dilluns, 23 de novembre del 2009

Data de fundació de Fontscaldetes: 1170 o 1173?

Fotografia: Fontscaldetes amb el cim de Montagut al fons.


És bo i saludable, posats a recollir la història de Fontscaldetes saber de quina data partim si és que la sabem. En aquest cas sembla del tot probable que el document de compra que efectuà el monestir de Santes Creus al noble Garcia Siurana l'any 1173 és el nostre punt de partida. Hi ha molts llibres i treballs que el citen, entre els quals destaquem els que va fer l'espluguí Antoni Carreras i que va publicar l'Institut d'Estudis Vallencs, però en aquest breu escrit reproduïm un trocet d'un treball de Coral Cuadrada que es va publicar en un llibre editat per la Universitat de València. Sigui com sigui la data a la que ens hauríem de referir des d'ara és la de 1173 tot i que la data de 1170 que sovint hem fet servir no la desaconsellem del tot donat que és la data que, segons Carreras, el monestir decideix expandir-se per Fontscaldetes.

Hi anirem treballant per afirmar-ho defintivament si aconseguim trobar el document al que es refereixen Carreras i Cuadrada.

Si fem cas de la data de 1170, l'any vinent 2010, podríem celebrar el 840è aniversari de la fundació de Fontscaldetes. Si prenem la de 1173, haurem d'esperar una mica més.

Cap al 1173, el monestir de Santes Creus comprà a Garcia Siurana unes terres al castell de Salmellà, al lloc anomenat Fontes Calidas i, des d’aquell moment, els monjos endegaren la compra més activa d’espai conreable a la zona, adjuntant-hi les sol·licituds de donació i cessió de terrenys. La de Fontscaldetes fou una granja important pel seu bestiar, car les terres del castell de Salmellà esdevingueren un indret idoni per les pastures d’hivern i per als conreus de cereals. Els seus gestors foren musulmans i conversos.

Coral Cuadrada . Santes Creus: els monjos colonitzadors i l’ordenació del territori (cita el treball de A. Carreras, publicat per l’IEV) Treball publicat a: El Císter, ideals i realitat d’un ordre monàstic - Ferran Garcia-Oliver, ed - Universitat de València, 2001.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Notícia de la mort de la Sra Coll, esposa de Lluís Tomàs a Fontscaldetes (1933)

Tots sabem de l'existència de la propietat de Fontscaldetes coneguda com cal Lluís Tomàs, una de les més importants del poble. De petits havíem corregut pels seus jardins, ja abandonats, i entrat a casa seva on, al primer pis hi havia una sala amb un billar. Era una casa rica, es notava, tant per la seva grandària com per la decoració de les sales, del porxo i del jardí. En Lluís Tomàs Masgoret era un advocat vallenc que va arribar a ser jutge i fins i tot alcalde de Valls a finals del segle XIX. La notícia de la mort de la seva esposa, la Sra. Assumpció Coll, es va publicar a la Vanguardia el diumenge 26 de febrer de 1933. Diu que la mort es va produïr a la casa que el matrimoni tenia a Fontscaldetes, el divendres abans, o sigui el 24 de febrer. També ens parla que l'enterrament es va fer al cementiri de Cabra. La notícia, ens ajuda apropar-nos una mica més a la història de les famílies de Fontscaldetes i a cercar-ne el fil, en aquest cas a Valls.

VALLS
Víctima de cruel y corta enfermedad falleció en la madrugada del viernes en la finca de su propiedad en Fonscaldetas la respetable, virtuosa y distinguida señora doña Asunción Coll de Romero, esposa del abogado de esta ciudad don Luis Tomás Masgorét.
Pertenecía la finada a la linajuda familia Coll de Romero, siendo muy distinguida y apreciada
por las relevantes dotes de talento, bondad y caridad que le adornaban.
Su cadáver recibió cristiana sepultura en el cementerio de Cabra del Campo, siendo muchos los familiares y amistades que. en autos se trasladaron allí- para rendir el postrer tributo a tan respetable señora.
Al testimoniar a su apenado esposo, hijos, hijo político, hermanos y demás respetable familia la expresión sincera de nuestro pesar les deseamos fortaleza y cristiana resignación para sobrellevar tan rudo golpe. No dudamos que el Señor premiando sus virtudes la tendrá en la mansión de los justos.

