Fotografies de Fontscaldetes en el primer premi del Ciutat de Valls

La informació la trobem a El Punt i la signa la periodista Anna Estallo (24-02-2010)

http://www.elpunt.cat

"La reusenca Maria Gràcia de la Hoz Roch, una veterana del concurs estatal de fotografia Ciutat de Valls, absent, però, de les darreres edicions, és la guanyadora de la convocatòria del 2009 i s'ha emportat el guardó Pere Català i Pic, dotat amb 700 euros, per una col·lecció de cinc fotografies en color dedicades a Celma, Fontscaldetes, l'entorn del castell de Selmella i al municipi de Querol, territoris que configuren una part de la comarca de l'Alt Camp.
La decisió la va prendre ahir, al vespre, el jurat integrat pel fotògraf Pere Queralt, l'arquitecta Sònia Roca i José Luis Vicente, responsable de la comissió d'audiovisuals de l'Institut d'Estudis Vallencs –l'entitat que organitza el certamen– en un acte públic que va tenir lloc al pati de l'antic hospital de Sant Roc i al qual van assistir alguns dels participants"

1777: data de construcció de l'església de Fontscaldetes

La troballa d'avui és especialment interessant ja que ara estem immersos en la restauració de l'església de Fontscaldetes. Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- que havia estat restaurada després de la Guerra Civil tal com es pot llegir encara a la placa que hi ha damunt la portalada: 1942 (vegeu la fotografia que acompanya aquest escrit). Sabem, també, que en els granges cistercenques no era habitual construir-hi cap església; acostumava a haver-hi una petita capella dins les mateixes dependències de la granja. Aviat podrem publicar un petit treball que ens aportarà noves dades de com podia ser la distribució de Fontscaldetes al segle XII.
Ara toca parlar de l'església que sembla ser del segle XVIII.

Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

El treball, del qual hem extret la informació que ens ocupa, el va fer un estudiós alacantí, Antonio Carrasco Rodríguez. Va ser publicat el 1997 a la Revista de Historia Moderna de l'Universitat d'Alacant.  L'autor fa referència a uns documents que va estudiar al Archivo Histórico Nacional de Madrid. Aporta una gran quantitat de bibliografia que permetrà als estudiosos aprofundir encara més, si cal.

El text, publicat en castellà diu així:


... /... Finalmente, contamos con dos pleitos en los que la decisión real favoreció a los obispos en perjuicio de abades de monasterios cuyas órdenes -cisterciense y benedictina- pertenecían al Real Patronato.
El primero de ellos enfrentó al abad y los monjes del monasterio cisterciense de Santas Cruces y al arzobispo de Tarragona, Juan Lario, porque éste gravó al monasterio con una pensión anual de 15 libras barcelonesas para la manutención de un sacerdote, con el único motivo de que dijese misa los días festivos en la capilla de reciente erección en el lugar de Fonscaldetas, de la baronía del monasterio; y el monasterio vio perjuicio en tal asignación al creer no estar obligado a pagar a dicho cura.
Visto en la Cámara el expediente, con lo que informaron los vicarios capitulares del arzobispado en sede vacante el 24 de marzo de 1778, y teniendo presente que la expresada pensión se impuso al monasterio en el Decreto de reducción de curatos, establecimientos de ayudas de parroquias y erección de vicarías, que formalizó el arzobispo el 10 de junio de 1772 y, con el consentimiento real manifestado en real cédula auxiliatoria del 14 del mes siguiente, publicó y ejecutó, Carlos III decretó el 17 de julio de 1779 que se llevase a efecto la referida contribución. Y para que dicha providencia tuviese efecto, encargó al nuevo arzobispo, Joaquín Santiyán y Valdivieso, que dispusiese lo conveniente a su cumplimiento en real cédula del 8 de agosto siguiente. ... /... 

