L'altar de l'església de Fontscaldetes

Continuem reben aportacions a l'arxiu fotogràfic de Fontscaldetes. Aquesta que us presentem és una de les fotografies de l'arxiu familiar de la Palmira Ferré i del Josep Freixes i, per la seva temàtica, constitueix com una de les més importants del nostre fons. És l'única fotografia que tenim fins al moment de com era l'altar de l'església abans de la Guerra Civil. La fotografia, d'autor desconegut, està datada del 1935 segons figura manuscrit de la pròpia lletra de la Palmira. Un pas més per a poder recuperar l'interior de la nostra església. Un pas més per recuperar Fontscaldetes. Moltes gràcies a la família Freixes i Ferré per la seva generositat.

Inaugurem una nova secció del blog: BIBLIOTECA DE FONTSCALDETES

L’Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp

Ignasi Planas de Martí

Els millors itineraris a peu i en bicicleta per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella 

Cossetània Edicions. Valls 1999. Col·lecció: Azimut , núm 4

Aquest llibre descriu itineraris de muntanya per una zona molt poc poblada i bastant desconeguda tot i la seva proximitat a centres urbans, i a cavall entre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia. Els dotze itineraris que es poden fer a peu i en BTT transcorren per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella.

L'itinerari 1 porta per nom: de Cabra del Camp a Fontscaldetes i el Cogulló.

Hi ha una interessant descripció de l'estat d'abandó de Fontscaldetes a més de les dades necessàries per arribar-hi per camins i senderons. Una bona excursió que us recomanem.

COL·LABOREU AMB NOSALTRES

Si sabeu d'algun llibre on hi podem trobar alguna informació sobre Fontscaldetes feu-nos arribar una nota i la publicarem en aquesta secció. La nostra intenció es recollir físicament tots els llibres possibles que parlin del nostre poble i anar farcint de dades la nostra història.

Avui, diada de Sant Jordi, inaugurem aquesta secció del nostre Blog. 
23  d'abril de 2010

Nova secció del Blog: ARXIU AUDIOVISUAL

Podeu prémer l'enllaç adjunt per veure el reportatge que en Llucià Ferré al programa de TV3 "Quin País!" va dedicar a Cabra del Camp. Hi ha una  entrevista a la font de Fontscaldetes amb l'Albert Rovira i el Josep de Cal Jeroni. La primera data d'emissió del programa va ser el juliol de 2009. Posteriorment l'hem pogut veure en una altra emissió el 2010.

PROGRAMA QUIN PAÍS! - TV3

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47752

Cabra del Camp

A Cabra del Camp, a més de dues festes majors, organitzen la Festa del Segar i del Batre. "Quin país!" dedica el capítol a aquesta població de l'Alt Camp i en descobreix algunes particularitats.

A Cabra del Camp, concretament a la urbanització Mas del Plata, hi ha una reproducció de 12 metres d'alçada del personatge de còmic Mazinger Z. Està fet de ferro i de fibra de vidre. El presentador del programa, Llucià Ferrer, parla d'aquesta escultura gegant amb Amèlia Eslava, presidenta de l'Associació de Veïns de Mas del Plata, i amb en Josep Maria, un altre veí de la urbanització.

Cabra del Camp celebra dues festes majors, la Gran i la Petita. Una altra festa és la del Segar i del Batre, i el Llucià conversa amb dos dels seus organitzadors, Antonio Bosch i Josep Forn. La Festa del Segar té lloc el primer diumenge de juliol; després ve la Festa del Batre, el primer diumenge d'agost; i, finalment, la Festa del Sembrar, que se celebra el tercer diumenge de novembre.

Tot seguit, el presentador es troba amb Maria Robert, de la Confraria del Sant Crist de Cabra del Camp. Tots dos parlen de la figura del Sant Crist, que, segons els veïns, fa ploure quan el treuen al carrer.

El presentador també es desplaça fins a Fontscaldetes, un nucli que pertany al municipi de Cabra del Camp i que va ser abandonat a la dècada dels 60. Ara, un grup de veïns volen recuperar Fontscaldetes i, per això, han creat una associació. Aquí, el Llucià es troba amb Josep Baldrich, l'últim veí que va marxar de Fontscaldetes, i Albert Rovira, membre de l'associació.

I, finalment, a l'ajuntament, el presentador entrevista l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré.