LA VANGUARDIA . Pàgina 31.- Diumenge 26 de febrer de 1933




Foto: Imatge actual de la casa de Lluís Tomás i del jardí.

Fontscaldetes en un diccionari del 1830

Amb l'entrada canviada a la castellana per FONSCALDETAS trobem una interessant informació que podem llegir sense massa dificultat si ampliem aquesta fotografia. Ens diu que ja pertanyia a Cabra. El problema és que desconeixem algunes de les abreviacions per tant haurem d'encarregar a algú que ens faci una transcripció. De moment ens haurem de conformar amb aquesta:



FONSCALDETAS: aldea en la provincia y diócesis  de Tarragona (5 leg.), partido judicial de Valls (2), aud. terr. c. g. de Barcelona (13), ayuntamiento de Cabra (1/2): SITUADA á la falda del monte llamado Cabarrá, con buena ventilación, y CLIMA templado y sano: las enfermedades comunes son fiebres inflamatorias, istéricos, y humores herpéticos. Tiene 4 CASAS, y una capilla pública aneja a la parroquia de Cabra. El TÉRMINO confina N. Salmella; E. Plá; S. Pont de Armenera, y O. Cabra; se estiende 1/2 legua* de N. á S., é igual distancia de E. á O. El TERRENO es pedregoso y de mediana calidad; tiene un monte llamado Puig de Capdells, poblado de pinos, encinas, robles, arbustos y mata baja; le fertiliza el arroyo Rupit, que nace en el Mas de Palatí, y desagua en el río Gayá. Los CAMINOS son locales, y se hallan en muy mal estado. PRODUCE: cereales, legumbres, bellotas, vino, aceite y pocas almendras y avellanas; cria ganado lanar y cabrio, y caza de conejos, perdices y liebres. POBLACIÓN: 3 vec., 13 alm. (? 3 vecinos, 13 almas). CAP.  PROD.: 298,032. IMP.: 8,940 rs.


*Legua: Unitat de mesura que equivalia a 20.000 peus, o 5572,7 metres, segons Real Orden del rei Carles IV d'Espanya, de 1801.


Font: Pascual Madoz. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum 8. La Ilustración. Madrid 1830

dimecres, 18 de novembre del 2009

A punt de solfa!

Fixeu-vos en aquesta fotografia feta diumenge passat. Només falta posar les teules de la banda de la muntanya. Aviat hi posarem la bandera. El símbol de la bandera, tinc entès que simbolitza que l'obra s'ha cobert sense que ningú hagi pres mal. Si algú coneix una altra versió, si us plau dieu-la.

dissabte, 14 de novembre del 2009

La loteria de Nadal tocarà a Fontscaldetes

Aquest és el nostre desig i per això hem comprat dos números: juguem al 52443 i al 70376.
Tots els membres de l'Associació en tenim per vendre. Pretenem recaptar 1.000 Euros que ens ajudaran a acabar les obres de l'església.
Aquest Nadal, Fontscaldetes hi sortirà guanyant. Compra loteria!

Les obres de l'església ja han començat



Ho podreu comprovar vosaltres mateixos. Els nostres paletes són uns cracks!.
Van crear una passarel·la per poder accedir a la teulada gairebé a peu pla. El resultat de l'enginyeria del Juanito va permetre treballar amb certa comoditat. L'equip del Juanito i el dels germans Vigil ha anat per feina. Primer van desmontar la teulada antiga. Després van fer-hi una sòlida planxa de formigó armat que lliga tota l'església per la part de dalt. Damunt d'aquesta nova sola hi han construït uns petits envans que han d'aguantar els nous cabirons de formigó. Les obres van continuant. Aneu a veure-les.

dijous, 12 de novembre del 2009

Breu història de Fontscaldetes

HISTÒRIA DE FONTSCALDETES
Aquest document, iniciat el 2009 s'està actualitzant periòdicament amb noves aportacions. 