A falta encar de nosu documents i per introduir-nos més l'estudi aportem algunes dades dades que ens poden ajudar, en el futur, a afinar més la data de construcció de l'església "de reciente erección":

Arquebisbes de Tarragona a l'època del document: 
Juan Lario y Lancis (1764-1777)
Joaquín de Santiyán y Valdivieso (1779-1783)


Abats de Santes Creus a l'època del document: 
Josep Franquet (1772-1776) 
Antoni Folc (1776-1780)


Bibliografia del document:
Antonio CARRASCO RODRÍGUEZ
Universidad de Alicante
LAS INTERVENCIONES REALES EN LOS PLEITOS
DEL REAL PATRONATO
REVISTA DE HISTORIA MODERNA Ns 16 (1997) (pp. 289-330)

Data històrica: 24 de gener de 2010

Probablement per primera vegada a la història de Fontscaldetes un tractor ha entrat a la plaça de l'església. A dos quarts de dues del migdia, el Josep M Calavera -de cal Fuguet- ha aconseguit netejar el complicat espai de carrer que ens privava l'entrada a la plaça des del camí de Cabra. Donada la complexitat i l'estretor del carrer principal pensem que no hi havia passat mai cap tractor i menys encara arribar fins a la plaça. Recordem que el poble va quedar deshabitat el 1964. En aquella data, a Cabra no hi havia més d'un parell de tractors. Aquesta fita potser no us semblarà massa important però per a nosaltres ha estat un dia emotiu.

1964: despoblament de Fontscaldetes

D'esquerra a dreta: Josep Baldrich (Pep Jeroni); Sònia; la Roser (dona del Pep Jeroni); i la Nati.

Avui hem anat a feinejar a Fontscaldetes. Com cada vegada les preguntes als antics veïns centren una bona part de la nostra tasca. La Roser, esposa del Pep Jeroni, ens ha confirmat algunes dades que afegim a les que tenim amb el risc, és clar, de duplicar-ne algunes. Sembla ser que l'àvia de cal Jeroni va morir el dia 14 de desembre de 1963 a Fontscaldetes. Hi ha l'anèctota que la van portar a enterrar a Cabra amb el tractor degut a la neu que hi havia. Els de cal Jeroni ja s'estaven construïnt la casa de Cabra -on habiten actualment- a tocar del Xalet i del magatzem de la Societat Agrícola -entrant a Cabra venint del Pla a ma esquerra justa a tocar del tomb que fa la carretera- de la qual ens diu que ja hi havia l'estrautura feta, les obertures i la teulada però que encara faltava acabar-la. A Cabra els Jeroni s'hi van traslladar a la primavera del 1964. El Pep Jeroni i la Roser es van casar el setembre de 1964. La mare del Pep es va morir pocs mesos després.
Aquesta dada es especialment interessant perquè en diu que els Jeroni van romandre a Fontcaldetes fins el 1964 i no el 1962 com fins ara havíem assegurat.
Recordem que el Pep Jeroni - Josep Baldrich- eren els propietaris de l'antiga hisenda de cal Rovira, una de les més importants de Fontscaldetes i que avui és propietat del Sr. Martorell de Roda de Berà.
El Pep es va casar amb la Roser de Cal Paio, descendent del Pla de Santa Maria i es van instal·lar a Cabra del Camp el 1964 on encara hi viuen. Formen part activa de la colla que intenta recuperar Fontscaldetes.

El document de 1173: la gestació de la granja de Fontscaldetes

Aquest és el document "fundacional" de Fontscaldetes. És la primera de les compres que l'abat Pere va fer a l'entorn de Fontscaldetes per ubicar-hi la futura granja del monestir. Sabem que Santes Creus projectava fer-hi una granja el 1170 però no fou fins el 1173 que va comprar-hi la primera finca. Donada la seva importància històrica, reproduïm el document original, en llatí, que Joan Papell va publicar, el 2005, al seu Diplomatari de Santes Creus. Destaquem, en vermell, els topònims que ens afecten amb la finalitat de poder-los ubicar al terme de Cabra en l'actualitat. Alguns són ben evidents, d'altres en canvi no sabem on son. És una tasca feixuga però interessant. Haurem de continuar investigant i preguntant a la gent del poble per si en recorden algun que no sabem. Ajudeu-nos.

A la fotografia: Joan Papell, Carme Mansilla i Josep M Rovira



1173, febrer, 9 (1)
Garcia de Siurana, la seva muller Guillema i el seu fill Ramon venen
l’alou de Fontscaldetes, al terme del castell de Selmella, juntament
amb tots els drets i jurisdiccions, a l’abat Pere i al monestir de
Santes Creus per cent cinquanta sous de Barcelona.

A: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 18. Original.