Excursió fotogràfica a Fontscaldetes

L'associació fotogràfica UllPlà en col·laboració amb La Xiruca Foradada, ambdues entitats del Pla de Santa Maria, han organitzat una excursió fotogràfica a Fontscaldetes. Una quarantena d'afeccionats a la fotografia i a caminar han arribat a Fontscaldetes a mig matí. Les fotografies que han fet les podrem veure exposades a les botigues del Pla com tenen costum aquesta associació.
Animem a els amics del Pla a col·laborar en la recuperació de Fontscaldetes, poble lligat també a la seva història i als seus records.

Gràcies a la vostra iniciativa de divulgació de Fontscaldetes.

Article de la Gemma Casalé al Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona d'avui (21/03/2010) dedica una pàgina sencera al projecte de Fontscaldetes. Moltes gràcies a la periodista Gemma Casalé per ajudar-nos a tirar endavant la recuperació de Fontscaldetes patrimoni de tots. Podeu consultar l'article, aquí: 

 http://www.diaridetarragona.com/camp/041833/units/per/recuperar/fontscaldetes

Fontscaldetes al Tu Ajudes de Caixa Tarragona

El projecte de recuperació de Fontscaldetes ha estat inclòs en el prograna Tu Ajudes de Caixa Tarragona. Amb aquest programa es preten que els titulars d'un compte corrent o d'una llibreta a Caixa Tarragona decideixen on van una part dels diners de l'obra social d'aquesta entitat.

Compte, si busqueu el projecte de Fontscaldetes al lloc web de Caixa Tarragona heu de buscar-lo per PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CABRA DEL CAMP

http://www.caixatarragona.com/tuajudes/

Si teniu un compte corrent a Caixa Tarragona, només cal que accediu a aquesta pàgina i podeu votar per Fontscaldetes. No costa res. Un click i ens ajudaràs a recuperar aquest preciós poble de l'Alt Camp.

Fes-ho ara: 

http://www.tuajudes.com/votar/1193

1830: els Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra

Reproduïm integre l'escrit que ens ha enviat l'Anna Oliva de Vilanova i la Geltrú. L'Anna, en la recerca de la seva família, es va posar en contacte amb nosaltres per resseguir la nissaga dels Rovira de Fontscaldetes de la qual ella n'és descendent. Ens hem posat els deures d'anar publicant les troballes que trobem amb aquest cognom de Fontscaldetes amb la finalitat d'anar farcint l'arbre genealògic de les famílies de Fontscaldetes. Suposem, encara que no ho podem demostrar -tot i que ens hi ajuda molt el llibre de l'Elisabet Baldor del Pla publicat pel Consell Comarcal de l'Alt Camp- que el cognom Rovira, i potser també el cognom Martí, va arribar a Fontscaldetes provinent del Pont d'Armentera cap al segle XVI com a llogaters de Santes Creus, quan el monestir va començar una sèrie d'arrendaments de la majoria de les seves propietats.

Aquest document de l'Anna Oliva ens mostra un casament entre un Oliva del Pla i una Rovira de Fontscaldetes (Fontscaldes de Cabra diu el document) que va anar a viure al Pla. 

Motes gràcies Anna per la teva col·laboració.

T'envio les dades que tinc dels Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra segons consta.

T'envio la partida de baptisme al Pla de Santa Maria de Joan Oliva Rovira fill de Joan Oliva Estrada, del Pla i Rosa Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra.

Veuràs que a la Rosa Rovira li falta el segon cognom  però en la segona pàgina consten els noms dels avis materns Josep Rovira i Antònia Marimon. La població d'ells aquí no surt, però com a padrina consta Antònia Rovira Marimon de Fontscaldes de Cabra.
Tinc anotat provisionalment que Antonia Rovira Marimon i per tant Rosa Rovira Marimon són germanes, cosa que m'agradaria comprovar en algun arxiu i per tant els seus pares també serien de Fontscaldes de Cabra.
Els capítols matrimonials que tinc son, també, els de Joan Oliva i Rovira que es va casar amb Antònia Pujol i Mateu. Ens aquests capítols matrimonials el pare d'ell ja era mort i fa referència en els capítols a que els seus pares per tant, Joan Oliva Estrada i Antònia Rovira i Marimon van fer capítols matrimonials amb el notari de Valls, Ramon Grau, el cinc d'octubre de mil vuit-cents quaranta vuit. No ser si aquests capítols matrimonials estan arxivats al Arxiu Comarcal de l'Alt Camp o es van extraviar, caldria mirar-ho, i potser allà sortiria la població d'ells.