Darrera actualització: 14 de novembre de 2015
 
Prehistòria
Hi ha proves que a prop de Fontscaldetes, concretament a la cova del Trasses (o Traça) l'arqueòleg reusenc Salvador Vilaseca, cap al 1940, hi va trobar restes de població prehistòrica. Anteriorment,  l'entomòleg vallenc Francesc Español i Coll (1907-1999) a l'any 1924 o 1925 hi va fer la primera
exploració subterrània on descobrí un nou coleòpter cavernícola, que el professor René Jeannel, del
Laboratori d’Entomologia del Museu de París, volgué dedicar-li amb el nom de Speophilus españoli.

Època antiga
També a la vora de Fontscaldetes s'han trobat restes d'assentaments ibèrics i romans. Fins i tot hi ha qui assegura que, un antic forn que coneixem i que hem estudiat una mica, pot tractar-se d'un forn àrab i efectivament ho sembla. El que no sabem és si el que el van construir eren els àrabs o es va fer a l'estil àrab com tants d'altres.

Recentment, això serà motiu d'estudi, hem rebut observacions per part d'alguns estudiosos que a Fontscaldetes hi podria haver hagut una vila romana o algun assentament romà. Hi ha una arcada que ho delata i les explicacions que ens han donat fan bastant versemblant aquesta opinió. A més, el nom de Fontes Calidas, el primer amb què trobem documentat Fontscaldetes, podria estar batejat a l'estil que ho feien els romans, és a dir, adaptant a l'idioma llatí vocables més antics que de vegades no coincideixen amb el que en realitat volien dir. Recordem, per exemple que altres indrets del terme de Cabra tenen noms de procedència ibèrica o fins i tot celta, segons alguns estudiosos.

És el cas de Cabra, que en llatí en van dir Capra, però que potser provenia de l'iber o del celta Egabra o Gabra, com és el cas de Cabra de Còrdova. Si voleu ampliar més aquesta notícia vegeu: http://cabradelcamp.blogspot.com.es/2011/03/el-nom-de-cabra-no-ve-de-la-bestia.html

Època medieval
Ens podem situar a finals del s. X amb la menció del Castell de Cabra, que es devia trobar a uns 3 km de Fontscaldetes a la partida anomenada del Castelltallat. Segons les afrontacions del castell de Cabra; que surten en el document de la donació del castell per part del comte Borell II a Ervigi l'any 980 i les que apareixen el la cessió de les terres del castell de Cabra al monestir de Santa Maria i Sant Martí d'Albenga (Ligúria) el 1011; el seu terme arribava fins al riu Gaià -sota de Sant Pere del Gaià- i seguia en direcció nord-oest pel torrent de Rupit, abans anomenat riu Despets. Per fer-nos una idea, el terme de Cabra arribava a un indret bastant precís del riu Gaià entre l'actual nucli del Pont d'Armentera i el de Santes Creus. La referida església de Sant Pere del Gaià, i la meitat de l'actual terme del Pla de Santa Maria quedaven dins els límits del castell de Cabra a finals del segle X i a principis del segle XI. Aquests límits no s'alteraren fins després de 1160, data en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV recuperà el domini sobre el dit terme.

Tanmateix hem de fer referència al Castell de Selmella que limitava amb les terres del Castell de Cabra més o menys en la línia que marca el torrent de Rupit fins al Cogulló, seguint el recorregut de la que es coneix com la via Captivària. Als documents dels segles X i XI hi surten citades les partides de la Voltorera i de Capdells, precisament tocant a Fontscaldetes. Fou precisament una part d'aquestes terres i les que limitaven amb el terme del castell de Selmella i el riu Gaià les que constituïren el primer nucli de Fontscaldetes.

