist. Aquest és el que la família Bella, veïna de Fontscaldetes i que resideix actualment a El Pla de Santa Maria, va guardar i protegir de les flames que a la plaça de l'església cremaren el poc patrimoni artístic del poble. Durant anys l'han sabut guardar i protegir fins que ha arribat el dia de retornar-lo al seu lloc d'origen. Avui, dia de la Festa Major petita de Cabra l'hem pogut tenir a les mans. Es tracta d'un Sant Crist d'uns 50 cm. d'alçada. El farem observar detingudament per un especialista i procedirem a la seva restauració. Tant la imatge com la fusta semblen estar en bon estat. De moment el guardem al cambril de l'església de Cabra juntament amb el Nen Jesús del que ja hem informat en aquest blog. Pròximament l'inventariarem i en publicarem les dades. Les bones notícies a l'entorn de Fontscaldetes es van succeint. Moltes gràcies a la família Bella per haver-lo custodiat durant tants anys.

La Palmira Ferré en una fotografia de Pere Català i Pic

Provinent també de l'arxiu familiar de la Palmira Ferré i del Josep Freixes us presentem aquesta nova fotografia que des d'avui forma part del nostre arxiu. Es tracta d'una fotografia de la Palmira quan tenia 15 anys. Està datada al revers, manuscrita, com a realitzada el 1931. També al revers hi figura la marca o logotip de l'estudi Català amb una imatge de l'època impresa en un to blau-verdós on a més de la marca FOTO CATALÀ hi diu VALLS i MONTBLANC. Al mig de la imatge del logotip de Català es pot apreciar una mena de recipient alt i esvelt que conté cinc fruites probablement pomes, taronges o préssecs. La fotografia de la Palmira està positivada en un to sèpia, característic de l'època sobre un cartonet de mig mil·límetre aproximadament. És una fotografia d'estudi, feta probablement a Valls on la jove Palmira posa al costat d'una columna amb un capitell amb flors. La fotografia està molt ben conservada, això fa que es pugui observar amb detall la seva qualitat. Per la data de la fotografia -1931- podem afirmar que va ser feta per l'insigne fotògraf vallenc Pere Català i Pic que aleshores tenia estudi a Valls i a Montblanc.  

Gràcies a un comentari publicat en aquest mateix blog, sabem que la Palmira Maria Josefa Ferré Rosell va néixer a Fonstcaldetes el dia 7 de febrer de 1917. Moltes gràcies per la nova informació. Salut!

Recordem que Pere Català i Pic, juntament amb els seus fills Pere i Francesc formaran part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres el proper mes de febrer. Cada deu anys, coincidint amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, la ciutat de Valls honora els seus fills il·lustres dedicant-lis un quadre a la planta noble de l'Ajuntament. El retrat de la família Català s'ha encarregat aquest any al pintor Enric Adserà Riba, artista resident a Zaandam (Holanda) molt vinculat a Valls i a l'Alt Camp tant per haver nascut a Cabra del Camp com per haver estat deixeble de l'escultor Josep Busquets i de Cèsar Martinell. L'Enric també està col·laborant amb la recuperació de Fontscaldetes.

L'altar de l'església de Fontscaldetes

Continuem reben aportacions a l'arxiu fotogràfic de Fontscaldetes. Aquesta que us presentem és una de les fotografies de l'arxiu familiar de la Palmira Ferré i del Josep Freixes i, per la seva temàtica, constitueix com una de les més importants del nostre fons. És l'única fotografia que tenim fins al moment de com era l'altar de l'església abans de la Guerra Civil. La fotografia, d'autor desconegut, està datada del 1935 segons figura manuscrit de la pròpia lletra de la Palmira. Un pas més per a poder recuperar l'interior de la nostra església. Un pas més per recuperar Fontscaldetes. Moltes gràcies a la família Freixes i Ferré per la seva generositat.

Inaugurem una nova secció del blog: BIBLIOTECA DE FONTSCALDETES

L’Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp

Ignasi Planas de Martí

Els millors itineraris a peu i en bicicleta per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella 

Cossetània Edicions. Valls 1999. Col·lecció: Azimut , núm 4

Aquest llibre descriu itineraris de muntanya per una zona molt poc poblada i bastant desconeguda tot i la seva proximitat a centres urbans, i a cavall entre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia. Els dotze itineraris que es poden fer a peu i en BTT transcorren per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella.