Com pots veure a la partida de naixement Joan Oliva Rovira va néixer al Pla, el 2 de maig de 1850 i va ser el fill gran. La seva mare Rosa Rovira Marimon devia néixer al voltant de 1830, normalment quan es casaven tenien 20 anys que és el que calculo. Al Arxiu Arxidiocesà de Tarragona hi han les partides de naixement de Cabra del Camp del 1790 fins al 1841, això és una altre cosa que caldria mirar.

Si poguéssim trobar al arxiu Arxidiocesà de Tarragona la partida de naixement de Antònia Rovira Marimon que ja sabem segur que és de Fontscaldes de Cabra, sortiria la resta de la família i les generacions anteriors.
De moment el que està clar és que Antònia Rovira Marimon és de Fonstcaldes de Cabra i crec que els altres també ho són.
Espero que en la recerca que feu de documentació de Fontscaldetes aquesta aportació d'aquest nom o noms, ens pugi ajudar a trobar tan a vosaltres com a mi, tota la línia familiar dels Rovira de Fontscaldetes.

1786: data que hi havia sobre la porta del cor

Ho trobem en un llibre: En fou sufragània (de la de Cabra) l'església de Fontscaldetes. L'edifici actual fou bastit al final del segle XVIII. Sobre la porta d'accés al cor i al campanar hi havia la data del 1786. (MFG)

Aquestes dades les copiem del llibre que relacionem més avall. Com que no el tenim a les mans no podem escriure tot el paràgraf ni consultar les fonts. Ho posem aquí per la singularitat de la troballa.

Ramon Corts i Blay,Joan Galtés i Pujol,Albert Manent -  Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Volum 1 - Generalitat de Catalunya, 1998.

Butlla papal de 1186 (2)

...en una butlla del papa Urbà III, de data 11-12-1186, al monestir de Valldaura, es reconeixia com a pertanyent a aquest: la granja de Valldaura amb l'honor de Barcelona i de Banyoles, la granja d'Ancosa, la granja de Valldossera, la granja de Fontscaldetes, la granja del Codony, la granja de Montornès, l'honor de Tortosa o l'honor de Tàrrega.  (ressenya bibliogràfica: Catalunya Romànica, v XXi, Barcelona 1995, p. 264)

Sánchez i González, Miquel ; El Císter: i al principi fou Valldaura. Santa Maria de Valldaura, 1150-1169, Edicions Cosetània. Valls, 2001. pàg 45.

Fotografia de l'església del 1983: la portalada encara hi era.

Hem trobat una diapositiva feta probablement el 1983 (amb seguretat entre 1981 i 1988) quan vam fer una visita a Fontscaldetes per estrenar una nova càmera fotogràfica. Hi ha un reportatge més extens del poble que ja anirem publicant. De moment aquest tast ens va bé a tots. Es tracta de la imatge de la façana de l'església amb la portalada encara al seu lloc per bé que una mica descarnada. La campana ja no hi era; l'havien robat abans entre el 1977 i el 1980. No podem publicar el motiu de l'exactitud d'aquestes dates. El lladre les coneix i nosaltres també!
Del destí de la portalada no en tenim cap pista. Hi ha qui assegura haver-la vist ubicada en un xalet del Mas de Plata, però tot i encetar un procés molt rudimentari de recerca no hem sigut capaços de trobar-la. No cal fer culpables als que no ho sabem si ho són. Serà difícil recuperar-la perquè no hi ha cap data ni cap senyal que ens permeti identificar-la. De la campana si que coneixem el xoriço que va robar-la i el xalet on s'exposa com a trofeu d'espoli. El que no sabem és com fer-ho per a reclamar que la torni. Alguna idea?
Ajudeu-nos a recuperar la campana. Sabem on és i qui va ser el lladre. Ara, que hem de fer?

Gaudiu d'aquesta imatge que conservem, en la diapositiva original, al nostre arxiu.

Fotografies de Fontscaldetes en el primer premi del Ciutat de Valls

La informació la trobem a El Punt i la signa la periodista Anna Estallo (24-02-2010)

http://www.elpunt.cat

"La reusenca Maria Gràcia de la Hoz Roch, una veterana del concurs estatal de fotografia Ciutat de Valls, absent, però, de les darreres edicions, és la guanyadora de la convocatòria del 2009 i s'ha emportat el guardó Pere Català i Pic, dotat amb 700 euros, per una col·lecció de cinc fotografies en color dedicades a Celma, Fontscaldetes, l'entorn del castell de Selmella i al municipi de Querol, territoris que configuren una part de la comarca de l'Alt Camp.
La decisió la va prendre ahir, al vespre, el jurat integrat pel fotògraf Pere Queralt, l'arquitecta Sònia Roca i José Luis Vicente, responsable de la comissió d'audiovisuals de l'Institut d'Estudis Vallencs –l'entitat que organitza el certamen– en un acte públic que va tenir lloc al pati de l'antic hospital de Sant Roc i al qual van assistir alguns dels participants"

