dilluns, 27 de desembre del 2010

Fontscaldetes des de Reus

L'excursió que van fer a Fontscaldetes els amics de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus és present a internet tant en texte com en imatges. Si voleu seguir la diada només cal que aneu entrant als enllaços que us proposem.
La serra de la Voltorera vista des de la banda de Cabarrà, cap el camí dels Pedregals a la vora del Tossal Rodó.

Blog de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus
http://secelecreus.blogspot.com/

Àlbum de fotos de la Secció
 http://picasaweb.google.com/secelecreus/ColLocacioPessebreAFontscaldetesExcursioCabraDelCampElCogulloFontscaldetes19122010?feat=directlink#

Àlbum del Josep i la Sesca
http://picasaweb.google.com/ganxets.cat/SortidaDeNadalCentreDeLecturaSeccioExcursionista19122010Fontscaldetes#

Els hem manllevat una fotografia de la Voltorera per il·lustrar aquesta entrada.
A més a més, hem d'agraïr-los que col·laborin amb Fontscaldetes oferint a tots els socis del Centre de Lectura de Reus la nostra samarreta al preu de 6 Euros. Tu també ho pots fer a:
http://fontscaldetes.blogspot.com/search/label/Amics%20de%20Fontscaldetes

La samarreta de Fontscaldetes

Una bona manera d'ajudar-nos a recuperar Fontscaldetes és col·laborant amb les accions que fem els de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes.
Fotografia cedida per la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus

Si vols comprar la samarreta de Fontscaldetes només cal que ens enviis un e-mail amb la teva adreça, telèfon de contacte i quantes samarretes vols. Te les portarem a casa o les enviarem per correu.

Preu: 6 €
Indica'ns la talla que vols: S, M, L, XL, XXL

El nostre mail és: recuperemfontscaldetes@tinet.cat

Quan ens facis la comanda t'enviarem el número de compte corrent on ens pots fer l'ingrés.

Moltes Gràcies per la teva col·laboració.

Associació d'Amics de Fontscaldetes

diumenge, 26 de desembre del 2010

Mapa de 1897

© Centre Excursionista de Catalunya
Aquesta és la Carta Comarcal de Catalunya feta per Norbert Font i Sagué (1874-1910) publicada a Paris el 1897. D'aquest mapa en volem destacar que el terme de Cabra i el del Pont d'Armentera estan inclosos dins la comarca de Montblanc mentre que El Pla i possiblement Figuerola són a la de Valls.
Observem que destaca geogràficament el Puig de Capdells i la serra de Comaverd, just damunt de Fontscaldetes.

Mapa de 1690

© Centre Excursionista de Catalunya
En un mapa del s. XVII , original imprès a Holanda probablement el 1690, procedent de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya observem els topònims que ens afecten més directament. Notem que l'emplaçament de Fontscaldetes i el de Selmella estan canviats. Pel demés, és curiós com escriuen els noms de lloc que, en general, són força semblants a la realitat. En destaquem alguns:

Cabeca - Cabra
Fonte Caldetes - Fontscaldetes
Penafreda - Prenafeta
Lo Pla - El Pla

Fem esment que el Cabra i el Pont d'Armenter el el situen com a pertanyent a un extensíssim Territorium Montis Albi (Montblanc) mentre que el Pla i Valls estan dins el Territorium Tarraconense.

Els rentadors

Tocant a l'església hi ha els dos rentadors que donaven servei al poble. L'un, més petit, està concebut expressament com a rentador; l'altre, més gran, estava destinat era la bassa de l'hort de cal Jeroni que hi és a tocar. Tots dos es nodrien de l'aigua de la font. Hi ha una canalització soterrada que comunica una petita pica de pedra situada al capdavall del rec de la font amb el rentador i amb la bassa per dos llocs ben diferenciats. Sembla que si l'aigua anava a l'un no anava a l'altre i viceversa.

En les obres de recuperació vam tenir força cura de poder-los netejar amb compte per no trencar la seva estructura original que està una mica malmesa. Ara hi hem fet un marge de protecció per evitar que la gent hi continuï tirant pedres però encara ens falta la pared lateral per acabar la feina. Després mirarem de protegir l'interior, tant de la bassa com del rentador, per acabar recuperant la canalització d'aigua original. Hi ha feina però val la pena.