L'itinerari 1 porta per nom: de Cabra del Camp a Fontscaldetes i el Cogulló.

Hi ha una interessant descripció de l'estat d'abandó de Fontscaldetes a més de les dades necessàries per arribar-hi per camins i senderons. Una bona excursió que us recomanem.

COL·LABOREU AMB NOSALTRES

Si sabeu d'algun llibre on hi podem trobar alguna informació sobre Fontscaldetes feu-nos arribar una nota i la publicarem en aquesta secció. La nostra intenció es recollir físicament tots els llibres possibles que parlin del nostre poble i anar farcint de dades la nostra història.

Avui, diada de Sant Jordi, inaugurem aquesta secció del nostre Blog. 
23  d'abril de 2010

Nova secció del Blog: ARXIU AUDIOVISUAL

Podeu prémer l'enllaç adjunt per veure el reportatge que en Llucià Ferré al programa de TV3 "Quin País!" va dedicar a Cabra del Camp. Hi ha una  entrevista a la font de Fontscaldetes amb l'Albert Rovira i el Josep de Cal Jeroni. La primera data d'emissió del programa va ser el juliol de 2009. Posteriorment l'hem pogut veure en una altra emissió el 2010.

PROGRAMA QUIN PAÍS! - TV3

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47752

Cabra del Camp

A Cabra del Camp, a més de dues festes majors, organitzen la Festa del Segar i del Batre. "Quin país!" dedica el capítol a aquesta població de l'Alt Camp i en descobreix algunes particularitats.

A Cabra del Camp, concretament a la urbanització Mas del Plata, hi ha una reproducció de 12 metres d'alçada del personatge de còmic Mazinger Z. Està fet de ferro i de fibra de vidre. El presentador del programa, Llucià Ferrer, parla d'aquesta escultura gegant amb Amèlia Eslava, presidenta de l'Associació de Veïns de Mas del Plata, i amb en Josep Maria, un altre veí de la urbanització.

Cabra del Camp celebra dues festes majors, la Gran i la Petita. Una altra festa és la del Segar i del Batre, i el Llucià conversa amb dos dels seus organitzadors, Antonio Bosch i Josep Forn. La Festa del Segar té lloc el primer diumenge de juliol; després ve la Festa del Batre, el primer diumenge d'agost; i, finalment, la Festa del Sembrar, que se celebra el tercer diumenge de novembre.

Tot seguit, el presentador es troba amb Maria Robert, de la Confraria del Sant Crist de Cabra del Camp. Tots dos parlen de la figura del Sant Crist, que, segons els veïns, fa ploure quan el treuen al carrer.

El presentador també es desplaça fins a Fontscaldetes, un nucli que pertany al municipi de Cabra del Camp i que va ser abandonat a la dècada dels 60. Ara, un grup de veïns volen recuperar Fontscaldetes i, per això, han creat una associació. Aquí, el Llucià es troba amb Josep Baldrich, l'últim veí que va marxar de Fontscaldetes, i Albert Rovira, membre de l'associació.

I, finalment, a l'ajuntament, el presentador entrevista l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré.

Excursió fotogràfica a Fontscaldetes

L'associació fotogràfica UllPlà en col·laboració amb La Xiruca Foradada, ambdues entitats del Pla de Santa Maria, han organitzat una excursió fotogràfica a Fontscaldetes. Una quarantena d'afeccionats a la fotografia i a caminar han arribat a Fontscaldetes a mig matí. Les fotografies que han fet les podrem veure exposades a les botigues del Pla com tenen costum aquesta associació.
Animem a els amics del Pla a col·laborar en la recuperació de Fontscaldetes, poble lligat també a la seva història i als seus records.

Gràcies a la vostra iniciativa de divulgació de Fontscaldetes.