Probablement, en una data indeterminada, la política de repoblació del comte de Barcelona trossejà una part del terme de Cabra entre diferents nobles. La prova està en la cessió d'una part del terme que va passar a ser del castell de Selmella -i que abans ho era del de Cabra- per fundar precisament Fontscaldetes i també el monestir de Santes Creus. Vegeu una part de la història de Cabra a http://cabradelcamp.blogspot.com.es/

Els inicis: una granja del monestir de Santes Creus
A Fontscaldetes s'hi funda una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades pel rei o pels nobles de l'època. El lloc de Fontscaldetes va iniciar-se en una venda que Garcia de Siurana feu a Santes Creus el 9 de febrer de 1173 d'unes terres perfectament delimitades que probablement formaven part del terme del castell de Selmella. La data doncs de fundació de Fontscaldetes és aquesta tot i que des del 1170 el monestir de Santes Creus ja havia decidit de fer-hi una granja en aquest indret.

A Fontscaldetes s'hi funda una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades pel rei o pels nobles de l'època. El lloc de Fontscaldetes va iniciar-se en una venda que Garcia de Siurana feu a Santes Creus el 9 de febrer de 1173 d'unes terres perfectament delimitades que probablement formaven part del terme del castell de Selmella. La data doncs de fundació de Fontscaldetes és aquesta tot i que des del 1170 el monestir de Santes Creus ja havia decidit de fer-hi una granja en aquest indret.

Les granges cistercenques tenien la missió de conrear la terra i pasturar ramats de bestiar. Habitualment es componien de magatzems, corrals i un indret destinat a habitatge que, seguint l'estil cistercenc era un espai comú per a dormir -dormitori- d'una cuina i un refetor -potser en una sola peça- i d'un espai on escalfar-se que podria ser el lloc de tertúlia dels seus habitants o una simple ampliació de la cuina amb un foc a terra. En l'àmbit industrial, les granges tenien un molí o bé un trull d'oli o un de vi.

A les granges no hi acostumava a haver monjos. Es creava una petita comunitat de conversos que el monestir enviava sota les ordres d'un capatàs o granger (grangiarius o magister grangiae). Eren completament autònomes. Acostumaven a contractar pagesos de l'entorn per ajudar-los a conrear les terres o per a les tasques del bestiar. Probablement algunes de les famílies que més tard van adquirir les terres de Fontscaldetes abans de propietaris havien estat jornalers o parcers. Almenys dues vegades l'any lliuraven a Santes Creus els fruits de les seves collites. El camí que anava de Fontscaldetes a Santes Creus encara es conserva tot i que haurem de recuperar-ne algun tram fins a trobar els camins principals.

En el cas de Fontscaldetes pensem que les cases originals són les de la banda alta del carrer principal que corresponen a les que, anys més tard van acollir les dues grans famílies del poble: els Martí i els Rovira. La casa que ara es coneix com el corral de cal Martí conserva encara les restes d'una instal·lació destinada a fer vi, encara que són d'època moderna. Tot i amb això no seria estrany que quan comencin les excavacions es trobin restes medievals com probablement ho són les arcades gòtiques i de mig punt que encara es conserven. Pensem que les cases que esmentem, Cal Martí i Cal Rovira -que després va ser cal Jeroni- corresponen a les antigues dependències de Santes Creus.