Parlant amb els que hi vivien ens van dir que a Fontscaldetes hi havia bàsicament tres llocs per amagatzemar l'aigua que només provenia de la font. L'un és el que ens ocupa: el rentador i la bassa. El rentador servia de safareig públic i l'altre de contenidor d'aigua per a regar. Sota de cal Martí de la plaça hi ha dues grans basses comunicades que també rebien l'aigua de la font. Servien de cisterna o de dipòsit per les necessitats de la casa. Recordem que cal Martí era una de les cases grans del poble. L'altra família, cal Rovira, es nodrien de la bassa i del rentador abans esmentats. Finalment hi havia una gran cisterna situada sota la sala del billar de cal Lluís Tomàs. Encara ara se'n poden veure les seves restes.

Al poble de Cabra hi havia dos rentadors. L'un molt més gran que l'altre encara es conserva i forma part dels Camins de l'aigua que el municipi de Cabra promociona. El més petit se'n deia el rentador dels malalts perquè era allí on s'hi rentava la roba contaminada dels malalts de la vila. Ambdós s'omplien amb l'aigua de la Font de la Salut i ambdós deixaven anar l'aigua sobrant al torrent de la Creu.


Una placa amb una poesia de la Rosa Maria Canela els ha immortalitzat per sempre.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Mapa de 1756

© Centre Excursionista de Catalunya
Mapa del Principat de Catalunya fet per Tobias Conrad Lotter (1717-1777) i publicat a Augsburg el 1756. És molt semblant en quan a topònims i descripció geogràfica (Fonte Caldetes, Cabeca, Lo Pla, etc) que el mapa de 1690 publicat en aquest mateix blog.
En aquest cas destaquem dos topònims curiosos que també surten al mapa anterior:

Vila Spinosa : Vallespinosa
Castelló de la Marca : Montbrió de la Marca

dimecres, 22 de desembre del 2010

El racurell (la llicorella)

El racurell o licorell o vés a saber com més li diem a Cabra és el mateix mineral que al Priorat i arreu en diuen llicorella.

Pared d'un mas (l'Hostal) fet de llicorella a prop de Fontscaldetes  
És bàsicament un mineral que es presenta estratificat com una pasta de mil fulls, en fines làmines gairebé paralel·les, trencadís i extraordinariament pla. El seu color varia segons el lloc: des del gris suau de Fontscaldetes, passant pel vermell ferruginós de la Font del Ferro, a Cabra del Camp; al gris fosc amb tocs de mineral de ferro al Priorat; i fins a un negre intens i lluminós al Pirineu. Allí, al Pirineu, en diuen pissarra i el fan servir per a usos molt diversos però bàsicament el trobem a les teulades de les cases enlloc de la teula àrab que tenim per aquí.

L'Enciclopèdia ens diu que és una roca esquistosa, situada a l'inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos.
Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques. Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades. Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca. Hom també l'anomena pissarra
 
Gens poètic, vaja!
 
En canvi, al Priorat hi ha el col·lectiu Centre Quim Soler, la literatura i el vi, que en va saber treure unes definicions molt més agradables a la lectura. En reproduïm dos fragments tot recomanant-vos que segui el seu blog a: http://centrequimsoler.cat/blog/ i el seu lloc web a : http://prioratenpersona.cat/ 
 

llicorella 1
f
La Céline s’acotxa amb tota la gràcia del món, el gest de l’home neolític que descobreix la màgia del blat que creix, clava els dits a la terra i n’agafa un sarpadet de roca esmicolada. La fa passar d’una mà a l’altra, amb la tensió del raig de sorra que fa córrer el temps d’un rellotge. És la famosa llicorella, la roca sedimentària que l’escriptor en diria pissarra o, els dies bons, esquist. És l’adob mineral que fa que d’una vinya a l’altra hi hagi un univers de diferències, aquell nom màgic ple de palatals. A l’escriptor li sembla que la Céline no conrea les vinyes, sinó el substrat sobre el qual creixen. Pren una altra mostra, la compara amb la primera, té un altre color i el fruit de la vinya que en treu els nutrients tindrà unes altres característiques. La Céline podria parlar hores de l’estructura química, del ferro, de la porositat de la roca, de com el paisatge es tradueix en el vi que fa. L’escriptor se l’escolta, embadalit, i ben aviat ja no fa cas de les explicacions, i només es fixa en com mou les mans, com es gira quan algú li fa una pregunta, amb quina cura passa el dit pels ceps recargolats. També podria passar hores en contemplació. [AVB] Albert Villaró Boix
 
