Recomanem que visiteu la pàgina del Flickr de Luis Sanmiguel. Un fotògraf amb una sensibilitat especial. Ens ha fet l'honor de publicar una fotografia de Fontscaldetes al seu àlbum privat.
divendres, 17 de desembre del 2010
Fontscaldetes al blog de Goigs de l'Alt Camp
Podeu trobar l'entrada de Fontscaldetes i algunes fotografies al Blog de Goigs de l'Alt Camp que mostra informació de molts pobles de la comarca i manté un bon arxiu amb un contingut molt interessant.
Accediu-hi: http://goigsaltcamp.blogspot.com/
Fontscaldetes: http://goigsaltcamp.blogspot.com/search/label/Fontscaldetes
Accediu-hi: http://goigsaltcamp.blogspot.com/
Fontscaldetes: http://goigsaltcamp.blogspot.com/search/label/Fontscaldetes
Una vella porta. Una porta nova.
La porta que hem posat a l'església de Fontscaldetes és una porta nova per a l'església perquè la que hi havia es va fer malbé. Però la nova porta en realitat és una vella porta recuperada pels de l'Associació.
La porta en questió prové de la pallissa de l'era del Penca i ens la va regalar el Josep Maria de cal Foguet i la seva família. Cal Penca és el renom d'una família de Cabra que tenia una casa al carrer del Vall, actualment carrer Major, a tocar a cal Povillet. El cognom dels de cal Penca és el de Queralt. Actualment esncara viu a Cabra el darrer descendent d'aquesta casa. el Xavier Queralt, anomenat directament el Penca.
Cal Foguet és una altra família de Cabra que tenen la casa al carrer de la Creu on encara hi ha la botiga que és l'estanc, merceria i tot un munt de coses més que ells mateixos han portat fins fa pocs anys. El Cognom de Cal Foguet és Ferrando. La Maria de Cal Foguet es va casar amb el Germi Calavera, fill del Cisco de la Parellada. Del seu matrimoni en sortí el Josep Maria que està casat amb la Clara Espinach, de Solivella, i tenen tres fills.
La porta ha estat restaurada pel Paco de Cal Mason fent servir l'antiga porta de melis que hem descrit i uns muntants, també de melis, provinents dels antics cabirons de l'església que els de cal Carreter -la família Fontova, que tenen una important serradora al poble- van intentar aprofitat serrant les parts menys afectades pel corc.
El Paco de cal Mason en realitat es diu Francesc Balcells i es va casar amb la Rosita Canela de cal Mason. L'ofici del Paco era el d'ebenista i per això, degut a la seva habilitat, és un dels col·laboradors més preuats de l'Associació Amics de Fontscaldetes.
El de cal Carreter són una família molt nombrosa de cognom Fontova. Els pares de la nissaga Fontova van arribar a Cabra provinents dels Omells de Na Gaia, a l'Urgell es deien Jaume Fontova i Rosa Salla. Tenien l'ofici de carreter perquè feien carros per encàrrec. D'aquí els ve el renom de la Casa. Els germans Fontova són set: El Magí, que viu a Barcelona; el Josep (Pep Carreter), el Joan, l'Anton i el Francesc (Cisco Carreter) que viuen a Cabra; el Jaume que viu al Pla; i la Rosa Maria que viu a Vila-rodona.
Com podeu comprovar, per fer la porta de l'església de Fontscaldetes hi han col·laborat moltes famílies de Cabra entre els quals encara podríem parlar del Francesc Tous de Cal Gallart i el Joan Tous, el Joanito, de cal Pep Balenyà. Però aquest, és un altre tema. Ja en parlarem.
Que per molts anys
La porta en questió prové de la pallissa de l'era del Penca i ens la va regalar el Josep Maria de cal Foguet i la seva família. Cal Penca és el renom d'una família de Cabra que tenia una casa al carrer del Vall, actualment carrer Major, a tocar a cal Povillet. El cognom dels de cal Penca és el de Queralt. Actualment esncara viu a Cabra el darrer descendent d'aquesta casa. el Xavier Queralt, anomenat directament el Penca.
Cal Foguet és una altra família de Cabra que tenen la casa al carrer de la Creu on encara hi ha la botiga que és l'estanc, merceria i tot un munt de coses més que ells mateixos han portat fins fa pocs anys. El Cognom de Cal Foguet és Ferrando. La Maria de Cal Foguet es va casar amb el Germi Calavera, fill del Cisco de la Parellada. Del seu matrimoni en sortí el Josep Maria que està casat amb la Clara Espinach, de Solivella, i tenen tres fills.
La porta ha estat restaurada pel Paco de Cal Mason fent servir l'antiga porta de melis que hem descrit i uns muntants, també de melis, provinents dels antics cabirons de l'església que els de cal Carreter -la família Fontova, que tenen una important serradora al poble- van intentar aprofitat serrant les parts menys afectades pel corc.