1777: data de construcció de l'església de Fontscaldetes

La troballa d'avui és especialment interessant ja que ara estem immersos en la restauració de l'església de Fontscaldetes. Sabíem que l'església no era massa antiga -200 o 300 anys com a molt, dèiem- que havia estat restaurada després de la Guerra Civil tal com es pot llegir encara a la placa que hi ha damunt la portalada: 1942 (vegeu la fotografia que acompanya aquest escrit). Sabem, també, que en els granges cistercenques no era habitual construir-hi cap església; acostumava a haver-hi una petita capella dins les mateixes dependències de la granja. Aviat podrem publicar un petit treball que ens aportarà noves dades de com podia ser la distribució de Fontscaldetes al segle XII.
Ara toca parlar de l'església que sembla ser del segle XVIII.

Hem trobat un treball força interessant que ens dóna la pista -gràcies a una disputa entre l'abat de Santes Creus i l'arquebisbe de Tarragona el març de 1778- de la data de construcció de l'església que ens permet suposar acabada l'any 1777 o un o dos anys abans. Per tant, podem afirmar que l'església de Fontscaldetes va ser construïda el segle XVIII, fa 233 anys aproximadament.

El treball, del qual hem extret la informació que ens ocupa, el va fer un estudiós alacantí, Antonio Carrasco Rodríguez. Va ser publicat el 1997 a la Revista de Historia Moderna de l'Universitat d'Alacant.  L'autor fa referència a uns documents que va estudiar al Archivo Histórico Nacional de Madrid. Aporta una gran quantitat de bibliografia que permetrà als estudiosos aprofundir encara més, si cal.

El text, publicat en castellà diu així:


... /... Finalmente, contamos con dos pleitos en los que la decisión real favoreció a los obispos en perjuicio de abades de monasterios cuyas órdenes -cisterciense y benedictina- pertenecían al Real Patronato.
El primero de ellos enfrentó al abad y los monjes del monasterio cisterciense de Santas Cruces y al arzobispo de Tarragona, Juan Lario, porque éste gravó al monasterio con una pensión anual de 15 libras barcelonesas para la manutención de un sacerdote, con el único motivo de que dijese misa los días festivos en la capilla de reciente erección en el lugar de Fonscaldetas, de la baronía del monasterio; y el monasterio vio perjuicio en tal asignación al creer no estar obligado a pagar a dicho cura.
Visto en la Cámara el expediente, con lo que informaron los vicarios capitulares del arzobispado en sede vacante el 24 de marzo de 1778, y teniendo presente que la expresada pensión se impuso al monasterio en el Decreto de reducción de curatos, establecimientos de ayudas de parroquias y erección de vicarías, que formalizó el arzobispo el 10 de junio de 1772 y, con el consentimiento real manifestado en real cédula auxiliatoria del 14 del mes siguiente, publicó y ejecutó, Carlos III decretó el 17 de julio de 1779 que se llevase a efecto la referida contribución. Y para que dicha providencia tuviese efecto, encargó al nuevo arzobispo, Joaquín Santiyán y Valdivieso, que dispusiese lo conveniente a su cumplimiento en real cédula del 8 de agosto siguiente. ... /... 

A falta encar de nosu documents i per introduir-nos més l'estudi aportem algunes dades dades que ens poden ajudar, en el futur, a afinar més la data de construcció de l'església "de reciente erección":

Arquebisbes de Tarragona a l'època del document: 
Juan Lario y Lancis (1764-1777)
Joaquín de Santiyán y Valdivieso (1779-1783)


Abats de Santes Creus a l'època del document: 
Josep Franquet (1772-1776) 
Antoni Folc (1776-1780)


Bibliografia del document:
Antonio CARRASCO RODRÍGUEZ
Universidad de Alicante
LAS INTERVENCIONES REALES EN LOS PLEITOS
DEL REAL PATRONATO
REVISTA DE HISTORIA MODERNA Ns 16 (1997) (pp. 289-330)

Data històrica: 24 de gener de 2010

Probablement per primera vegada a la història de Fontscaldetes un tractor ha entrat a la plaça de l'església. A dos quarts de dues del migdia, el Josep M Calavera -de cal Fuguet- ha aconseguit netejar el complicat espai de carrer que ens privava l'entrada a la plaça des del camí de Cabra. Donada la complexitat i l'estretor del carrer principal pensem que no hi havia passat mai cap tractor i menys encara arribar fins a la plaça. Recordem que el poble va quedar deshabitat el 1964. En aquella data, a Cabra no hi havia més d'un parell de tractors. Aquesta fita potser no us semblarà massa important però per a nosaltres ha estat un dia emotiu.