llicorella 2
f
Les pedres també saben plorar, va dir un poeta, i no anava errat. Però es va quedar curt. Les pedres tenen el seu propi idioma. I volen comunicar-se amb nosaltres. Amb obstinació tectònica, sense pressa. Porten segles sota els nostres peus, de manera que no els importarà esperar-se una mica més. S’esperaran en silenci fins que arribi el moment oportú, fins que es produeixi aquell cruixit d’estrats que s’esqueixen (i es queixen). El crit s’enfilarà aleshores per arrels i esquerdes i ascendirà cap a la superfície amb una facilitat gairebé líquida. I allà, un cop a fora, esclatarà en milers d’esquills. I en acabat el crit ja no serà crit. Serà epidermis. Pell rovellada. Flassada d’escates fossilitzades. Escorça crepitant. Cuirassa de la litosfera. Guardiana muda de secrets geològics. [OPF] Òscar Palazón Ferré
 
 
 

El saldó (de sauló)

El saldó és com anomenem a Cabra d'una pedra de sauló.


Marges amb pedra vermella de saldó, a Fontscaldetes
El podem reconèixer fàcilment pel seu color vermellós/granatós. A la nostra comarca en tenim més exemples com la famosa Església Vella d'Alcover, romànica construïda en saldó de l'entorn. Però sens dubte l'exemple més característic és la Vila Vermella de Prades on, el color del saldó li ha donat nom i fama internacional.

És una pedra dòcil i un pèl fràgil que permet treballar-la amb facilitat. Del saldó hom en feia moles d'esmolar per això encara hi ha qui l'anomena pedra d'esmolar. Però això, com sovint passa amb els noms populars depèn del lloc i de la parla. A Mallorca, per exemple, en diuen saldó d'una pedra volcànica generalment fosca, tirant a negra; i en canvi en diuen pedra d'esmolar al que nosaltres en diem saldó.

El sauló, segons l'Enciclopèdia és una arena que resulta de la descomposició dels granits.
Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldspat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau. 
 
A Fontscaldetes el saldó hi és abundant. El trobem present en la construcció de cases i marges. És per aquest motiu que el poble te un aire vermellós segons com li toca el sol. També el trobem en la seva forma més arenosa com per exemple el tros de terra que hi ha sota l'església fins a l'era de cal Rovira. 
 
Quan vam decidir el color de la façana de l'església vam creure convenient donar-li un to rosat/vermellós recordant aquesta pedra que li confereix al poble un caràcter especial.

diumenge, 19 de desembre del 2010

El Pessebre del Centre de Lectura de Reus a Fontscaldetes

Avui, a la una del migdia, els amics de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus, conduïts per l'Àngels de Cal Daniel en han fet l'honor de portar el seu pessebre a l'església de Fontscaldetes.
Cada any, els excursionistes de Reus escolleixen un lloc, hi van a fer una passejada i finalment hi dipositen un pessebre. És un símbol bonic i una tradició entranyable.
Enguany el lloc escollit ha estat la nostra recent restaurada església. Per nosaltres ha estat un honor poder rebre el col·ectiu reusenc. És un reconeixement a la tasca que entre tots duem a terme i és una posada en escena, de nou, el poble de Fontscaldetes en el món excursionista.
Han arribat a Cabra a primera hora del matí. Mentre uns s'han endinsat a conèixer els racons més amagats del poble, els altres han fet camí cap el Cogulló. Pel Coll del Sàrria i passant per l'antiga via Captivària han fet cap a Fontscaldetes on s'han trobat amb la resta del grup, els de l'Associació d'Amics de Fontscaldetes i uns quants veïns del poble.
Després de fer una breu explicació de la història de Fontscaldetes, han dipositat el pessebre a l'interior de l'església de l'Assumpta tot cantat les tradicionals nadales.
Hem pogut compartir un matí especial, entranyable i força emotiu per nosaltres.
Moltes gràcies a la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus per haver-nos ajudat a difondre el poble de Fontscaldetes. Per a nosaltres, que una entitat del prestigi del Centre de Lectura de Reus ens ajuda a comprovar que anem pel camí correcte.