El Paco de cal Mason en realitat es diu Francesc Balcells i es va casar amb la Rosita Canela de cal Mason. L'ofici del Paco era el d'ebenista i per això, degut a la seva habilitat, és un dels col·laboradors més preuats de l'Associació Amics de Fontscaldetes.
El de cal Carreter són una família molt nombrosa de cognom Fontova. Els pares de la nissaga Fontova van arribar a Cabra provinents dels Omells de Na Gaia, a l'Urgell es deien Jaume Fontova i Rosa Salla. Tenien l'ofici de carreter perquè feien carros per encàrrec. D'aquí els ve el renom de la Casa. Els germans Fontova són set: El Magí, que viu a Barcelona; el Josep (Pep Carreter), el Joan, l'Anton i el Francesc (Cisco Carreter) que viuen a Cabra; el Jaume que viu al Pla; i la Rosa Maria que viu a Vila-rodona.
Que per molts anys
dilluns, 13 de desembre del 2010
La nova rialla de Fontscaldetes
dimecres, 10 de novembre del 2010
Fotografies nocturnes
Aquestes les signa un fotògraf anomenat Rafatz. Ni ha dues de molt bones. La tècnica de la fotografia nocturna produeix realment resultats espectaculars. Les ratlles que veieu al cel són en realitat els estels en moviment. Penseu que per obtenir una fotografia semblant han d'estar molt de temps d'exposició. En aquest cas les úniques coses que es mouen són els estel als firmament.
Mireu-les a:
http://www.flickr.com/photos/rafael_tamajon/4840624502/
NOTA: Les fotografies porten el © dels seus autors i no es poden reproduir ni fer servir sense permís. Si algú li interessa alguna fotografia, li recomanem que a través del Flickr es posi en contacte amb l'autor.
Mireu-les a:
http://www.flickr.com/photos/rafael_tamajon/4840624502/
NOTA: Les fotografies porten el © dels seus autors i no es poden reproduir ni fer servir sense permís. Si algú li interessa alguna fotografia, li recomanem que a través del Flickr es posi en contacte amb l'autor.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Dades de 1833 publicades el 1839
 |
| Publicat el 1839 |
DESCRIPCION TOPOGRAFICA
de la mayor parte de los pueblos, caminos, ríos, torrentes, arroyos y barrancos de la PROVINCIA DE TARRAGONA.
por José Criviller
Y RESUMEN
de las producciones, Industria y Comercio de su país, con una nómina de toda la población de la misma, según los límites prefijados en el Real decreto de división territorial de 30 de Noviembre de 1833.
TARRAGONA:
Imprenta De Miguel Puigrubí. 1839.
En aquest llibre hi trobem relacionat Fontscaldetes del qual no en parla a l'apartat on descriu altres pobles però si que surt a l'index final a la pàgina 158. Llegim Fontscaldetas, classificat com a Lugar, i diu que té 3 vecinos i 13 habitantes. No diu que estigui "unido" a Cabra.
Passa el mateix amb Selmella, on tampoc el fa "unido" al Pont: Salmella, Lugar, 13 vecinos, 69 habitantes.
De Figuerola curiosament no diu que sigui ni Villa ni Lugar i tampoc en fa cap descripció. Ho trobem només a l'index referenciant 73 veins i 350 habitants.
En el mateix llibre descrivim el que diu d'altres pobles de l'entorn de Fontscaldetes per poder-ho relacionar amb fets de l'època. Els textos els transcrivim tal i com estan publicats tot i que hi ha comentaris que fan força gràcia, com per exemple el del Pla. Veiem-los.
De Valls á Sarreal pasando por el Pla, Cabra y Barbera.
Sálese de Valls por la parte N. N. O., dejando sobrela derecha el camino carretero que conduce á Alió; continúase por terreno llano por entre viñedos y tierras de pan; y pasando un barranco á distancia de un cuarto de hora, continúase por igual naturaleza de camino por espacio de dos horas, y se entra en la villa del Pla. Siguese el camino carretero, y á corta diferencia de igual naturaleza que el anterior, cu distancia de una hora que se entra en Cabra. Empieza un ascenso con carretera áspera, difícil y Jlana de lodazales en el invierno; y se atraviesa el Hacinado Coll de Cabra: sigue un descenso en distancia de cerca una hora, luego un corto ascenso; y dejando Barbera á corto trecho sobre la izquierda, se pasa el riachuelo Anguera; y á unos tres cuartos de hora se entra . en Sarreal: y si cerca de Barbera se toma el camino de la izquierda, puede seguirse hasta Montblanch. Desde Sarreal tomando el camino de frente, puede seguirse hasta la provincia de Lérida por Forés y Tallat; y si se toma el de la derecha sigue á Santa Coloma por Rocafort y las Pilas, cuyas descripciones hicimos ya arriba.
Distancia de Valls á Sarreal pasando por los pueblos arriba dichos.