1964: despoblament de Fontscaldetes

D'esquerra a dreta: Josep Baldrich (Pep Jeroni); Sònia; la Roser (dona del Pep Jeroni); i la Nati.

Avui hem anat a feinejar a Fontscaldetes. Com cada vegada les preguntes als antics veïns centren una bona part de la nostra tasca. La Roser, esposa del Pep Jeroni, ens ha confirmat algunes dades que afegim a les que tenim amb el risc, és clar, de duplicar-ne algunes. Sembla ser que l'àvia de cal Jeroni va morir el dia 14 de desembre de 1963 a Fontscaldetes. Hi ha l'anèctota que la van portar a enterrar a Cabra amb el tractor degut a la neu que hi havia. Els de cal Jeroni ja s'estaven construïnt la casa de Cabra -on habiten actualment- a tocar del Xalet i del magatzem de la Societat Agrícola -entrant a Cabra venint del Pla a ma esquerra justa a tocar del tomb que fa la carretera- de la qual ens diu que ja hi havia l'estrautura feta, les obertures i la teulada però que encara faltava acabar-la. A Cabra els Jeroni s'hi van traslladar a la primavera del 1964. El Pep Jeroni i la Roser es van casar el setembre de 1964. La mare del Pep es va morir pocs mesos després.
Aquesta dada es especialment interessant perquè en diu que els Jeroni van romandre a Fontcaldetes fins el 1964 i no el 1962 com fins ara havíem assegurat.
Recordem que el Pep Jeroni - Josep Baldrich- eren els propietaris de l'antiga hisenda de cal Rovira, una de les més importants de Fontscaldetes i que avui és propietat del Sr. Martorell de Roda de Berà.
El Pep es va casar amb la Roser de Cal Paio, descendent del Pla de Santa Maria i es van instal·lar a Cabra del Camp el 1964 on encara hi viuen. Formen part activa de la colla que intenta recuperar Fontscaldetes.

El document de 1173: la gestació de la granja de Fontscaldetes

Aquest és el document "fundacional" de Fontscaldetes. És la primera de les compres que l'abat Pere va fer a l'entorn de Fontscaldetes per ubicar-hi la futura granja del monestir. Sabem que Santes Creus projectava fer-hi una granja el 1170 però no fou fins el 1173 que va comprar-hi la primera finca. Donada la seva importància històrica, reproduïm el document original, en llatí, que Joan Papell va publicar, el 2005, al seu Diplomatari de Santes Creus. Destaquem, en vermell, els topònims que ens afecten amb la finalitat de poder-los ubicar al terme de Cabra en l'actualitat. Alguns són ben evidents, d'altres en canvi no sabem on son. És una tasca feixuga però interessant. Haurem de continuar investigant i preguntant a la gent del poble per si en recorden algun que no sabem. Ajudeu-nos.

A la fotografia: Joan Papell, Carme Mansilla i Josep M Rovira



1173, febrer, 9 (1)
Garcia de Siurana, la seva muller Guillema i el seu fill Ramon venen
l’alou de Fontscaldetes, al terme del castell de Selmella, juntament
amb tots els drets i jurisdiccions, a l’abat Pere i al monestir de
Santes Creus per cent cinquanta sous de Barcelona.

A: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 18. Original.

B: AHNM. Sección Clero. Pergaminos. Santes Creus. Monasterio de Santa María.
Carpeta 2758, núm. 19. Trasllat de 30 d’abril de 1222 (Sig+num fratris
Berengari Dezcanos, testes huius translati; sig+num fratris Arnaldi de Santo
Ylario, testis. Sig+num Petri Arnaldi, monachi, qui hoc translatum scripsit die
et anno quo supra).

C: BT. Cartulari de Santes Creus. El “Libre Blanch”, foli 38v.

a: UDINA MARTORELL, Frederic, El “Llibre Blanch” de Santes Creus (Cartulario
del siglo XII), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Sección
de Estudios Medievales de Barcelona, Barcelona, MCMXLVII.