Article de la Gemma Casalé al Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona d'avui (21/03/2010) dedica una pàgina sencera al projecte de Fontscaldetes. Moltes gràcies a la periodista Gemma Casalé per ajudar-nos a tirar endavant la recuperació de Fontscaldetes patrimoni de tots. Podeu consultar l'article, aquí: 

 http://www.diaridetarragona.com/camp/041833/units/per/recuperar/fontscaldetes

Fontscaldetes al Tu Ajudes de Caixa Tarragona

El projecte de recuperació de Fontscaldetes ha estat inclòs en el prograna Tu Ajudes de Caixa Tarragona. Amb aquest programa es preten que els titulars d'un compte corrent o d'una llibreta a Caixa Tarragona decideixen on van una part dels diners de l'obra social d'aquesta entitat.

Compte, si busqueu el projecte de Fontscaldetes al lloc web de Caixa Tarragona heu de buscar-lo per PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CABRA DEL CAMP

http://www.caixatarragona.com/tuajudes/

Si teniu un compte corrent a Caixa Tarragona, només cal que accediu a aquesta pàgina i podeu votar per Fontscaldetes. No costa res. Un click i ens ajudaràs a recuperar aquest preciós poble de l'Alt Camp.

Fes-ho ara: 

http://www.tuajudes.com/votar/1193

1830: els Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra

Reproduïm integre l'escrit que ens ha enviat l'Anna Oliva de Vilanova i la Geltrú. L'Anna, en la recerca de la seva família, es va posar en contacte amb nosaltres per resseguir la nissaga dels Rovira de Fontscaldetes de la qual ella n'és descendent. Ens hem posat els deures d'anar publicant les troballes que trobem amb aquest cognom de Fontscaldetes amb la finalitat d'anar farcint l'arbre genealògic de les famílies de Fontscaldetes. Suposem, encara que no ho podem demostrar -tot i que ens hi ajuda molt el llibre de l'Elisabet Baldor del Pla publicat pel Consell Comarcal de l'Alt Camp- que el cognom Rovira, i potser també el cognom Martí, va arribar a Fontscaldetes provinent del Pont d'Armentera cap al segle XVI com a llogaters de Santes Creus, quan el monestir va començar una sèrie d'arrendaments de la majoria de les seves propietats.

Aquest document de l'Anna Oliva ens mostra un casament entre un Oliva del Pla i una Rovira de Fontscaldetes (Fontscaldes de Cabra diu el document) que va anar a viure al Pla. 

Motes gràcies Anna per la teva col·laboració.

T'envio les dades que tinc dels Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra segons consta.

T'envio la partida de baptisme al Pla de Santa Maria de Joan Oliva Rovira fill de Joan Oliva Estrada, del Pla i Rosa Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra.

Veuràs que a la Rosa Rovira li falta el segon cognom  però en la segona pàgina consten els noms dels avis materns Josep Rovira i Antònia Marimon. La població d'ells aquí no surt, però com a padrina consta Antònia Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra.
Tinc anotat provisionalment que Antonia Rovira Marimon i per tant Rosa Rovira Marimon són germanes, cosa que m'agradaria comprovar en algun arxiu i per tant els seus pares també serien de Fontscaldes de Cabra.
Els capítols matrimonials que tinc son, també, els de Joan Oliva i Rovira que es va casar amb Antònia Pujol i Mateu. Ens aquests capítols matrimonials el pare d'ell ja era mort i fa referència en els capítols a que els seus pares per tant, Joan Oliva Estrada i Antònia Rovira i Marimon van fer capítols matrimonials amb el notari de Valls, Ramon Grau, el cinc d'octubre de mil vuit-cents quaranta vuit. No ser si aquests capítols matrimonials estan arxivats al Arxiu Comarcal de l'Alt Camp o es van extraviar, caldria mirar-ho, i potser allà sortiria la població d'ells.

Com pots veure a la partida de naixement Joan Oliva Rovira va néixer al Pla, el 2 de maig de 1850 i va ser el fill gran. La seva mare Rosa Rovira Marimon devia néixer al voltant de 1830, normalment quan es casaven tenien 20 anys que és el que calculo. Al Arxiu Arxidiocesà de Tarragona hi han les partides de naixement de Cabra del Camp del 1790 fins al 1841, això és una altre cosa que caldria mirar.