De Valls al Pla dos horas y un cuarto: de ídem á Cabra una hora: de idem á Barbera una hora: de esta á Sarreal una hora. Total cinco horas y cuarto.
PLA
Tiene 294 vecinos 1066 habitantes: está situada al pié de una montaña. Como esta villa goza de una situacion elevada, con respecto á los demas pueblos del campo de Tarragona, ofrece un punto de vista muy agradable; presentándose este hermoso territorio al espectador, como una vasta llanura sembrada de infinitas poblaciones, dispuestas en forma de arco; cuya curva describe la cordillera de montañas que las separan del Priorato, Conca de Barbera , j Panadés; figurando la cuerda del arco el mar que se descubre desde la Torredenbarrax hasta el Coll de Balaguer. Produce trigo, cebada, legumbres, vino y aceite. Industria, molinos de aceite, tres harineros y fábricas de aguardiente; entre ellas una de nueva construccion que lo elabora en grandes cantidades.
CABRA.
Tiene 95 vecinos 347 habitantes: está situada en un pequeño valle en terreno llano. Produce trigo, legumbres, vino y aceite. Industria, fábricas de aguardiente. Saliendo de este pueblo para Barbera hemos dicho se pasa el collado que lleva su nombre, esto es Coll de Cabra: este punto es de los mas bajos de la cordillera.
BARBERA.
Tiene 158 vecinos 569 habitantes: está situado en una pequeña altura, en otro tiempo fué de los templários. Produce trigo, legumbres, vino y aceite. Industria, fabricas de aguardiente.
SANTAS CREUS.
Fué monasterio de Bernardos &c.
POBLAS Y AIGUAMURCIA.
Tiene 86 vecinos 334 habitantes: situado en un llano á la ribera de un brazo del rio Gaya. Produce trigo, vino y aceite.
VILARRODONA.
Tiene 449 vecinos 1679 habitantes,, un ex-convento de frailes Servitas y un hospital. Las ruinas de un gran castillo que aun permanecen, denotan haber sido fortaleza de consideracion, y en algun tiempo de mayor poblacion que en el dia. Produce trigo, legumbres, cáñamo, vino y aceite; cria ganado y mucha caza. Industria, fábricas de aguardiente y una de papel.
PONT DE LA ARMENTERA.
Tiene 302 vecinos 1400 habitantes y un hospital. Produce trigo, vino, aceite, legumbres, habichuelas y mucha hortaliza. Industria, una fábrica de paños finos de toda ríase, y varias otras de paños ordinarios: tiene siete batanes, tres molinos harineros, tres de aceite y tres fábricas de aguardiente.
VALLESPINOSA.
Tiene 20 vecinos 88 habitantes. Produce trigo y legumbres.
PONTILS.
Tiene 48 vecinos 225 habitantes: produce trigo, vino, legumbres, cebada y centeno.
VALLS.
Esta villa es cabeza de partido de su nombre tiene 2360 vecinos 11084 habitantes, inclusos los de los tres pequeños pueblos sufraganeos, Masmolets, Fontscaldes y Picamoxons: tres ex-conventos de frailes, dos de monjas, un hospital con siete hermanas de la caridad, que se dedican á la asistencia de los enfermos y á la enseñanza de las niñas: un cuartel para caballería, siete plazas, algunas de ellas adornadas con fuentes de agua potable, buenas calles, estando la mayor parte empedradas, casa consistorial que comprende la cárcel.
Está situada en una pequeña colina circuida de dos arroyos que forman la figura de una Y, y se dirigen al Francolí á unos tres cuartos de hora S. S. O. de la villa; la que estando antes de esta guerra en parte rodeada de murallas de tapias con seis torreones, en la actualidad se ha cercado del todo con paredes aspilleradas, y otros torreones ó baluartes en disposicion de resistir á todas las facciones, por estar la mayor parte de sus habitantes poseídos del mas puro patriotismo, de la subordinacion y del orden.
El término y situacion de Valls es en estremo sano y templado : su terreno es delicioso y fértil , abundante de aguas ; por cuyos motivos coséchase generalmente de todo cuanto es susceptible un país benigno, principalmente vino regular que en su mitad se reduce á aguardiente , vino blanco que se esporta ar levante y América , y vino moscatel muy esquisito: produce ademas aceite, avellanas, algarrobas , raaiz , habichuelas y legumbres , cáñamo bueno y en tal cantidad que, en ciertos años han dado por su diezmo 3500 libras catalanas; granos de toda especie, con los que se hacen muchos fideos que llevan á vender a Reus y otros pueblos de Cataluña, y un pan muy delicado que conducen á la citada villa de Reus, Tarragona y otros pueblos hasta seis leguas; críanse tambien muchas moreras, pinos y cañas, siendo estas muy buenas para la embocadura de instrumentos de música.