Cit.: PAPELL TARDIU, Joan, “El domini del monestir de Santes Creus. Un exemple
d’organització del territori en època medieval (1150-1233)”, Territori
i societat a l’edat mitjana. Història, arqueologia, Documentació, III
(1999-2000). Edició a cura de Jordi Bolós-Joan J. Busqueta, Universitat
de Lleida, Lleida 2000.

Sit notum cunctis scire volentibus quia ut ego Garsia de Siurana et uxor mea Guillelma una cum filio nostro Raimundo vendimus vobis, scilicet, Petro, abbati Sancte Crucis et fratribus suis, tam presentibus quam futuris, alodium nostrum proprium. Estautem predictum alodium in comitatu Barchinone, in termino castri de Celmela, in loco vocitato ad Fontes Calidas. Advenit ad me Garsiam per uxorem meam Guillelmam et mihi Guillelme per paternam vocem. Terminatur autem predictum alodium a parte orientis in ipsa carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram, a meridie in ipso torrente de ipsa spelunca de Solano, a parte vero circii in ipsa roca de Cabarrasa, ab occiduo in ipso torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis. Quantum iste quatuor affrontationes includunt et isti termini ambiunt sic vendimus vobis predictis ac de nostro iure in vestrum tradimus dominium et potestatem ad faciendum quicquid ibi vel melius facere volueritis. Accepimus autem a vobis pro hac venditione ·C·XL· solidos denariorum monete Barchinone, quos nos vobis dedimus et vos manibus nostris accepistis. Si quis hoc disrumpere temptaverit non hoc valeat sed in duplo componat et insuper iram Dei incurrat.
Actum est hoc ·Vº· idus februarii anno ab Incarnatione Domini ·Mº·Cº·LXXXº·IIº·, regni regis Ledovici iunioris ·XXXº·IIº·
Sig+num Garsie de Siurana, sig+num Guillelme, uxoris eius, sig+num Raimundi, filii eorum, nos qui hanc venditionem fecimus firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Ferrarii de Pontilis. Sig+num Guillelmi, castlani de Pontils.
Sig+num Berengarii de Pontils. Sig+num Guillelmi de Rourico. Sig+num Guillelmi Ferrarii, filii eius.
Sig+num Petri, monachi, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

1. Segons l’any de l’encarnació es tracta del dia 9 de febrer de 1173; en canvi, si
optem pel dels reis francs, tenim el 9 de febrer de 1171. Fem servir la datació de l’any
de l’encarnació. 
2 . B : quo . 
3 . a. Rivo .

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.




Estudi toponímic:
comitatu Barchinone= comtat de Barcelona 
castri de Celmela = Castell de Selmella 
loco vocitato ad Fontes Calidas= Lloc anomenat de Fonts Caldes (Fontscaldetes)
carrera de Captivariis, quo (2) vadit de rivo (3) Despeds ad Capram= camí o via Captivària (?) o de captius, que va del riu (torrent) de Rupit a Cabra. Recordem que Cabra, el 1173 podria estar ubicada encara sota el coll a la partida dels Castells Tallats. No obstant pensem que el poble actual, en aquestes dates ja s'estava formant damunt del coll.
spelunca de Solano= cova del Solano, o del Solà (?)
roca de Cabarrasa= roca de Cabarrà
torrente qui exit de Roca Rubea et revertitur in ipsa carrera de Captivariis= torrent que surt de la Roca Roja (?) i que dóna a la via Captivària (?).

Document de maig de 1178

1178, maig, 1
Ramon del Pujol, el seu nebot Berenguer i la seva germana Ramona,
amb el consell dels prohoms Ramon Pallarès, Guillem de Rauric
i Jover, batlle de Figuerola, i d’altres prohoms de Cabra, cedeixen
a Santes Creus, a mans de l’abat Pere, tot l’honor de Fontscaldetes,
amb totes les seves pertinences. Per aquesta renúncia de drets
reben dels béns monacals la quantitat de vuitanta sous
barcelonesos.

[A]: Original perdut.
B: BT. Cartulari de Santes Creus: El “Llibre Blanch”, foli 40v.
a: UDINA, El “Llibre Blanch de Santas Creus”..., p. 203, doc. 205.
Cit.: FORT, El senyoriu...