B: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 19. Trasllat de 30 d’abril de 1222 (Sig+num fratris
Berengari Dezcanos, testes huius translati; sig+num fratris Arnaldi de Santo
Ylario, testis. Sig+num Petri Arnaldi, monachi, qui hoc translatum scripsit die
et anno quo supra).

C: BT. Cartulari de Santes Creus. El “Libre Blanch”, foli 38v.

a: UDINA MARTORELL, Frederic, El “Llibre Blanch” de Santes Creus (Cartulario
del siglo XII), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Sección
de Estudios Medievales de Barcelona, Barcelona, MCMXLVII.

Cit.: PAPELL TARDIU, Joan, “El domini del monestir de Santes Creus. Un exemple
d’organització del territori en època medieval (1150-1233)”, Territori
i societat a l’edat mitjana. Història, arqueologia, Documentació, III
(1999-2000). Edició a cura de Jordi Bolós-Joan J. Busqueta, Universitat
de Lleida, Lleida 2000.

Sit notum cunctis scire volentibus quia ut ego Garsia de Siurana et uxor mea Guillelma una cum filio nostro Raimundo vendimus vobis, scilicet, Petro, abbati Sancte Crucis et fratribus suis, tam presentibus quam futuris, alodium nostrum proprium. Estautem predictum alodium in comitatu Barchinone, in termino castri de Celmela, in loco vocitato ad Fontes Calidas. Advenit ad me Garsiam per uxorem meam Guillelmam et mihi Guillelme per paternam vocem. Terminatur autem predictum alodium a parte orientis in ipsa carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram, a meridie in ipso torrente de ipsa spelunca de Solano, a parte vero circii in ipsa roca de Cabarrasa, ab occiduo in ipso torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis. Quantum iste quatuor affrontationes includunt et isti termini ambiunt sic vendimus vobis predictis ac de nostro iure in vestrum tradimus dominium et potestatem ad faciendum quicquid ibi vel melius facere volueritis. Accepimus autem a vobis pro hac venditione ·C·XL· solidos denariorum monete Barchinone, quos nos vobis dedimus et vos manibus nostris accepistis. Si quis hoc disrumpere temptaverit non hoc valeat sed in duplo componat et insuper iram Dei incurrat.
Actum est hoc ·Vº· idus februarii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·LXXXº·IIº·, regni regis Ledovici iunioris ·XXXº·IIº·
Sig+num Garsie de Siurana, sig+num Guillelme, uxoris eius, sig+num Raimundi, filii eorum, nos qui hanc venditionem fecimus firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Ferrarii de Pontilis. Sig+num Guillelmi, castlani de Pontils.
Sig+num Berengarii de Pontils. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Guillelmi Ferrarii, filii eius.
Sig+num Petri, monachi, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

1. Segons l’any de l’encarnació es tracta del dia 9 de febrer de 1173; en canvi, si
optem pel dels reis francs, tenim el 9 de febrer de 1171. Fem servir la datació de l’any
de l’encarnació. 
2 . B : quo . 
3 . a. Rivo .

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.




Estudi toponímic:
comitatu Barchinone= comtat de Barcelona 
castri de Celmela = Castell de Selmella 
loco vocitato ad Fontes Calidas= Lloc anomenat de Fonts Caldes (Fontscaldetes)
carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram= camí o via Captivària (?) o de captius, que va del riu (torrent) de Rupit a Cabra. Recordem que Cabra, el 1173 podria estar ubicada encara sota el coll a la partida dels Castells Tallats. No obstant pensem que el poble actual, en aquestes dates ja s'estava formant damunt del coll.
spelunca de Solano= cova del Solano, o del Solà (?)
roca de Cabarrasa= roca de Cabarrà
torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis= torrent que surt de la Roca Roja (?) i que dóna a la via Captivària (?).

Document de maig de 1178

1178, maig, 1
Ramon del Pujol, el seu nebot Berenguer i la seva germana Ramona,
amb el consell dels prohoms Ramon Pallarès, Guillem de Rauric
i Jover, batlle de Figuerola, i d’altres prohoms de Cabra, cedeixen
a Santes Creus, a mans de l’abat Pere, tot l’honor de Fontscaldetes,
amb totes les seves pertinences. Per aquesta renúncia de drets
reben dels béns monacals la quantitat de vuitanta sous
barcelonesos.