D'església, a les granges no ni acostumava a haver-hi. En tot cas un petit oratori a les mateixes dependències on vivien. Per tant es fa difícil creure que l'església de Fontscaldetes prové originària ment d'aquest període. L'església actual fou bastida al segle XVIII, concretament el 1777. Disposem d'un document de 1780 on l'església de Fontscaldetes s'esmenta com a sufragània de la parròquia de Cabra del Camp. Podeu ampliar més informació sobre l'església de Fontscaldetes en aquest mateix blog: http://fontscaldetes.blogspot.com.es/2010/02/probable-data-de-construccio-de.html

A l'església de Fontscaldetes hi ha dues grans tombes situades just a l'entrada de la nau. L'una pertanyia a Cal Martí i l'altra a Cal Rovira. Això no obstant, damunt de la Font i a tocar de l'església hi havia un petit cementiri on es devien enterrar els masovers o algunes de les famílies que van anar a viure al poble. Anys més tard, els veïns de Fontscaldetes eren enterrats al cementiri de Cabra. Ignorem si en les excavacions que estem fent del cementiri descobrirem alguna resta que ens indiqui que allí hi va haver enterrat algú donat que del record dels més vells no se'n té constància.

Pensem doncs que Fontscaldetes va dependre del monestir de Santes Creus fins al segle XVIII i que les darreres possessions es devien vendre definitivament coincidint amb les desamortitzacions de la primera meitat del segle XIX. Les cases i les terres de Fontscaldetes van passar a mans privades. L'església i el cementiri en canvi, depenien de la parròquia de Cabra.

No va ser fina a meitats del segle XIX que Fontscaldetes va passar a formar art de Cabra. Segons figura al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona del 8 de març de 1842, Fontscaldetes passà a formar part del municipi de Cabra.(1)

A la façana hi ha la data de restauració que es va fer després de la Guerra Civil: 1942. Sabem que a l'interior hi havia un retaule bastant bonic i que va cremar tot el 1936. Mercès a una de les darreres persones que hi van viure se'n conserva un nen Jesús. En parlem en un altre article d'aquest mateix blog: http://fontscaldetes.blogspot.com.es/2010/01/el-nen-jesus-de-fontscaldetes.html

La darrera família en marxar de Fonstcaldetes va ser el de Cal Jeroni que ho van fer el 1964 en casar-se l'hereu de la família i traslladar-se a viure a Cabra del Camp. Actualment hi ha encara diverses persones que havien viscut a Fontscaldetes sigui en qualitat d'amo, de mosso o de masover. La nostra tasca actual és la d'entrevistar aquestes famílies i elaborar un dossier de records de Fontscaldetes que ben segur acabarà arrodonint la història d'aquest bell poble que intentem recuperar.

© Josep M Rovira i Valls, novembre de 2009 


 1- Jaume Teixidó Montalà. Població, societat i economia a la vila de Cabra del Camp al segle XVIII. Beca d’investigació, 1995. Pagès editors. Valls 1997, pàg 306.

Referència del 1489

Un dels trebals que tenim pendents és el de saber l'abast de les terres de la granja de Fontscaldetes. Aquesta referència ens hi ajuda. Podem suposar que per la banda del Pont el terme de Fontscaldetes arribava al torrent de Rupit.

L’any 1489 el terme del Pont d’Armentera fou fitat per la banda de Fontscaldetes, de Selmella i de Querol. El 29 de setembre de 1557 hom el va fitar per la banda de Cabra.

FORT I COGUL, Eufemià. El senyoriu de Santes Creus, (Barcelona; Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972) 86.

LA INDÚSTRIA TÈXTIL AL PONT D’ARMENTERA DURANT EL SEGLE XIV.
NOTES PER AL SEU ESTUDI (I)
Manuel Fuentes i Gasó

Referència del 1481

Extracte d'un llibre del Pont d'Armentera que en cita un d'Eufemià Fort on es parla de Fontscaldetes, com a granja de Santes Creus.

L’1 de març de 1481, trobant-se a Barcelona el rei Ferran el Catòlic, va
vendre al monestir de Santes Creus pel preu de 1.000 florins el «merum imperium quod in predictis locis dominus rex habebat». El monestir cistercenc prengué possessió del mer imperi de la vila del Pont d’Armentera, del terme dels Gaians i del castell de Ramonet el dia 30 d’abril del mateix any.