La mitad de los habitantes de Valls se dedican á la agricultura, y la otra mitad á diferentes artes; de suerte que cuenta veinte fábricas de aguardiente, diez y seis molinos aceiteros, cinco harineros al rededor de la villa con once ruedas, y otros cinco en el término á orillas del rio Francoli con doce ruedas; un batan, fábricas de papel de estraza, curtidos que se esportan á los reinos de Valencia y Aragon, de algodon, estambre, lienzos, cordage, alpargatas, pipas para el transporte de aguardiente, quince hornos grandes para pan, cinco fábricas de jabon duro y flojo, veinte y cuatro confiterías, seis fábricas de tintes, cinco de ladrillos y tejas, una alfarería, prados para el blanqueo de telas, cilindros públicos, una fábrica para sacar la seda del capullo y torcerla, y fundicion de caracteres de imprenta: algunos se dedican tambien á grabar el bronce, y á fabricar tijeras para rebajar terciopelo y paños.
En las cercanías de la villa y al O. se halla una canlera de piedra fuerte negra con rayas blancas, que despues de pulimentada es muy hermosa y sirve para varios adornos.
Celebra dos mercados semanales, y al efecto tiene una grande pieza llamada pallol (albondiga) para el depósito del trigo y demas granos; y dos ferias anuales, concurriendo mucha gente tanto á las ferias como á los mercados.
Siendo pues la villa de Valls cabeza de partido, y sin disputa la. segunda de la provincia; estacionaremos en ella, «siguiendo el metodo que hasta aquí hemos observado en las demas cabezas de partido , partiendo desde ella por los caminos mas interesantes y de mayores comunicaciones paira diferentes puntos de la provincia, hasta las de Lerida y Barcelona.
Uno de los principales caminos de comunicacion queda ya arriba descrito, partiendo de Reus á esta villa; por lo que seria superfino volverlo á repetir.
Per consultes posterior guardem un exemplar d'aquest llibre en format PDF.
dissabte, 11 de setembre del 2010
1188 - Alfons I “confirma” la granja de Fontscaldetes
8 de setembre de 1188.
“Alfons I, des d’Anglesola, confirmava juntament amb les posessions de la granja de Fontscaldetes, tot l’honor conreat i erm que el monestir havia conseguit a Sant Pere del Gaià”
CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol I - pp. 125
“Alfons I, des d’Anglesola, confirmava juntament amb les posessions de la granja de Fontscaldetes, tot l’honor conreat i erm que el monestir havia conseguit a Sant Pere del Gaià”
CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol I - pp. 125
dijous, 2 de setembre del 2010
1186 - La butlla del papa Urbà III esmenta la granja de Fontscaldetes
Copiem el text de l'autor:
La Granja de Fontscaldetes
"Les circumstàncies de la ubicació del monestir a les ribes del Gaià comportaren ben aviat la formació de la granja de Fontscaldetes. El 1173, el monestir decideix comprar, a Garcia Siurana, unes terres al castell de Selmella in loco vocitato ad Fontes Calidas, ignorem amb quina intenció. A partir d’aquesta adquisició, la predisposoció del monestir a comprar terres en aquells indrets, les circumstàncies de les donacions i dels convenis, ens refelcteixen la clara intenció del monestir d’assolir l’explotació d’una extensa granja al lloc de Fontscaldetes, ben proper al nucli central.
Les referències a la granja de Fontscaldetes a la nostra documentació són nombroses; podrìem destacar-ne la “confirmació” d’aquesta granja per Alfons I, el 1188, la butlla d’Urbà III del 1186, etc.
L’explotació d’aquesta granja cal suposarq ue es devia fer segons el costum cistercenc de treball encarregat als conversos. Sabem, o almenys ho intuïm, que hi devien treballar alguns sarraïns depenents del monestir per algun tipus de vincle, car la mort d’un d’aquets sarraïns, ocasionada per Pere Burdell abans del 1191 per aquests indrets, així ens ho fa pensar.
La importància agro-pequària d’aquesta granja devia radicar en el cultiu de cereals i en el bestiar, ja que, com sabem, les terres del castell de Selmella esdevingueren també zones de pastura d’hivern per al bestiar del monestir”
CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol. II pp. 31-32
La Granja de Fontscaldetes
"Les circumstàncies de la ubicació del monestir a les ribes del Gaià comportaren ben aviat la formació de la granja de Fontscaldetes. El 1173, el monestir decideix comprar, a Garcia Siurana, unes terres al castell de Selmella in loco vocitato ad Fontes Calidas, ignorem amb quina intenció. A partir d’aquesta adquisició, la predisposoció del monestir a comprar terres en aquells indrets, les circumstàncies de les donacions i dels convenis, ens refelcteixen la clara intenció del monestir d’assolir l’explotació d’una extensa granja al lloc de Fontscaldetes, ben proper al nucli central.