[A]: Original perdut.
B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 40v.
a: UDINA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 203, doc. 205.
Cit.: FORT, El senyoriu...

Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Pujol et nepos
meos(1) Berengarius et soror mea Raimunda, una cum consilio
proborum hominum, scilicet, Raimundi Paiares et Guillelmi de
Roricho et de Iovario, baiulo de Figerola, nec non et aliorum
proborum hominum de Cabra, definimus et evacuamus et pacificamus
domui de Sanctis Crucibus et tibi Petro et omni tuo conventui
in perpetuum illum omnem honorem de Fontibus Calidis, cum
omnibus suis pertinenciis(2) et cum exitibus et regressibus suis integriter,
sicut melius dici vel intelligi potest, ad vestrum salvamentum.
Et est manifestum. Accepimus autem a vobis pro hac diffinicione(3)
·LXX· solidos denariorum bone monete Barchinone, et convenimus
vobis esse guarentes de hoc predicto honore contra cunctos homines
et feminas.

1. meus . 2 . a. pertinentiis . 3 . a. diffinitione .

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.

Estudi toponímic:
Roricho = Rauric (poble de la Conca de Barberà aprop de Santa Coloma de Queralt)
Fontibus Calidis= Fonts Caldes (Fontscaldetes) 
Figerola= Figuerola (poble de l'Alt Camp, a 3 km de Cabra)

Document de febrer de 1178

1178, febrer, 2
Guillem Guerau de Cervelló, per decisió i consell d’alguns prohoms —Guillem de Pontils i d’Arnau de Banyoles, nebot i cunyat seus respectivament, i d’altres— ven perpètuament l’alou que té amb Ferrer de Pontils i Guillem de Pontils, situat a Fontscaldetes i a Conill, dins el terme del castell de Selmella, a Santes Creus, amb caràcter alodial i amb cessió de drets i jurisdiccions, a canvi d’un pollí i dos auris.

..."et vendimus monasterio de Sanctis Crucibus per suum proprium
et liberum et francum(2) alodium ad faciendam suam voluntatem
quicquid inde facere voluerint. Est autem predictum alodium in
terminio de Celmela, in loco vocitato Fonscaldals(3) et Conil.(4) Accepimus autem pro hac(5) venditione unum pollinum et duos aureos." ...

2 . a. franchum . 3 . Al cartulari, Fontscaldas i a. Fonscaldas . 4 . Conil , escrit sobre raspadura.

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.

Estudi toponímic:
termino de Celmela = terme de Selmella 
loco vocitato Fonscaldals o Fonscaldas= Lloc anomenat de Fontscaldes (Fontscaldetes)
Conil= Conill (part del terme situat al NE de Cabra)