A tots, moltes gràcies i Bon Nadal.

Si voleu seguir la informació de la Secció d'Excursionisme del Centre de Lectura de Reus ho podeu fer a:

http://secelecreus.blogspot.com/

La nova campana

-Què és això que se sent?
-Calla i escolta. Tinc fe que és la campana de l'església!
Sense que ningú ho hagi decidit el poble ha quedat en silenci per uns segons. Tots miràvem al cel amb continguts per una emoció que es fa difícil de descriure. Molts anys després de l'abandonament i de l'expoliació de Fontscaldetes se senten de nou sons de vida.
Una petita campana portada de lluny dringa al cel amb alegria.
Hi ha algú que crida. Hi ha algú que hi va. Venen nous temps per Fontscaldetes.

Fontscaldetes de nit. Fotografies espectaculars!

El periodista i amic Quico Domènech ens va avisar d'un grup de fotògrafs de Reus i de Tarragona que havia anat a Fontscaldetes a fer-hi fotografies de nit. Va ser el 23 d'octubre i el resultat el van publicar.
Ens vam posar al Flickr i vam flipar. Quina passada de fotografies!
La fotografia nocturna és una especialitat que requereix molta tècnica a banda de la creativitat i el domini necessari.
En aquests reportatges ho trobem tot: una tècnica acurada i un treball creatiu realment bo.
Hem vist les que signen en Nicolas Moulin i l'Educifu. Són espectaculars!
Al grup TarracoFotografia, que podeu trobar al Flickr, hi trobareu més sorpreses com aquesta que acompanya aquest article que es del fotògraf que signa Educifu.

Si us agrada la fotografia, val la pena que hi feu un tomb. I si el que us agrada és veure Fontscaldetes de nit, de la mà de ulls experts. Us agradaran, segur!


I també a:



Moltes gràcies Quico per aquesta recomanació.
Ens posarem en contacte amb els fotògrafs per veure si podem fer alguna cosa plegats.
De moment, posem aquest enllaç al nostre blog per facilitar l'accés a tots els nostres seguidors.

http://www.flickr.com/groups/tarracofotografia/discuss/72157624512678603/

Agraïm també al col·lectiu  TarracoFotografia que hagi escollit Fontscaldetes com a plató de la seva obra. Aquest gest ens ajuda molt a continuar amb la nostra tasca de preservació i recuperació de Fontscaldetes.

Si voleu visitar el seu blog hi trobareu fotografies precioses:  
http://tarracofotografia.blogspot.com/2010/10/salida-nocturna-de-lobos-en.html


La fotografia és propietat d'Educifu©

dissabte, 18 de desembre del 2010

La Ginesta

La Ginesta és un dels patrimonis naturals de Fontscaldetes que hem de preservar. Enguany, potser per saludar la restauració de l'església o l'arriba del pessebre de Reus, ha florit al desembre. Es veu que no es rar trobar ginesta florida en aquest temps. Si voleu, llegiu aquesta petita descripció de la nostra flor emblemàtica.

Altres patrimonis naturals de Fontscaldetes:
La ginesta; la planta de la regalèssia; el saldó (o sauló) mineral rogenc; el racurell (licorell o llicorella) conjunt de minerals estratificats d'origen volcànic.

La ginesta, ginesta vera o argelagó (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae. Aquesta planta és l'única espécie del gènere Spartium, de la tribu Genisteae de la família Fabaceae.

És un arbust alt i recte, amb les tiges verdes i molt poques fulles (subafil·le). Té un port d'1 a 3 metres d'alçada amb les tiges cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica. Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Són linears d'1,5 a 2 cm de llargada.

La ginesta floreix de maig a juliol però en certs llocs es troben plantes florides ja al gener i el desembre, escampant una olor molt característica. Les flors són grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raïms.

Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. Apareix com a espontània al mediterrani occidental, des del nord d'Àfrica, la Península Ibèrica, parts del sud de França, Itàlia fins a Sicília i Dalmàcia. A les Balears és adventícia i subespontània a Mallorca i Menorca.  Sovint és plantada com a ornamental en altres llocs.