Les referències a la granja de Fontscaldetes a la nostra documentació són nombroses; podrìem destacar-ne la “confirmació” d’aquesta granja per Alfons I, el 1188, la butlla d’Urbà III del 1186, etc.
L’explotació d’aquesta granja cal suposarq ue es devia fer segons el costum cistercenc de treball encarregat als conversos. Sabem, o almenys ho intuïm, que hi devien treballar alguns sarraïns depenents del monestir per algun tipus de vincle, car la mort d’un d’aquets sarraïns, ocasionada per Pere Burdell abans del 1191 per aquests indrets, així ens ho fa pensar.
La importància agro-pequària d’aquesta granja devia radicar en el cultiu de cereals i en el bestiar, ja que, com sabem, les terres del castell de Selmella esdevingueren també zones de pastura d’hivern per al bestiar del monestir”
CARRERAS I CASANOVAS, ANTONI: El monestir de Santes Creus, 1150-1200. IEV, Valls 1992. Vol. II pp. 31-32
divendres, 20 d’agost del 2010
Una bona fotografia nocturna de Fontscaldetes
Aquesta la va fer el fotògraf d'Altafulla aque signa amb el nom Faingold. La fotografia ens explica l'autor està feta amb 48 minuts d'exposició a 2.8. Una bona mostra.
La podeu veure a:
http://www.nikonistas.com/digital/foro/index.php?showtopic=97343
La podeu veure a:
http://www.nikonistas.com/digital/foro/index.php?showtopic=97343
dimarts, 17 d’agost del 2010
La Diputació de Tarragona ajuda Fontscaldetes
Premsa -- 2010-07-28 14:09:14
Algunes de les millores són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp, o el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet.
La Diputació de Tarragona ha aprovat inversions en 32 municipis i entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per a l’arranjament d’ermites i els seus espais annexos. Les aportacions de la institució intercomarcal per millorar les condicions d’aquest patrimoni històric i cultural del territori sumen 80.000 euros.
Algunes de les millores que s’impulsaran amb aquests ajuts són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp; el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet, a Vimbodí i Poblet; les millores a l’interior i l’exterior de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea; l’arranjament de la capelleta exterior de la Mare de Déu de la Fontcalda, a Gandesa, l’arranjament de l’entorn de l’ermita de l’Abellera, a Prades, o diverses obres a l’ermita de Sant Joan, de Montblanc, entre moltes altres actuacions.
Les ajudes s’han atorgat tenint en compte diferents valoracions. En aquest sentit, s’han tingut en compte criteris de prioritat, com la urgència a realitzar l’obra, la importància artística, arquitectònica i històrica de l’ermita, aspectes arquitectònics i la quantitat de població dels municipis sol·licitants.
A continuació, es detallen els diferents ajuts:
ALT CAMP
Alcover – Ajt. Restauració parcial de temple Sant Miquel cementiri. 4.512 €
Bràfim – Patronat ermita Loreto. Restauració i millora interior. 1.871 €
Cabra del Camp – Parròquia. Restauració exterior església Fontscaldetes. 4.133 €
Querol – Ajuntament. Supressió barreres arquitectòniques ermita Querol. 609 €
BAIX CAMP
L’Aleixar – Ajuntament. Adequació magatzem ermita Sant Blai. 801 €
Alforja – Parròquia. Millores ermites Sant Antoni i Puigcerver. 2.136 €
Prades – Ajuntament. Arranjament entorn ermita Abellera. 3.390 €
Castellvell del Camp – Ajuntament. Actuacions ermita Santa Anna. 740 €
Pratdip – Ajuntament. Pintar façana ermita Sta Marina. 2.003 €
La Selva C.– Amics i Cambreres Paretdelgada. Rest. pintures murals. 2.817 €.