El Nen Jesús de Fontscaldetes

És una història que sembla un conte però és una veritat com un temple. Arrel de l’inici de la recuperació del poble de Fontscaldetes, vam rebre una emocionada trucada telefònica de la Palmira Ferré i del Josep Freixes. Volien saber qui havia decidit netejar Fontscadetes per agrair-li personalment aquest gest que per a ells era important. Inicialment ens pensaven que era una iniciativa de l'Ajuntament de Cabra però algú els va adreçar a la persona adequada. Hi va parlar l’Albert Rovira (de cal Biló) i dies després es trobaven a casa seva, a Valls. La Rosa Maria Canela (de cal Ponet) i l’Albert hi van anar a enregistrar en vídeo la conversa amb aquest matrimoni.
La Palmira i el Josep havien viscut a Fontscaldetes fins que el 1942 es van casar i es van traslladar a Valls. De fet es van casar a Valls a la parròquia del Lledó. La Palmira era molt més gran que el Josep però l’estimació que es tenien superava tots els obstacles. El matrimoni va tenir una filla, l’Assumpció, actualment casada i fillada també a Valls.
La Palmira ens va explicar una història que ens va sorprendre primer i emocionar després.
Resulta que, poc abans de que esclatés la guerra, en plena bogeria popular, el Lluís Tomàs li va dir a la Palmira que anessin a l’església a recollir determinats objectes abans que els cremessin a la plaça com passava en altres pobles. Així que van recollir alguns objectes religiosos entre ells el Nen Jesús que ens ocupa. El Lluís Tomàs li va encarregar la custòdia de la imatge a la Palmira, llavors era una nena, tot dient-li que el protegís de la barbàrie. Ho va fer. El va posar en una capsa de llauna i el va amagar sota la pila de la llenya. Anys després, en marxar del poble, gairebé deshabitat, es va endur el Nen Jesús cap a Valls. La roba s’havia fet malbé i li’n va fer una de nova. I el va custodiar any rere any tot esperant l’oportunitat de tornar-lo a Fontscaldetes. Però el poble va quedar sense veïns a principis del anys 60 i aqeuí es va iniciar la seva degradació. La Palmira i el Josep havien perdut les esperances de veure mai més Fontscaldetes més enllà de l'estat enrunat en que es trobava. L’estiu del 2008, en una de les visites anuals que la Palmira i el Josep feien a Fontscaldetes, es van trobar que algú havia començat a netejar el poble. No s'ho podiem creure i es van emocionar. La resta és la que hem explicat a l’inici d’aquest article. La Palmira va prometre a l’Albert i a la Rosa Maria que si arranjaven l’església els donaria el Nen Jesús original que ella custodiava. Malauradament la Palmira, de molt avançada edat, va morir el 3 de setembre del 2009 sabent, però, que les obres de l’església es començarien aviat i que el grup de voluntaris de Cabra constituïts com a Associació d’Amics de Fontscaldetes tenia la intenció de no defallir en el projecte. Mesos després del traspàs de la Palmira, una vegada s'havia acabat de fer la nova teulada de l'església i posada la nova portalada, el Josep Freixes i la seva Filla Assumpció van trucar-nos per fer efectiva la voluntat de la seva esposa i mare. Així que el dia 3 de gener de 2010, a l’església de Cabra es va fer una missa en record de la Palmira i posteriorment vam anar tots a Fontscaldetes, amb el Nen Jesús. El llegat que la Palmira va fer a Fontscaldetes consta, a més de la imatge del Nen Jesús, d’una petita col·lecció de fotografies personals i d’un donatiu de 250 Euros per contribuir a les obres de l’església.
De moment el Nen Jesús es guardarà al cambril de l'església de Cabra en una vitrina que li construirem aviat. La intenció és que cada vegada que fem un ofici religiós a Fontscaldetes, prendrem el Nen Jesús perquè el presideixi.
Valgui aquest escrit com a homenatge a la Palmira, al Josep i a la seva filla Assumpció per aquesta demostració d’estima i respecte que ens conivida a continuar creient en l’amor i en les persones.

Cal Vilallonga

Aquesta és una fotografia feta el 1981 de la portalada de cal Vilallonga al carrer de la Creu de Cabra del Camp. No gaires anys després de la fotografia, el Jaume Rovira (de cal Vilallonga), la Rosita Tous (de cal Gallard) i el seu fill Jordi van decidir eixamplar la porta per entrar-hi el cotxe nou que s'havien comprat. La portalada la va desmuntar, pedra a pedra, el paleta Josep Tous (Pep Balanyà) i d'acord amb els propietaris la van desar a la pallissa que tenen a la partida de les Torres, a tocar del camí de Montblanc. Actualment, per voluntat dels seus propietaris, les pedres d'aquesta portalada són les que formen la nova arcada de l'església de Fontscaldetes. Casualment, aquesta fotografia es va fer servir per il·lustrar la portada del programa de la Festa Major de Cabra del Camp de 1984.

La nova portalada de l'església

Abans de Nadal es va acabar de posar la nova portalada de pedra de l'església de Fontscaldetes. Recordem que l'original va ser robada de Fontscaldetes fa uns quants anys. No hem sabut res del lladre i ignorem, actualment, on es pot trobar. El cas és que un veí de Cabra, el Jaume Rovira de cal Vilallonga, ens va fer donació d'una antiga portalada de pedra que tenia guardada en una palissa. La portalada en qüestió era la que tenia a casa seva al carrer de la Creu de Cabra i que va substituir, a principis dels 80, per una porta més ampla amb la finalitat de posar-hi el cotxe. El fet és el que el paleta d'aleshores, el Pep Balanyà , pare del Joanito Tous, i el Jaume Vilallonga van decidir desar-la amb previsió de futures ubicacions. Quina sort que hem tingut i quina sensibilitat la del Jaume Vilallonga que, en contes de vendre-la o llençar-la com han fet d'altres, l'ha regalada per l'església de Fontscaldetes. El procés no ha estat senzill. El Joanito ens comentava que la mida no acabava d'encaixar i s'han fet algunes modificacions. Però el resultat és el que ara es pot veure. Tenim una nova arcada de mig punt de pedra, original d'una casa de Cabra, com a porta de l'església de Fontscaldetes. L'arcada de cal Vilallonga del carrer de la Creu no podria tenir millor destí.