«La reina Maria, esposa del Magnànim, havia llegat al monestir mil florins que no hi havia manera que el rei Ferran fes efectius. Com és lògic, Santes Creus els demanava al monarca, i aquest, per tal de resoldre la qüestió, trobant-se mancat de pecúnies, va vendre perpètuament pel preu d’aquells mil florins el mer imperi i qualsevol altra mena de jurisdicció que el rei pogués tenir al monestir de Santes Creus, a la Granja d’Aiguamúrcia, al mas de la Pedrera, i a altres llocs del terme del monestir; com també als llocs del Pont d’Armentera, als Gaians, al castell de Ramonet i a la granja de Fontscaldetes i llurs termes; és a dir, a totes les dominicatures de Santes Creus compreses entre els límits del castell de Montagut i Selma, per la banda de llevant de Vilarodona al migdia; amb Santa Maria del Pla i Cabra, a ponent; i pel nord amb els termes dels castells de Selmella, Saborella, Querol i Pinyana».

FORT I COGUL, Eufemià. El Pont d’Armentera. Notícies històriques sobre el senyoriu de Santes Creus, (Santes Creus: Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic, 1969) 25-26.

LA INDÚSTRIA TÈXTIL AL PONT D’ARMENTERA DURANT EL SEGLE XIV.
NOTES PER AL SEU ESTUDI (I)
Manuel Fuentes i Gasó

Document de 1709

El document demostra l'existència d'una família de cognom Rovira a Fontscaldetes a principis del segle XVIII.

-03.08.1709.Francesca Llorac, filla de Joan, p. de Montalegre i Maria;
muller en primeres núpcies de Macià Palau, boter de M, i en segones de Damià Rovira, p. de Fontscaldetes.


INVENTARI DELS TESTAMENTS AGRUPATS EN ELS LLIBRES ESPECIALS DE LA NOTARIA DE MONTBLANC, CONSERVATS A TARRAGONA (Segle XVIII)
Josep M.T.Grau Pujol i Roser Puig i Tàrrech

Document de 1780

Transcrita una part del document que conservem:

Transacció y Concordia, feta y firmada entre parts de Joan Rovira Pagés del lloch de Fonscaldetas Sufraganea de la Jgta Parrochiál de la vila de Cabra, Archebisbát de Tarragona de una y Ana Maria Rovira… viuda de Andreu Rovira qm Pages del mateix lloch de Fonscaldetas… y Joseph Rovira Mare i Fill del mateix lloch de Fontscaldetas de part altra *

En poder del Dr. Bernat Generés. y Matheu Nott* pub* y Rl. de la vila de Sarreál als 24 Nbre. 1780

Segell de Carles III.
CAROLUS III D.G. HISPANIAR . REX

SELLO PRIMERO, QVINIENTOS Y QVARENTA Y QVATRO MARAVEDIS. AÑO DE MIL SETECIENTOS Y OCHENTA

dimarts, 3 de novembre del 2009

Acampada a Fontscaldetes - Fotolog


Acampada a Fontscaldetes - Fotolog

Enllaç al Fotolog de la Laia on es pot veure una fotografia de l'acampada a Fontscaldetes que diversos nens i nenes de Cabra van fer aquest estiu amb motiu de la neteja de l'hort de cal Jeroni. Aquest espai, amb permís del seu propietari podria convertir-se en un indret d'acampada permanent.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Fontscaldetes (poesia)


Fontscaldetes

Llogarret a dalt del cim,
quatre cases i una ermita:
la solitut que s'agita
damunt l'esguard dels abims.

A la punta de la creu
s'hi ajoca l'hora nocturna...
La llum del jorn s'enconfurna
dintre el ressò d'una veu...

La serpent del caminal
puja amunt i s'esparpella.
Es que vol copsar una estrella
o aquell llumet del caminal...?

Llogarret a dalt dels cims,
quatre cases i una ermita...
Hi ha una fontana petita
que es dessagna pels avims.

La fontana canta i plora,
i en les altres soledats
és com la veu qui s'esflora
dels idil.lis ignorats.



Poesia de ...
Dibuix de Joan Adserà