BAIX EBRE
L’Aldea – Patr. ermita de la M.D.D. de l’Aldea. Millores interiors i exteriors. 4.519 €
BAIX PENEDÈS
Albinyana – parròquia. Millora ermita Sant Antoni. 3.751 €
Banyeres del Penedès – Ajunt. Arranjament teulada ermita MDD Priorat. 766 €
CONCA DE BARBERÀ
Montblanc – Ajuntament. Arranjaments a ermita Sant Joan. 3.016 €
Montblanc - La Guàrdia – Parròquia. Arranjament façana ermita dels Prats. 395 €
Les Piles – Ajuntament. Enderroc local adjacent ermita Sta Eugènia. 3.960 €
Pontils – Sta Perpètua. Ajunt. Recuperació marges ermita Sta Susanna. 3.954 €
Sta Coloma Q. – Ajt. Obres sagristia esgl. St Joan B. Pobla de Carivenys. 2.260 €
Vilaverd – Ajuntament. Millora sala porxos ermita Montgoi. 3.687 €
Vimbodí i Poblet - Com. Cisterc. Poblet. Actuacions capella Sta Caterina. 2.956 €
PRIORAT
Cabacés – Parròquia Nativitat. Millores ermites de St Joan i de Sant Roc. 4.519 €
Falset – Ajuntament. Consolidació ermita Sant Cristòfol. 4.519 €
Poboleda – Ajuntament. Neteja entorn ermita. 1.714 €
RIBERA D’EBRE
Ascó – Ajuntament. Millora espais annexos ermita Santa Paulina. 1.115 €
Miravet – Ajuntament. Arranjament façana est Església Vella. 293 €
Rasquera – Ajuntament. Arranjament plaça ermita. 3.841 €
Vinebre – Ajuntament. Millora accessibilitat ermita St Miquel. 2.723 €
TARRAGONÈS
El Morell – Ajuntament. Condicionament església Granja dels Frares. 2.071 €
Vilallonga del Camp – Ajuntament. Millora casa ermità ermita Roser. 3.841 €
TERRA ALTA
Gandesa – Ajuntament. Arranjament capelleta exterior Fontcalda. 1.819 €
Vilalba dels Arcs – Ajuntament. Adequació espai annex ermita St Pau. 1.094 €
La Pobla de Massaluca – Ajunt. Rehabilitació entorn ermita Sta Madrona. 170 €
La Diputació de Tarragona ha aprovat inversions en 32 municipis i entitats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per a l’arranjament d’ermites i els seus espais annexos. Les aportacions de la institució intercomarcal per millorar les condicions d’aquest patrimoni històric i cultural del territori sumen 80.000 euros.
Algunes de les millores que s’impulsaran amb aquests ajuts són la restauració de les pintures murals de la nau principal de l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp; el nou enllumenat de la capella de Santa Caterina del Monestir de Poblet, a Vimbodí i Poblet; les millores a l’interior i l’exterior de l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea; l’arranjament de la capelleta exterior de la Mare de Déu de la Fontcalda, a Gandesa, l’arranjament de l’entorn de l’ermita de l’Abellera, a Prades, o diverses obres a l’ermita de Sant Joan, de Montblanc, entre moltes altres actuacions.
Les ajudes s’han atorgat tenint en compte diferents valoracions. En aquest sentit, s’han tingut en compte criteris de prioritat, com la urgència a realitzar l’obra, la importància artística, arquitectònica i històrica de l’ermita, aspectes arquitectònics i la quantitat de població dels municipis sol·licitants.
A continuació, es detallen els diferents ajuts:
ALT CAMP
Alcover – Ajt. Restauració parcial de temple Sant Miquel cementiri. 4.512 €
Bràfim – Patronat ermita Loreto. Restauració i millora interior. 1.871 €
Cabra del Camp – Parròquia. Restauració exterior església Fontscaldetes. 4.133 €
Querol – Ajuntament. Supressió barreres arquitectòniques ermita Querol. 609 €
BAIX CAMP
L’Aleixar – Ajuntament. Adequació magatzem ermita Sant Blai. 801 €
Alforja – Parròquia. Millores ermites Sant Antoni i Puigcerver. 2.136 €
Prades – Ajuntament. Arranjament entorn ermita Abellera. 3.390 €
Castellvell del Camp – Ajuntament. Actuacions ermita Santa Anna. 740 €
Pratdip – Ajuntament. Pintar façana ermita Sta Marina. 2.003 €
La Selva C.– Amics i Cambreres Paretdelgada. Rest. pintures murals. 2.817 €.
BAIX EBRE
L’Aldea – Patr. ermita de la M.D.D. de l’Aldea. Millores interiors i exteriors. 4.519 €
BAIX PENEDÈS
Albinyana – parròquia. Millora ermita Sant Antoni. 3.751 €
Banyeres del Penedès – Ajunt. Arranjament teulada ermita MDD Priorat. 766 €
CONCA DE BARBERÀ
Montblanc – Ajuntament. Arranjaments a ermita Sant Joan. 3.016 €
Montblanc - La Guàrdia – Parròquia. Arranjament façana ermita dels Prats. 395 €
Les Piles – Ajuntament. Enderroc local adjacent ermita Sta Eugènia. 3.960 €
Pontils – Sta Perpètua. Ajunt. Recuperació marges ermita Sta Susanna. 3.954 €
Sta Coloma Q. – Ajt. Obres sagristia esgl. St Joan B. Pobla de Carivenys. 2.260 €
Vilaverd – Ajuntament. Millora sala porxos ermita Montgoi. 3.687 €
Vimbodí i Poblet - Com. Cisterc. Poblet. Actuacions capella Sta Caterina. 2.956 €
PRIORAT
Cabacés – Parròquia Nativitat. Millores ermites de St Joan i de Sant Roc. 4.519 €
Falset – Ajuntament. Consolidació ermita Sant Cristòfol. 4.519 €
Poboleda – Ajuntament. Neteja entorn ermita. 1.714 €
RIBERA D’EBRE
Ascó – Ajuntament. Millora espais annexos ermita Santa Paulina. 1.115 €
Miravet – Ajuntament. Arranjament façana est Església Vella. 293 €
Rasquera – Ajuntament. Arranjament plaça ermita. 3.841 €
Vinebre – Ajuntament. Millora accessibilitat ermita St Miquel. 2.723 €
TARRAGONÈS
El Morell – Ajuntament. Condicionament església Granja dels Frares. 2.071 €
Vilallonga del Camp – Ajuntament. Millora casa ermità ermita Roser. 3.841 €
TERRA ALTA
Gandesa – Ajuntament. Arranjament capelleta exterior Fontcalda. 1.819 €
Vilalba dels Arcs – Ajuntament. Adequació espai annex ermita St Pau. 1.094 €
La Pobla de Massaluca – Ajunt. Rehabilitació entorn ermita Sta Madrona. 170 €
dimarts, 20 de juliol del 2010
Presentació Amics de Fontscaldetes
La presentació dels Amics de Fontscaldetes la va fer el Josep Maria Balcells de Cal Mason i la va penjar a Slideshare perquè tothom la pugui veure.La presentació esta feta amb Power Point i descriu perfectament els objectius de l'Associació, la seva Junta i la seva organització.