Si poguéssim trobar al arxiu Arxidiocesà de Tarragona la partida de naixement de Antònia Rovira Marimon que ja sabem segur que és de Fontscaldes de Cabra, sortiria la resta de la família i les generacions anteriors.
De moment el que està clar és que Antònia Rovira Marimon és de Fonstcaldes de Cabra i crec que els altres també ho són.
Espero que en la recerca que feu de documentació de Fontscaldetes aquesta aportació d'aquest nom o noms, ens pugi ajudar a trobar tan a vosaltres com a mi, tota la línia familiar dels Rovira de Fontscaldetes.

1786: data que hi havia sobre la porta del cor

Ho trobem en un llibre: En fou sufragània (de la de Cabra) l'església de Fontscaldetes. L'edifici actual fou bastit al final del segle XVIII. Sobre la porta d'accés al cor i al campanar hi havia la data del 1786. (MFG)

Aquestes dades les copiem del llibre que relacionem més avall. Com que no el tenim a les mans no podem escriure tot el paràgraf ni consultar les fonts. Ho posem aquí per la singularitat de la troballa.

Ramon Corts i Blay,Joan Galtés i Pujol,Albert Manent -  Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Volum 1 - Generalitat de Catalunya, 1998.

Butlla papal de 1186 (2)

...en una butlla del papa Urbà III, de data 11-12-1186, al monestir de Valldaura, es reconeixia com a pertanyent a aquest: la granja de Valldaura amb l'honor de Barcelona i de Banyoles, la granja d'Ancosa, la granja de Valldossera, la granja de Fontscaldetes, la granja del Codony, la granja de Montornès, l'honor de Tortosa o l'honor de Tàrrega.  (ressenya bibliogràfica: Catalunya Romànica, v XXi, Barcelona 1995, p. 264)

Sánchez i González, Miquel ; El Císter: i al principi fou Valldaura. Santa Maria de Valldaura, 1150-1169, Edicions Cosetània. Valls, 2001. pàg 45.

Fotografia de l'església del 1983: la portalada encara hi era.

Hem trobat una diapositiva feta probablement el 1983 (amb seguretat entre 1981 i 1988) quan vam fer una visita a Fontscaldetes per estrenar una nova càmera fotogràfica. Hi ha un reportatge més extens del poble que ja anirem publicant. De moment aquest tast ens va bé a tots. Es tracta de la imatge de la façana de l'església amb la portalada encara al seu lloc per bé que una mica descarnada. La campana ja no hi era; l'havien robat abans entre el 1977 i el 1980. No podem publicar el motiu de l'exactitud d'aquestes dates. El lladre les coneix i nosaltres també!
Del destí de la portalada no en tenim cap pista. Hi ha qui assegura haver-la vist ubicada en un xalet del Mas de Plata, però tot i encetar un procés molt rudimentari de recerca no hem sigut capaços de trobar-la. No cal fer culpables als que no ho sabem si ho són. Serà difícil recuperar-la perquè no hi ha cap data ni cap senyal que ens permeti identificar-la. De la campana si que coneixem el xoriço que va robar-la i el xalet on s'exposa com a trofeu d'espoli. El que no sabem és com fer-ho per a reclamar que la torni. Alguna idea?
Ajudeu-nos a recuperar la campana. Sabem on és i qui va ser el lladre. Ara, que hem de fer?

Gaudiu d'aquesta imatge que conservem, en la diapositiva original, al nostre arxiu.

Fotografies de Fontscaldetes en el primer premi del Ciutat de Valls

La informació la trobem a El Punt i la signa la periodista Anna Estallo (24-02-2010)

http://www.elpunt.cat

"La reusenca Maria Gràcia de la Hoz Roch, una veterana del concurs estatal de fotografia Ciutat de Valls, absent, però, de les darreres edicions, és la guanyadora de la convocatòria del 2009 i s'ha emportat el guardó Pere Català i Pic, dotat amb 700 euros, per una col·lecció de cinc fotografies en color dedicades a Celma, Fontscaldetes, l'entorn del castell de Selmella i al municipi de Querol, territoris que configuren una part de la comarca de l'Alt Camp.
La decisió la va prendre ahir, al vespre, el jurat integrat pel fotògraf Pere Queralt, l'arquitecta Sònia Roca i José Luis Vicente, responsable de la comissió d'audiovisuals de l'Institut d'Estudis Vallencs –l'entitat que organitza el certamen– en un acte públic que va tenir lloc al pati de l'antic hospital de Sant Roc i al qual van assistir alguns dels participants"