Dades de població de 1938 i de cases del 1918.

Aquestes dades les trobem en un treball de l'historiador Jaume Teixidó i les reproduïm tal com estan publicades per poder-les anar comparant així que trobem noves dades.

 "Gairebé tota la població residia en el nucli urbà de Cabra del Camp. L'any 1938, els 896 veïns es repartien de la següent manera: en el poble, 794 persones; Fontscaldetes, 35 habitants; i en els masos, 67. De cases, l'any 1918, el terme en tenia 265, repartides entre la vila (242), Fontscaldetes (8) i masos (15)"

TEIXIDÓ MONTALÀ, Jaume., La Societat Agrícola de Cabra del Camp (1895-1936), dins Quaderns de Vilaniu, núm 32. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1997, pàg. 53.

Butlla papal de 1186

Una interessant referència que ens aporta una altra dada: una butlla papal que és com una confirmació o reconeixement del papa sobre bens o temes relacionats amb l'església; una mena de certificació d'existència i de pertanyença. Ho hem trobat al llibre del Joan Fuguet i de la Carme Plaza que relacionem més avall.
Recordem que Santes Creus decidí instal·lar-se a Fontscaldetes el 1170; inicià la compra de les terres el 1173; i ara sabem que el 1186 la granja ja estava funcionant. Tot i amb això l'expansió de Santes Creus a l'entorn de Fontscaldetes no s'acaba fins l'any 1200 o 1202. Ja ho anirem veient.

Joan Fuguet, historiador de Barberà de la Conca i la seva esposa, també historiadora, Carme Plaza. 

"La butlla d'Urbà III, l'any 1186, reconeix a Santes Creus la possessió de les granges de Valldaura (Cerdanyola del Vallès), Ancosa (la Llacuna, Anoia), Valldossera (Querol, Alt Camp), Fontscaldetes (Cabra del Camp, Alt Camp), el Codony (el Morell, Tarragonès) i Montornès (la Pobla de Montornès, Tarragonès). Alguna d'aquestes explotacions més endavant deixarà de ser considerada granja, i se'n crearà alguna altra com la Tallada (La Secuita, Tarragonès) que no figura a la butlla."


FUGUET SANS, JOAN; PLAZA ARQUÉ, CARME: El Cister, el patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 1998, p. 74.

EL NOM DE LES CASES DE FONTSCALDETES

Amb la finalitat de que la memòria no es perdi, obrim aquest espai perquè tothom que vulgui pugui aportar-hi dades.
Es tracta de recollir els noms de les cases de Fontscaldetes, el dels seus propietaris, masovers, descendents, etc. Qualsevol nom de família que trobem pot ser interessant.
Provisionalment publiquem aquesta llista. Esprem que amb la vostra ajuda l'anirem ampliant.

EL NOM DE LES CASES DE FONTSCALDETES
Sabem que a Fontscaldetes hi vivien dues grans famílies que són els únics que teníen tombes a l'interior de l'església: cal Martí i cal Rovira. Les cases on vivien són les més grans del poble i probablement les mes antigues. Cal Martí encara és propietat dels seus hereus naturals. Cal Rovira va ser comprat per la família Baldrich (Jeroni) que van ser els darrers habitants de Fontscaldetes. Actualment l'antiga hisenda de cal Rovira primer i de cal Jeroni després ha passat a mans d'un nou propietari.

Sabem d'altres noms de cases que han anat apareixent després relacionades amb propietaris, mossos o masovers: cal Rovira, cal Martí, cal Jeroni (viuen a Cabra), cal Colom (?), cal Bella (van anar al mas Bolero i després al Pla), cal Lluís Tomàs (eren de Valls, van vendre l'hisenda a un nou propietari), cal Patacó (viuen al Pla).

Animeu-vos a aportar-hi més dades.