http://www.slideshare.net/JBALCELLSCA/presentaci-amics-de-fontscaldetes
diumenge, 20 de juny del 2010
Fontscaldetes al Google Earth
Hem trobat una pàgina on el Joel Marimon hi te penjades unes fotografies de Fontscaldetes que han estat seleccionades per Google Earth. Les fotografies estan fetes el juliol del 2008.
Podeu vuere-les a: http://www.panoramio.com/photo/11835352
Podeu vuere-les a: http://www.panoramio.com/photo/11835352
diumenge, 23 de maig del 2010
Ressenya: “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova”
Autors: Jesus M. Oliver, Valentí Gual Vilà, Gener Gonzalvo Bou, Josep Prats Tarsà, Josep Baluja Barreiro, Antoni Carreras Casanovas, Josep M. Sans i Travé, Joan Dich i Mas i Josep M. Rovira i Valls.
Primera edició, novembre del 2008
Cossetània Edicions, col·lecció “El Bagul”, 9
152 pàgines
ISBN 978−84−9791−429−1
Preu: 15,00 euros.
L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.
Ressenya extreta i reproduïda integrament del blog: http://www.llibrevell.cat/wp/cister-monestirs-reials-a-la-catalunya-nova/
diumenge, 2 de maig del 2010
Recuperat l'antic Sant Crist de Fontscaldetes
divendres, 30 d’abril del 2010
La Palmira Ferré en una fotografia de Pere Català i Pic
.jpg)
Provinent també de l'arxiu familiar de la Palmira Ferré i del Josep Freixes us presentem aquesta nova fotografia que des d'avui forma part del nostre arxiu. Es tracta d'una fotografia de la Palmira quan tenia 15 anys. Està datada al revers, manuscrita, com a realitzada el 1931. També al revers hi figura la marca o logotip de l'estudi Català amb una imatge de l'època impresa en un to blau-verdós on a més de la marca FOTO CATALÀ hi diu VALLS i MONTBLANC. Al mig de la imatge del logotip de Català es pot apreciar una mena de recipient alt i esvelt que conté cinc fruites probablement pomes, taronges o préssecs. La fotografia de la Palmira està positivada en un to sèpia, característic de l'època sobre un cartonet de mig mil·límetre aproximadament. És una fotografia d'estudi, feta probablement a Valls on la jove Palmira posa al costat d'una columna amb un capitell amb flors. La fotografia està molt ben conservada, això fa que es pugui observar amb detall la seva qualitat. Per la data de la fotografia -1931- podem afirmar que va ser feta per l'insigne fotògraf vallenc Pere Català i Pic que aleshores tenia estudi a Valls i a Montblanc.
Gràcies a un comentari publicat en aquest mateix blog, sabem que la Palmira Maria Josefa Ferré Rosell va néixer a Fonstcaldetes el dia 7 de febrer de 1917. Moltes gràcies per la nova informació. Salut!
Recordem que Pere Català i Pic, juntament amb els seus fills Pere i Francesc formaran part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres el proper mes de febrer. Cada deu anys, coincidint amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, la ciutat de Valls honora els seus fills il·lustres dedicant-lis un quadre a la planta noble de l'Ajuntament. El retrat de la família Català s'ha encarregat aquest any al pintor Enric Adserà Riba, artista resident a Zaandam (Holanda) molt vinculat a Valls i a l'Alt Camp tant per haver nascut a Cabra del Camp com per haver estat deixeble de l'escultor Josep Busquets i de Cèsar Martinell. L'Enric també està col·laborant amb la recuperació de Fontscaldetes.