Sit notum cunctis quod ego Raimundus de Pujol et nepos
meos(1) Berengarius et soror mea Raimunda, una cum consilio
proborum hominum, scilicet, Raimundi Paiares et Guillelmi de
Roricho et de Iovario, baiulo de Figerola, nec non et aliorum
proborum hominum de Cabra, definimus et evacuamus et pacificamus
domui de Sanctis Crucibus et tibi Petro et omni tuo conventui
in perpetuum illum omnem honorem de Fontibus Calidis, cum
omnibus suis pertinenciis(2) et cum exitibus et regressibus suis integriter,
sicut melius dici vel intelligi potest, ad vestrum salvamentum.
Et est manifestum. Accepimus autem a vobis pro hac diffinicione(3)
·LXX· solidos denariorum bone monete Barchinone, et convenimus
vobis esse guarentes de hoc predicto honore contra cunctos homines
et feminas.

1. meus . 2 . a. pertinentiis . 3 . a. diffinitione .

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.

Estudi toponímic:
Roricho = Rauric (poble de la Conca de Barberà aprop de Santa Coloma de Queralt)
Fontibus Calidis= Fonts Caldes (Fontscaldetes) 
Figerola= Figuerola (poble de l'Alt Camp, a 3 km de Cabra)

Document de febrer de 1178

1178, febrer, 2
Guillem Guerau de Cervelló, per decisió i consell d’alguns prohoms —Guillem de Pontils i d’Arnau de Banyoles, nebot i cunyat seus respectivament, i d’altres— ven perpètuament l’alou que té amb Ferrer de Pontils i Guillem de Pontils, situat a Fontscaldetes i a Conill, dins el terme del castell de Selmella, a Santes Creus, amb caràcter alodial i amb cessió de drets i jurisdiccions, a canvi d’un pollí i dos auris.

..."et vendimus monasterio de Sanctis Crucibus per suum proprium
et liberum et francum(2) alodium ad faciendam suam voluntatem
quicquid inde facere voluerint. Est autem predictum alodium in
terminio de Celmela, in loco vocitato Fonscaldals(3) et Conil.(4) Accepimus autem pro hac(5) venditione unum pollinum et duos aureos." ...

2 . a. franchum . 3 . Al cartulari, Fontscaldas i a. Fonscaldas . 4 . Conil , escrit sobre raspadura.

PAPELL TARDIU, Joan, “Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225) Volum I”. FUNDACIÓ NOGUERA. Col·lecció DIPLOMATARIS. Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ. Edita: Pagès Editors. Primera edició: novembre de 2005. Lleida 2005.

Estudi toponímic:
termino de Celmela = terme de Selmella 
loco vocitato Fonscaldals o Fonscaldas= Lloc anomenat de Fontscaldes (Fontscaldetes)
Conil= Conill (part del terme situat al NE de Cabra)