Document del 1675

1675, juliol, 28. Pere Joan Figueres, de Fontscaldetes, "se obliga" al síndic de Poblet, Francesc de Viu, que sempre que serà requerit pagarà el mig terç per raó de la successió de sa muller en els béns de Jaume Cardona.

Aquest document (extret de l'Armari II, calaix 36 de l'Arxiu de Poblet pel bon amic i historiador Valentí Gual) ens aporta un nou cognom a Fontscaldetes que encara no teníem registrat: Figueres.
Sabem d'altres Figueres en el terme que viuen o vivien al Pla. Podria ser que fos la mateixa branca. Quan fem l'inventari de noms de cases de Fontscaldetes probablement ens surti aquest cognom.


GUAL VILÀ, VALENTÍ: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II), p. 883.

Fontscaldetes en el fogatge del Pla (1496)

Sabem, per diversos documents, que els habitants de Fontscaldetes havien estat inclosos en els fogatges del Pont d'Armentera, del Pla de Santa Maria i de Cabra fins que definitivament el poble va estar adscrit a Cabra al segle XVIII.  Una col·laboració del Manel Tosas del Pla ens assenyala un document que podem consultar.:

"Josep Iglésies en el seu treball:"La població de les vagueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa, segons el fogatge de 1496" ( Reus 1987) fa referéncia a Fonstcaldetes com un fogatge de Lo Pla " de la dita parroquia Fonscaldetes ha La Viuda Solera"

Gràcies Manel per la teva aportació.

Data de fundació de Fontscaldetes: 1170 o 1173?

Fotografia: Fontscaldetes amb el cim de Montagut al fons.

És bo i saludable, posats a recollir la història de Fontscaldetes saber de quina data partim si és que la sabem. En aquest cas sembla del tot probable que el document de compra que efectuà el monestir de Santes Creus al noble Garcia Siurana l'any 1173 és el nostre punt de partida. Hi ha molts llibres i treballs que el citen, entre els quals destaquem els que va fer l'espluguí Antoni Carreras i que va publicar l'Institut d'Estudis Vallencs, però en aquest breu escrit reproduïm un trocet d'un treball de Coral Cuadrada que es va publicar en un llibre editat per la Universitat de València. Sigui com sigui la data a la que ens hauríem de referir des d'ara és la de 1173 tot i que la data de 1170 que sovint hem fet servir no la desaconsellem del tot donat que és la data que, segons Carreras, el monestir decideix expandir-se per Fontscaldetes.

Hi anirem treballant per afirmar-ho defintivament si aconseguim trobar el document al que es refereixen Carreras i Cuadrada.

Si fem cas de la data de 1170, l'any vinent 2010, podríem celebrar el 840è aniversari de la fundació de Fontscaldetes. Si prenem la de 1173, haurem d'esperar una mica més.

Cap al 1173, el monestir de Santes Creus comprà a Garcia Siurana unes terres al castell de Salmellà, al lloc anomenat Fontes Calidas i, des d’aquell moment, els monjos endegaren la compra més activa d’espai conreable a la zona, adjuntant-hi les sol·licituds de donació i cessió de terrenys. La de Fontscaldetes fou una granja important pel seu bestiar, car les terres del castell de Salmellà esdevingueren un indret idoni per les pastures d’hivern i per als conreus de cereals. Els seus gestors foren musulmans i conversos.

Coral Cuadrada . Santes Creus: els monjos colonitzadors i l’ordenació del territori (cita el treball de A. Carreras, publicat per l’IEV) Treball publicat a: El Císter, ideals i realitat d’un ordre monàstic - Ferran Garcia-Oliver, ed - Universitat de València, 2001.

Notícia de la mort de la Sra Coll, esposa de Lluís Tomàs a Fontscaldetes (1933)

Tots sabem de l'existència de la propietat de Fontscaldetes coneguda com cal Lluís Tomàs, una de les més importants del poble. De petits havíem corregut pels seus jardins, ja abandonats, i entrat a casa seva on, al primer pis hi havia una sala amb un billar. Era una casa rica, es notava, tant per la seva grandària com per la decoració de les sales, del porxo i del jardí. En Lluís Tomàs Masgoret era un advocat vallenc que va arribar a ser jutge i fins i tot alcalde de Valls a finals del segle XIX. La notícia de la mort de la seva esposa, la Sra. Assumpció Coll, es va publicar a la Vanguardia el diumenge 26 de febrer de 1933. Diu que la mort es va produïr a la casa que el matrimoni tenia a Fontscaldetes, el divendres abans, o sigui el 24 de febrer. També ens parla que l'enterrament es va fer al cementiri de Cabra. La notícia, ens ajuda apropar-nos una mica més a la història de les famílies de Fontscaldetes i a cercar-ne el fil, en aquest cas a Valls.