L'altar de l'església de Fontscaldetes
divendres, 23 d’abril del 2010
Inaugurem una nova secció del blog: BIBLIOTECA DE FONTSCALDETES
L’Alt Gaià, entre la Segarra i el CampIgnasi Planas de Martí
Els millors itineraris a peu i en bicicleta per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella
Cossetània Edicions. Valls 1999. Col·lecció: Azimut , núm 4
Aquest llibre descriu itineraris de muntanya per una zona molt poc poblada i bastant desconeguda tot i la seva proximitat a centres urbans, i a cavall entre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia. Els dotze itineraris que es poden fer a peu i en BTT transcorren per les serres d’Ancosa, Brufaganya, Miralles, Montclar, Montmell, Queralt i Selmella.
L'itinerari 1 porta per nom: de Cabra del Camp a Fontscaldetes i el Cogulló.
Hi ha una interessant descripció de l'estat d'abandó de Fontscaldetes a més de les dades necessàries per arribar-hi per camins i senderons. Una bona excursió que us recomanem.
COL·LABOREU AMB NOSALTRES
Si sabeu d'algun llibre on hi podem trobar alguna informació sobre Fontscaldetes feu-nos arribar una nota i la publicarem en aquesta secció. La nostra intenció es recollir físicament tots els llibres possibles que parlin del nostre poble i anar farcint de dades la nostra història.
Avui, diada de Sant Jordi, inaugurem aquesta secció del nostre Blog.
23 d'abril de 2010
23 d'abril de 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
Nova secció del Blog: ARXIU AUDIOVISUAL
Podeu prémer l'enllaç adjunt per veure el reportatge que en Llucià Ferré al programa de TV3 "Quin País!" va dedicar a Cabra del Camp. Hi ha una entrevista a la font de Fontscaldetes amb l'Albert Rovira i el Josep de Cal Jeroni. La primera data d'emissió del programa va ser el juliol de 2009. Posteriorment l'hem pogut veure en una altra emissió el 2010.
PROGRAMA QUIN PAÍS! - TV3
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47752
Cabra del Camp
A Cabra del Camp, a més de dues festes majors, organitzen la Festa del Segar i del Batre. "Quin país!" dedica el capítol a aquesta població de l'Alt Camp i en descobreix algunes particularitats.A Cabra del Camp, concretament a la urbanització Mas del Plata, hi ha una reproducció de 12 metres d'alçada del personatge de còmic Mazinger Z. Està fet de ferro i de fibra de vidre. El presentador del programa, Llucià Ferrer, parla d'aquesta escultura gegant amb Amèlia Eslava, presidenta de l'Associació de Veïns de Mas del Plata, i amb en Josep Maria, un altre veí de la urbanització.
Cabra del Camp celebra dues festes majors, la Gran i la Petita. Una altra festa és la del Segar i del Batre, i el Llucià conversa amb dos dels seus organitzadors, Antonio Bosch i Josep Forn. La Festa del Segar té lloc el primer diumenge de juliol; després ve la Festa del Batre, el primer diumenge d'agost; i, finalment, la Festa del Sembrar, que se celebra el tercer diumenge de novembre.
Tot seguit, el presentador es troba amb Maria Robert, de la Confraria del Sant Crist de Cabra del Camp. Tots dos parlen de la figura del Sant Crist, que, segons els veïns, fa ploure quan el treuen al carrer.
El presentador també es desplaça fins a Fontscaldetes, un nucli que pertany al municipi de Cabra del Camp i que va ser abandonat a la dècada dels 60. Ara, un grup de veïns volen recuperar Fontscaldetes i, per això, han creat una associació. Aquí, el Llucià es troba amb Josep Baldrich, l'últim veí que va marxar de Fontscaldetes, i Albert Rovira, membre de l'associació.
I, finalment, a l'ajuntament, el presentador entrevista l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré.
diumenge, 11 d’abril del 2010
Excursió fotogràfica a Fontscaldetes
L'associació fotogràfica UllPlà en col·laboració amb La Xiruca Foradada, ambdues entitats del Pla de Santa Maria, han organitzat una excursió fotogràfica a Fontscaldetes. Una quarantena d'afeccionats a la fotografia i a caminar han arribat a Fontscaldetes a mig matí. Les fotografies que han fet les podrem veure exposades a les botigues del Pla com tenen costum aquesta associació.
Animem a els amics del Pla a col·laborar en la recuperació de Fontscaldetes, poble lligat també a la seva història i als seus records.
Gràcies a la vostra iniciativa de divulgació de Fontscaldetes.
dilluns, 22 de març del 2010
Article de la Gemma Casalé al Diari de Tarragona
El Diari de Tarragona d'avui (21/03/2010) dedica una pàgina sencera al projecte de Fontscaldetes. Moltes gràcies a la periodista Gemma Casalé per ajudar-nos a tirar endavant la recuperació de Fontscaldetes patrimoni de tots. Podeu consultar l'article, aquí:
http://www.diaridetarragona.com/camp/041833/units/per/recuperar/fontscaldetes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)