Ginesta - De Viquipèdia

divendres, 17 de desembre del 2010

Fotografies de Luis Sanmiguel

Recomanem que visiteu la pàgina del Flickr de Luis Sanmiguel. Un fotògraf amb una sensibilitat especial. Ens ha fet l'honor de publicar una fotografia de Fontscaldetes al seu àlbum privat.

Fontscaldetes al blog de Goigs de l'Alt Camp

Podeu trobar l'entrada de Fontscaldetes i algunes fotografies al Blog de Goigs de l'Alt Camp que mostra informació de molts pobles de la comarca i manté un bon arxiu amb un contingut molt interessant.

Accediu-hi: http://goigsaltcamp.blogspot.com/
Fontscaldetes: http://goigsaltcamp.blogspot.com/search/label/Fontscaldetes

Una vella porta. Una porta nova.

La porta que hem posat a l'església de Fontscaldetes és una porta nova per a l'església perquè la que hi havia es va fer malbé. Però la nova porta en realitat és una vella porta recuperada pels de l'Associació.
La porta en questió prové de la pallissa de l'era del Penca i ens la va regalar el Josep Maria de cal Foguet i la seva família. Cal Penca és el renom d'una família de Cabra que tenia una casa al carrer del Vall, actualment carrer Major, a tocar a cal Povillet. El cognom dels de cal Penca és el de Queralt. Actualment esncara viu a Cabra el darrer descendent d'aquesta casa. el Xavier Queralt, anomenat directament el Penca.

Cal Foguet és una altra família de Cabra que tenen la casa al carrer de la Creu on encara hi ha la botiga que és l'estanc, merceria i tot un munt de coses més que ells mateixos han portat fins fa pocs anys. El Cognom de Cal Foguet és Ferrando. La Maria de Cal Foguet es va casar amb el Germi Calavera, fill del Cisco de la Parellada. Del seu matrimoni en sortí el Josep Maria que està casat amb la Clara Espinach, de Solivella, i tenen tres fills.

La porta ha estat restaurada pel Paco de Cal Mason fent servir l'antiga porta de melis que hem descrit i uns muntants, també de melis, provinents dels antics cabirons de l'església que els de cal Carreter -la família Fontova, que tenen una important serradora al poble- van intentar aprofitat serrant les parts menys afectades pel corc.

El Paco de cal Mason en realitat es diu Francesc Balcells i es va casar amb la Rosita Canela de cal Mason. L'ofici del Paco era el d'ebenista i per això, degut a la seva habilitat, és un dels col·laboradors més preuats de l'Associació Amics de Fontscaldetes.

El de cal Carreter són una família molt nombrosa de cognom Fontova. Els pares de la nissaga Fontova van arribar a Cabra provinents dels Omells de Na Gaia, a l'Urgell es deien Jaume Fontova i Rosa Salla. Tenien l'ofici de carreter perquè feien carros per encàrrec. D'aquí els ve el renom de la Casa. Els germans Fontova són set: El Magí, que viu a Barcelona; el Josep (Pep Carreter), el Joan, l'Anton i el Francesc (Cisco Carreter) que viuen a Cabra; el Jaume que viu al Pla; i la Rosa Maria que viu a Vila-rodona.

Com podeu comprovar, per fer la porta de l'església de Fontscaldetes hi han col·laborat moltes famílies de Cabra entre els quals encara podríem parlar del Francesc Tous de Cal Gallart i el Joan Tous, el Joanito, de cal Pep Balenyà. Però aquest, és un altre tema. Ja en parlarem.

Que per molts anys

dilluns, 13 de desembre del 2010

La nova rialla de Fontscaldetes

El petit somni que vam iniciar fa un parell d'anys es va fent realitat. Les imatges i les paraules no ajuden a entendre el que podem sentir els de l'Associació. És una emoció continguda que ens esperona a continuar amagant-la no fos cas que s'escapés! Gairebé hem enllestit la restauració de l'església al menys pel que fa a la seva estructura externa. Diumenge vinent la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus ens portarà el seu pessebre. Per nosaltres és un reconeixement que ens ajuda a continuar. Hi ha algun premi més gran?