VALLS
Víctima de cruel y corta enfermedad falleció en la madrugada del viernes en la finca de su propiedad en Fonscaldetas la respetable, virtuosa y distinguida señora doña Asunción Coll de Romero, esposa del abogado de esta ciudad don Luis Tomás Masgorét.
Pertenecía la finada a la linajuda familia Coll de Romero, siendo muy distinguida y apreciada
por las relevantes dotes de talento, bondad y caridad que le adornaban.
Su cadáver recibió cristiana sepultura en el cementerio de Cabra del Campo, siendo muchos los familiares y amistades que. en autos se trasladaron allí- para rendir el postrer tributo a tan respetable señora.
Al testimoniar a su apenado esposo, hijos, hijo político, hermanos y demás respetable familia la expresión sincera de nuestro pesar les deseamos fortaleza y cristiana resignación para sobrellevar tan rudo golpe. No dudamos que el Señor premiando sus virtudes la tendrá en la mansión de los justos.

LA VANGUARDIA . Pàgina 31.- Diumenge 26 de febrer de 1933

Foto: Imatge actual de la casa de Lluís Tomás i del jardí.

Fontscaldetes en un diccionari del 1830

Amb l'entrada canviada a la castellana per FONSCALDETAS trobem una interessant informació que podem llegir sense massa dificultat si ampliem aquesta fotografia. Ens diu que ja pertanyia a Cabra. El problema és que desconeixem algunes de les abreviacions per tant haurem d'encarregar a algú que ens faci una transcripció. De moment ens haurem de conformar amb aquesta:

FONSCALDETAS: aldea en la provincia y diócesis  de Tarragona (5 leg.), partido judicial de Valls (2), aud. terr. c. g. de Barcelona (13), ayuntamiento de Cabra (1/2): SITUADA á la falda del monte llamado Cabarrá, con buena ventilación, y CLIMA templado y sano: las enfermedades comunes son fiebres inflamatorias, istéricos, y humores herpéticos. Tiene 4 CASAS, y una capilla pública aneja a la parroquia de Cabra. El TÉRMINO confina N. Salmella; E. Plá; S. Pont de Armenera, y O. Cabra; se estiende 1/2 legua* de N. á S., é igual distancia de E. á O. El TERRENO es pedregoso y de mediana calidad; tiene un monte llamado Puig de Capdells, poblado de pinos, encinas, robles, arbustos y mata baja; le fertiliza el arroyo Rupit, que nace en el Mas de Palatí, y desagua en el río Gayá. Los CAMINOS son locales, y se hallan en muy mal estado. PRODUCE: cereales, legumbres, bellotas, vino, aceite y pocas almendras y avellanas; cria ganado lanar y cabrio, y caza de conejos, perdices y liebres. POBLACIÓN: 3 vec., 13 alm. (? 3 vecinos, 13 almas). CAP.  PROD.: 298,032. IMP.: 8,940 rs.


*Legua: Unitat de mesura que equivalia a 20.000 peus, o 5572,7 metres, segons Real Orden del rei Carles IV d'Espanya, de 1801.


Font: Pascual Madoz. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum 8. La Ilustración. Madrid 1830

A punt de solfa!

Fixeu-vos en aquesta fotografia feta diumenge passat. Només falta posar les teules de la banda de la muntanya. Aviat hi posarem la bandera. El símbol de la bandera, tinc entès que simbolitza que l'obra s'ha cobert sense que ningú hagi pres mal. Si algú coneix una altra versió, si us plau dieu-la.

La loteria de Nadal tocarà a Fontscaldetes

Aquest és el nostre desig i per això hem comprat dos números: juguem al 52443 i al 70376.
Tots els membres de l'Associació en tenim per vendre. Pretenem recaptar 1.000 Euros que ens ajudaran a acabar les obres de l'església.
Aquest Nadal, Fontscaldetes hi sortirà guanyant. Compra loteria!