El Nen Jesús de Fontscaldetes

És una història que sembla un conte però és una veritat com un temple. Arrel de l’inici de la recuperació del poble de Fontscaldetes, vam rebre una emocionada trucada telefònica de la Palmira Ferré i del Josep Freixes. Volien saber qui havia decidit netejar Fontscadetes per agrair-li personalment aquest gest que per a ells era important. Inicialment ens pensaven que era una iniciativa de l'Ajuntament de Cabra però algú els va adreçar a la persona adequada. Hi va parlar l’Albert Rovira (de cal Biló) i dies després es trobaven a casa seva, a Valls. La Rosa Maria Canela (de cal Ponet) i l’Albert hi van anar a enregistrar en vídeo la conversa amb aquest matrimoni.
La Palmira i el Josep havien viscut a Fontscaldetes fins que el 1942 es van casar i es van traslladar a Valls. De fet es van casar a Valls a la parròquia del Lledó. La Palmira era molt més gran que el Josep però l’estimació que es tenien superava tots els obstacles. El matrimoni va tenir una filla, l’Assumpció, actualment casada i fillada també a Valls.
La Palmira ens va explicar una història que ens va sorprendre primer i emocionar després.
Resulta que, poc abans de que esclatés la guerra, en plena bogeria popular, el Lluís Tomàs li va dir a la Palmira que anessin a l’església a recollir determinats objectes abans que els cremessin a la plaça com passava en altres pobles. Així que van recollir alguns objectes religiosos entre ells el Nen Jesús que ens ocupa. El Lluís Tomàs li va encarregar la custòdia de la imatge a la Palmira, llavors era una nena, tot dient-li que el protegís de la barbàrie. Ho va fer. El va posar en una capsa de llauna i el va amagar sota la pila de la llenya. Anys després, en marxar del poble, gairebé deshabitat, es va endur el Nen Jesús cap a Valls. La roba s’havia fet malbé i li’n va fer una de nova. I el va custodiar any rere any tot esperant l’oportunitat de tornar-lo a Fontscaldetes. Però el poble va quedar sense veïns a principis del anys 60 i aqeuí es va iniciar la seva degradació. La Palmira i el Josep havien perdut les esperances de veure mai més Fontscaldetes més enllà de l'estat enrunat en que es trobava. L’estiu del 2008, en una de les visites anuals que la Palmira i el Josep feien a Fontscaldetes, es van trobar que algú havia començat a netejar el poble. No s'ho podiem creure i es van emocionar. La resta és la que hem explicat a l’inici d’aquest article. La Palmira va prometre a l’Albert i a la Rosa Maria que si arranjaven l’església els donaria el Nen Jesús original que ella custodiava. Malauradament la Palmira, de molt avançada edat, va morir el 3 de setembre del 2009 sabent, però, que les obres de l’església es començarien aviat i que el grup de voluntaris de Cabra constituïts com a Associació d’Amics de Fontscaldetes tenia la intenció de no defallir en el projecte. Mesos després del traspàs de la Palmira, una vegada s'havia acabat de fer la nova teulada de l'església i posada la nova portalada, el Josep Freixes i la seva Filla Assumpció van trucar-nos per fer efectiva la voluntat de la seva esposa i mare. Així que el dia 3 de gener de 2010, a l’església de Cabra es va fer una missa en record de la Palmira i posteriorment vam anar tots a Fontscaldetes, amb el Nen Jesús. El llegat que la Palmira va fer a Fontscaldetes consta, a més de la imatge del Nen Jesús, d’una petita col·lecció de fotografies personals i d’un donatiu de 250 Euros per contribuir a les obres de l’església.
De moment el Nen Jesús es guardarà al cambril de l'església de Cabra en una vitrina que li construirem aviat. La intenció és que cada vegada que fem un ofici religiós a Fontscaldetes, prendrem el Nen Jesús perquè el presideixi.
Valgui aquest escrit com a homenatge a la Palmira, al Josep i a la seva filla Assumpció per aquesta demostració d’estima i respecte que ens conivida a continuar creient en l’amor i en les persones.

Cal Vilallonga

Aquesta és una fotografia feta el 1981 de la portalada de cal Vilallonga al carrer de la Creu de Cabra del Camp. No gaires anys després de la fotografia, el Jaume Rovira (de cal Vilallonga), la Rosita Tous (de cal Gallard) i el seu fill Jordi van decidir eixamplar la porta per entrar-hi el cotxe nou que s'havien comprat. La portalada la va desmuntar, pedra a pedra, el paleta Josep Tous (Pep Balanyà) i d'acord amb els propietaris la van desar a la pallissa que tenen a la partida de les Torres, a tocar del camí de Montblanc. Actualment, per voluntat dels seus propietaris, les pedres d'aquesta portalada són les que formen la nova arcada de l'església de Fontscaldetes. Casualment, aquesta fotografia es va fer servir per il·lustrar la portada del programa de la Festa Major de Cabra del Camp de 1984.

La nova portalada de l'església

Abans de Nadal es va acabar de posar la nova portalada de pedra de l'església de Fontscaldetes. Recordem que l'original va ser robada de Fontscaldetes fa uns quants anys. No hem sabut res del lladre i ignorem, actualment, on es pot trobar. El cas és que un veí de Cabra, el Jaume Rovira de cal Vilallonga, ens va fer donació d'una antiga portalada de pedra que tenia guardada en una palissa. La portalada en qüestió era la que tenia a casa seva al carrer de la Creu de Cabra i que va substituir, a principis dels 80, per una porta més ampla amb la finalitat de posar-hi el cotxe. El fet és el que el paleta d'aleshores, el Pep Balanyà , pare del Joanito Tous, i el Jaume Vilallonga van decidir desar-la amb previsió de futures ubicacions. Quina sort que hem tingut i quina sensibilitat la del Jaume Vilallonga que, en contes de vendre-la o llençar-la com han fet d'altres, l'ha regalada per l'església de Fontscaldetes. El procés no ha estat senzill. El Joanito ens comentava que la mida no acabava d'encaixar i s'han fet algunes modificacions. Però el resultat és el que ara es pot veure. Tenim una nova arcada de mig punt de pedra, original d'una casa de Cabra, com a porta de l'església de Fontscaldetes. L'arcada de cal Vilallonga del carrer de la Creu no podria tenir millor destí.